diumenge, 23 de desembre de 2007

La fruita

La fruita

La veritat

És al caure la fruita,
que es marceix.

La mentida

És al menjar la fruita,
que et nodreix.

La paradoxa

És al veure la fruita,
que es maleix.


dijous, 20 de desembre de 2007

Què és la soletat ?


Què és la soletat
sinó una cadira buida ?

Introspecció.

Què és la soletat
sinó una foto grisa ?

Infinit pres.


dimecres, 19 de desembre de 2007

El parc



Què ens ha passat,
que per un parc plorem ?

Que no recordem.

Què ens ha passat,
que per un parc plorem ?

Que no serem nens.


dimarts, 18 de desembre de 2007

Net/Brut de Tu

Net/Brut de Tu

La pols de les teves fotos,
un record nàufrag
en un oceà ja perdut.

Perquè brutes
eren les hores,
amb alcohol cremen.

Tot és net de tu.
De tu.

Traficant d'òrgans
et creies.
Donant et fer ser.

(Però no donares res)

La pols de les meves fotos,
un present caduc
en un passat perenne.

Perquè de mi
estripada fós,
bocins quedaren.

Tot és brut de tu.
De tu.

Traficant d'òrgans
et creies.
I m'arrencares el cor.

(Però no arrencares res)


dilluns, 17 de desembre de 2007

L'espiral


En una espiral estem,
i ens absorvim l'un a l'altre.
Cercles que giren i giren.

No acabo ni començo,
en perpetu equilibri.

Vençuda tota por.
Convergint a la certesa.
Vençuda tota por.

En perpetu equilibri,
no acabes ni comences.

Cercles que giren i giren.
I ens absorvim l'un a l'altre,
en una espiral estem.


dijous, 13 de desembre de 2007

Mitosis ocular


L'ull que tot ho pot,
esglèsia dels sentits.
S'obre a la realitat
cercant el dogma.

ABSOLUT.

Malgrat tot,
troba relativitat.
Cap problema,
mitosis ocular.


ABSOLUT ... ABSOLUT.


Cardona Artístic


Mirant al cel (Fugint de l'avern).



Homenatge a Dalí: "Els engranatges tous" .




La màscara de regulat antropomòrfic.



La Muntanya de Sal i Sucre.




Pintant els records o el nen perdut.



La torre vigilant



El record del temps.




En el reflexe del temps o la col·lisió temporal.




Cardona: Flashback


dilluns, 3 de desembre de 2007

Tocada per la llum


Tocada per la llum
avui dorms en mi.

Tocada per la llum
despertes en mi.


Energies


Entropia,
generes entropia,
generes més entropia,
generes més i més entropia,
generes més i més i més entropia.
generes l'infinit.

Col·lapse.

Trobes la certesa de la termodinàmica.
A darrera Shanon et somriu.


Reciprocitat

Reciprocitat

Amic,
on estàs ?
On t'amagues ?
Et vaig afussellar
en acabar la guerra.

Fosses comuns
en la memòria s'obren.

Avui
et prenc foc.
Flamarades arreu
en honor als dèus.
Columnes de fum
sóc.

I cendres;
cendres al paradís
senyalen el camí
als inferns.

Sempre
serem foc, fum i pols.

Amic,
on eres ?
On t'amagaves ?
Em vas afussellar
en acabar la guerra.

Fosses comuns
en la nostàlgia es tanquen.

Ahir,
em prenies foc.
Flamarades arreu
ens cegàven els dèus.
Columnes de fum
erets.

I cendres;
cendres al paradís
senyalen el camí
als inferns.

Sempre
vam ser foc, fum i pols.


diumenge, 25 de novembre de 2007

Vagons perduts



I on són les ilusions de quan erem nens ?
Records perduts en les vies del temps.

Tren amb destí les estrelles.

I on són els somnis que anhelàvem desperts ?
Vagons oblidats en nostàlgics racons.

Pròxima estació: l'oblit.


Crònica d'un cor perdut

Crònica d'un cor perdut

I
Embolcallares el cor
entre pàgines de diaris.

I obriren les necrològiques.

II
Llegires en el silenci
d'unes pàgines en blanc
que un cor s'escapà.

I es disfressà de llàgrima.

III
Tallares tots els fils
en cerca de la caiguda.

