dilluns, 24 d’abril de 2006

Primavera

Altra cop arriba la primavera, amb el seu perfum de puta barata i les seves maneres de prepotència. Porta rera d'ella no ocellets que canten feliços, sinó coloms repugnats, els coloms barcelonins als que tant amor profeso. I amb aquell somriure maliciós em mira i es posa a riure,
potser creu que pagaré per ella?
Queda't la teva falsedat, no necessito de les teves promeses, de les teves fugacitats. Jo sóc perenne en la meva caducitat, i tu seràs per sempre la dona de camioners greixosos i covards mendicant amor. Fuig meuca, fuig.
T'odio, t'odio perquè no ets vida ni amor, ets hipocresia, ets el llop vestit de cabreta que ansia menjar-se'ns a tots. Portes sempre rams d'espines, i entre les espines, veiem roses.
Mai més primavera, mai més.
Avui serà hivern, i la lluna el meu consol, doncs hastiat del sol planejo un atemptat contra tu primavera, aquesta nit, les flors es marciran, els corbs vindran, i ballarem la meva dansa, la dansa dels desposseïts.
Sospirs? Els gemecs aquest cop sonaran diferent.
A la meva finestra, han mort tots els coloms.

diumenge, 2 d’abril de 2006

Acrazel

És diu que tota bona història de terror comença amb el descobriment d'un objecte arcà, màgic o antic. Els objectes que compleixen els requisits solen anar desde antigues armes com punyals, fins a belles gemes o amulets arcans, sense oblidar-nos dels ja típics llibres perduts en la memòria del temps, que es creien destruïts o inexistents.
Doncs això no és una història de terror, almenys no de moment, però el cert és que avui fent neteja a les golfes del meu estudi he trobat un extrany llibre. La cosa no passaria de ser una simple anècdota de no ser per les extranyes il·lustracions que contenia, així com una mena d'escriptura "simbòlica" emprada en la pràctica totalitat del text. I aquí arribem al més extrany de tot, el llibre que no tenia cobertes (arrencades o caigudes pel desgat) i que desprenia la típica olor a humitat i ranci que fan els llibres vells, estava escrit en varis idiomes!! Però no es tractava de que estigués traduit varis cops, sinó que cada fragment del text estava escrit en d'altres idiomes, dels que n'he cregut reconèixer alguns com l'alemany, fancés, anglés, castellà, italià, "àrab ?" així com d'altres que no he reconegut. Això sense oblidar que la major part del text estava en una mena d'escriptura símbolica, de tipus rúnic, que m'ha recordat la que els llibres de fantasia empren generalment per simbolitzar l'escriptura dels nans.
El què més m'ha impactat de tot, és que a les il·lustracions es veien nombroses escenes de dolor, passant per empalaments col·lectius, a l'ús d'extranyes eines de tortura així com extenses escenes d'amputacions humanes... A banda, hi havia un nom que s'anava repetint al llarg del text: Acrazel. Ho he buscat pel google, però no he trobat ni una sola entrada... extrany.
El poc que he entès dels fragments en anglès i castellà, es que Acrazel era una mena d'àngel o dimoni (no m'ha quedat clar), que posseït per una immensa ira (de la qual desconec la causa) va acabar materialitzant-se en el pla dels mortals (suposo què es refereix al nostre) per escampar el caos i el desordre. A fi de poder duu el seu pla Acrazel ha de posseïr a "l'escollit" que l'invoca per mitjà d'un ritual ("descrit en alemany..."), i un cop fet això... no ho sé, doncs aquí tornava a aparèixer l'escriptura simbòlica, però per les imatges... no es gaire agradable el destí de l'escollit ni el de les seves víctimes...
La veritat, és què tota la història m'ha deixat un fort impacte psicòlogic, doncs mai havia cregut possible que em pogués passar un fet d'aquesta mena.
Ara el llibre està sota clau, a l'escriptori de l'estudi, buscaré informació així com intentaré averiguar que hi feia a les meves golfes...
Us aniré informant.