I al terra et trobaves.

IV
Amagares el cor
en una estrella fugaç
de somnis i promeses.

I la promesa fou somni.


dilluns, 29 d’octubre de 2007

Al morir la llum



Es al morir la llum
quan veiem.

El cicle del color.

Es en l'absència
quan busquem.

El cicle del dolor.


Les veus de la nit

Les veus de la nit

Veus a la nit.

[t'està...no deixis...]


Sempre atentes,
a la mínima ocasió.

[...ets cec!...mira!....]


T'han atrapat.

[...no ho veus...és ....]

Són les ombres
nascudes a l'interior.

[ella....ho va....ella...]

I parlen, molt,
de tu i de mi.

[però...has d'actuar....]


Veus a la nit!

[....potser...no,va ser...]

Aspires la ira.
Tens la seguretat.

[...no deixis!...fes-ho]


Apretes la soga,
i el sol que s'afoga.

[..por...calla....calla]

Brilla la mort.

[...era el millor.....]


Veus!... a la nit.


[...el millor.....]


Les acalles,
amb la navalla.

[......]


dimarts, 9 d’octubre de 2007

Cel, Mar i Terra


Cel

Dibuixar animals
en núvols de cotó.

Mar

Aixecar veles
cap a platjes llunyanes

Terra

Rodolar plegats
sobre gespa humida.


divendres, 5 d’octubre de 2007

Neix un nou dia


Neix un nou dia
entre espurnes i brunzits.

Neix un nou déu
entre els homes embogits.


dimecres, 3 d’octubre de 2007

L'evidència

L'evidència

Gravada en la llum,
una greu advertència.
No miris més enllà!

Un acte reflex,
entre el pànic i el terror.
Encares el dogma.

Hi ha foscor.

Curada la ceguesa,
et corromp l'evidència.
T'enrecordes de Lot.

La navalla d'Ockham
està ben esmolada.
Relativitzes, racionalitzes.

Hi ha un cable.

Darrera tota llum
trobes un cable.
L'evidència.

dimarts, 2 d’octubre de 2007

El fals dia



Creem llum
per oblidar la foscor.

Fòbia primigènia.

Creem dies
per oblidar les nits.

Fòbia genètica.

Creem falsetat
per oblidar la veritat.

Fòbia esencial.


dilluns, 1 d’octubre de 2007

La Pescadora

La Pescadora

Quieta,
a l'espera.
Pescadora d'alegria.

Les penes neden.

Prenent tot el que t'arriba.
I les xarxes,
buides.

Les penes piquen.


dijous, 27 de setembre de 2007

Per què ?


Poses la tele,
fan les notícies.

Primer vomites,
després et preguntes.


Un cel extrany


Sota un cel,
extrany avui,
busques formes
en els núvols.

Trobes la clau.
No són formes
el que busques.


El nostre himne

El nostre himne

Armats de raó,
les mans nues
i els ulls oberts.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Les plomes enfundades,
els pinzells ben molls,
i l'argila preparada.

Ens declarem en guerra.
En guerra contra la guerra,
en guerra contra la ignorància,
en guerra contra la mort.

Cantem tots plegats.
Cantem els nostre himne.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Traficants de misèries
avui ens heu de tèmer,
doncs la vida s'ha revelat.

A les vostres torres
plantarem girasols,
i mai oblidareu que
la terra anhela el sol.

Cantem tots plegats.
Cantem els nostre himne.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Seran versos
qui guanyin
l'enemic avui.

I callaran.
Però la paraula...
Sorgirà.

I a la terra un cant.
I al cel un cant.
El nostre himne.


dimecres, 26 de setembre de 2007

dimarts, 25 de setembre de 2007

La llum de la foscor

Què s'amaga en la llum de la foscor ?

Respostes.

Què s'amaga en la llum de la foscor ?

Preguntes.



Incertesa

Incertesa

El destí esborra les cares,
llença la moneda
i s'enganxa al sostre.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Cau de cantó.

L'incertesa medeix la certesa.

En cercles giro
rodejant la tanca.
La porta resta oberta.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Cau de cantó.

La certesa cedeix a l'incertesa.

Sobre ella les creus,
esclavitzant la llibertat.
El dogma és el botxí.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Es trenca la moneda.

L'incertesa neix en la certesa.


Etapes

Perquè escollim
el color del nostre món.

Les etapes,
mateixa forma
amb diferent pintura.

Perquè escollim
creure'ns les nostres mentides.



Escullo la meva veritat.


dijous, 20 de setembre de 2007

Pause

Pause

El fèretre preparat,
són les set de la tarda
i m'estiro sobre el llit.

A vegades penso,
d'altres suspiro,
les més, em moro.

El mòbil al costat,
oblidat.

La llum ja morta
entre les cortines.
No tinc rellotges,
no passa el temps.

El mòbil al costat,
callat.

A vegades recordo,
d'altres ploro,
les més, em moro.

El mòbil al costat,
mort.

La presó s'ha revelat,
són les nou del vespre
i m'enfonso sota el pit.

El mòbil al terra,
trencat.


Qui sóc?

dimecres, 19 de setembre de 2007

Aturada

Aturada

El llit,
el sostre,
capvespre.

No penso,
estic en blanc.

El silenci,
l'absència,
més silenci.

Pausa.

Altre cop el llit,
el sostre,
la nit.

No penso,
estic en gris.

Altre cop el silenci,
l'absència,
més buit.


Sempre vas ser tu


Plena de vida.
Llegim entre línies.

Tu.
Sempre vas ser tu.

Plena de color.
Escrivim aquest guió.

Avui surt el sol


A les roques espero,
quiet, molt quiet.

Avui surt el sol.
Com cada dia.


dimarts, 18 de setembre de 2007

Les Tardes de Colors


Prens els olis,
la ilusió la portes.

Pintes el teu món.

Prens els olis,
el pinzell el somriure.

Pintes el meu món.


Les Tardes Grises


A les tardes grises,
els records.

Tu esculls.

A les tardes grises,
penses.

Esculls.


En gris

En gris

Sobre la corda
mirall entelat,
el marc rovellat
passat de moda.

Present incert
a les brumes,
passat ben cert
on t'esfumes.

En gris,
estàs en gris.

La nina trista
esquinçada espera,
sobre la testa
gravada un "ERA".

Racons perduts
apareixen,
temps ja vençuts
no reneixen.

En gris,
estàs en gris.

Resignació.


dilluns, 17 de setembre de 2007

On estàs?


On estàs ?
Miro al cel i prego.
El buit em respon.


El Viatge

El Viatge

Més enllà de la terra dels somnis,
on somien les papallones amb cançons.
A l'abre prohibit maduren les ilusions,
més enllà de la terra dels somnis.

I estic tan lluny!
A prop de perdre'm...

Llum! Foc! Res!

Amb pas ferm travesso el desert,
mar infinit atrapat sota bells miratges.
Sobre les dunes oblit d'antics marges,
amb pas ferm travesso el desert.

I estic tan lluny!
A prop de perdre't...

Foc! Res! Llum!

Més enllà de la terra dels somnis,
planto un desig i en broten uns ulls.
En la flor dels teus llavis tu m'aculls,
més enllà de la terra dels somnis.

I estic tan lluny!
A prop de perdre'ns...

Res! Llum! Foc!


Parèntesis

Inspirem...


Silenci.
Ara si.

Temps feliços.


dimecres, 12 de setembre de 2007

Onze de Setembre

Onze de Setembre

Un troç de tela
colors de sang i or,
onejant als quatre vents.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

El poble canta
cançons d'odi i fang,
esmolant un passat inert.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

Honor a la guerra
de monàrquics republicans,
ignorància popular.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

Els almogàvers d'avui
fan proclames televisives,
el drac al cau espera.

Bon cop de fals!
Bon cop de fals, defensors de la terra!
Bon cop de fals!


divendres, 3 d’agost de 2007

Reiniciar

Reiniciar



Perquè amb tu sempre és com la primera vegada.
Tornem a reiniciar ?


dimecres, 1 d’agost de 2007

Converses noctures (Part VI)

Converses noctures (Part VI)

- A vegades, quan ja tothom dorm, em sento observat.
- Sense visió entrem en estat d'alerta, instint de supervivència.
- L'infinit en 5 sentits? La por n'era la conseqüència no la causa.
- Extranya la sensació de que t'observen, com es podria definir?
- No sé definir-ho, sols sentir-ho.
- Suposo que som cecs front la realitat absoluta.
- Potser per sort.

Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
Converses nocturnes (Part V)


L'home del bar

L'home del bar

Omplint el got
et trobes avui,
tens tanta set
que no ho veus.

Un vodka sol.
No et cal el gel.

Ella se'l beu
i tu l'omples de nou,
estàs tan trist
que ja l'has vessat.

Una barra buida.
No et cal cambrer.

Poses el cd verge
i sona com sempre,
estàs tan sord
que ja l'has escoltat.

El bar ja tanca.
No et cal marxar.

No et cal.
Mai va obrir.




dimecres, 25 de juliol de 2007

Sessions

Sessions

El messenger obert,
l'estat invisible
i el cor a la boca.

Esperant qui sap qué.

M'amago del temps
per por de trobar-me
ombres i cendres.

Fugint de qui sap qué.

Un quants No Admitir
i un secret a veus.
El vampir sou vosaltres.

Oblidant qui sap qué.

Enyorant-vos avui
tanco la sessió,
el record és preferible.

Tement qui sap qué.


Vine

Vine

Al marc de la porta
gravada entre moltes
s'hi amaga una paraula.

"Entra"

I el timbre clama
perquè no escolten.
Tothom l'ignora.

"Entra"

De les finestres
ja sense vidres
també penja.

"Entra"

I els ocells piquen
perquè no creuen.
Tots l'esquiven.

"Entra"

Fart d'esperar
tanco el món.
És hora de marxar.

"Surto"


dijous, 19 de juliol de 2007

Novetats

Bé en els próxims dies us informaré detalladament de totes les novetats que han succeït durant la meva absència, però us n'adelanto algunes:

- He aprés Delphi 2006, donat que el 23 de juliol començo a treballar com a programador de Delphi i SQL a una important empresa del sector dels hidrocarburs.
- M'he comprat un Seat Cordoba de 2a mà per 2200 €, amb 110.000 km.
- M'he quedat amb menys de 200 € al banc xD
- Probablement l'any vinent no realitzi el CAP a causa de la feina i cursi altra lliure elecció.
- M'han trucat per 4rt cop de Telefònica I+D per si m'interessava ja que tenien vacants (a buenas horas) i amablement els hi he dit que ara ja tenia feina (i on em paguen el doble xD).
- He desestimat una oferta de beca per treballar a l'àrea d'informàtica de la facultat de medicina, si us interessa han allargat el plaç per enviar els currículums. Consulteu webmailcampus.
- He assistit a la menció per nota superior a 9 a selectivitat de la meva novia Laura.
- He suportat el discurs del senyor Huguet en l'esmentat esdeveniment.
- M'he comprat un cotxe benzina quan pujen la benzina...
- etc.

dilluns, 2 de juliol de 2007

Perdoneu

Ei gent, perdoneu que últimament no publiqui entrades, però es que ara estic enfeinat anant a entrevistes de treball i estudiant Visual Studio 2005 i els llenguatges que composen .NET. Tan aviat com pugui enllestir-ho tot, tornaré a actualitzar periòdicament.

Per cert, passo a 5é net i amb feina feta de més!!!

Així se'm presenta l'últim any:

****************************
1er Semestre Curs Vinent
****************************
Compiladors I (Troncal) = 6 crèdits
Bioinformàtica (Optativa) = 6 crèdits
Transmissió de Dades (Optativa [Xarxes III]) = 6 crèdits

CAP especialitat Matemàtiques (Lliure Elecció) = 12 crèdits
CAL Anglés (Lliure Elecció - [Anual]) = 6 crèdits

****************************
2on Semestre Curs Vinent
****************************
Compiladors II (Troncal) = 6 crèdits
Projecte Final de Carrera (Troncal) = 15 crèdits

CAL Anglés (Lliure Elecció - [Anual]) = Ja comptabilitzats

-------------------------------------------------
Total Crèdits Any vinent: 57 crèdits + 1 crèdits lliure elecció que em faltarà fer i que cursaré en algun mini-curset i/o conferència. => 58 crèdits per ser llicenciat!!!

dijous, 28 de juny de 2007

Per la llibertat d'expressió

Avui consultant les noticies de barrapunto m'he topat amb la noticia de que la SGAE havia interposat una denuncia al portal Alasbarricadas.org per suposat atemptat a l'honor d'un dels seus més destacats defensors, el Ramoncín ... Amb aquestes ja són varies les demandes de la SGAE contra diferents portals i blogs a Internet. Una altra de les víctimes ha estat el blogger Julio Alonso, fundador i CEO de Weblogs SL, l'empresa líder en weblogs en espanyol... Segons la SGAE per pressumpte atac a l'honor també (en aquest cas per publicar una noticia...).

Resulta increíble la política de constant agressió que té la SGAE contra els usuaris d'Internet i de dispositius multimedia des de fa temps, als ja surrealistes cànons es sumen aquestes denúncies que no pretenen altra cosa que atacar a tot allò què és lliure i/o alié a les polítiques de la totpoderosa SGAE.

Davant de tot això, hem de dir NO. Perquè volem llibertat, perquè front el copyright existeix el copyleft, perquè la privatització de l'art és un atemptat contra el propi art, perquè no podem permetre que les multinacionals ens diguin què és bó i què és dolent, perquè també nosaltres tenim capacitat d'escollir, perquè els CDs, DVDs, discs durs,... serveixen per més coses que copiar en Bisbal i companyia, perquè les llicències lliures existeixen, perquè tenim dret a dir NO.

Em solidaritzo amb els bloggers que estan sofrint la persecució i difamació de la SGAE i amb les plataformes que des de fa temps pateixen litigis per afers contra l'honor...




Vigileu, no insulteu a la SGAE... els pròxims podeu ser vosaltres...

dilluns, 25 de juny de 2007

S'acaben els examens

Ànims!

<< "No conoceré el miedo. El miedo mata la mente. El miedo es la pequeña muerte que conduce a la destrucción total. Afrontaré mi miedo. Permitiré que pase sobre mi y a través de mi. Y cuando haya pasado, giraré mi ojo interior para escrutar su camino. Allá donde haya pasado el miedo ya no habrá nada. Sólo estaré yo." >>


Letanía contra el miedo de la Bene Gesserit (Dune)

-Frank Herbert-

dimarts, 19 de juny de 2007

Ilusió i Realitat

Ilusió i Realitat

Un nen jugant
a caçar estels.

Creix.

Un vespre, regust
de canya i mel.

Enalteix.

Un somni penjant
a dalt del cel.

Llueix.

Un cel penjant
a dalt els somnis.

Desapareix.

Un vespre, regust
de sanya i vel.

Tenyeix.

Un estel jugant
a caçar nens.

Feneix.


dissabte, 16 de juny de 2007

Cançó Infantil (La torre)

Cançó Infantil (La torre)

De la sorra
dels teus peus
faré torre
d'altes seus.

La bandera
roja i negra,
ben sencera
sense ebres.

Roja pel cor
negre de nit,
que si tinc por
em dol el pit.

De la torre
dels teus peus
cau la sorra
cap als meus.


dijous, 14 de juny de 2007

Viatgen els meus somnis

Viatgen els meus somnis

Pel caminet del teu cos
viatgen els meus somnis.

[-)] [()()]

Cerquen nits d'insomni...

[--D] [( )]

I escric amb la llengua
doncs llegeixes amb la boca.

[---D)] [( | )]

Troben nits d'insomni...

[XXX]

Del caminet del teu cos
tornen els meus somnis.

{[][]}


El despertar (Part I)

El despertar (Part I)

La vida és meravellosa, si més no, la meva.

Últimament no es extrany que em desperti i em pregunti: Somio? O qué quan somio em pregunti: Desperto? La meva vida s'ha tornat un paratge oníric on perdre's, un escenari de tons verds i blaus, un pedaç d'eternitat efímera grabada en la retina del temps.

Heu sentit cantar els estels? I als arbres xiuxiuejar ? M'encanta escoltar a la bellesa, sentir-la fluïr a través de mi, inundar el món amb dolçor, amb tendresa. I he plorat i he cridat i he rigut i he plorat, en una espiral d'emocions, una explosió de sentiments, una invocació a les marees, una victoria al silenci. Que les paraules són belles quan derroten al silenci. Que el silenci és la mort. I la mort no està feta pels homes.

Avui no entenc de miralls, no entenc de reflexes ni d'aparences. Avui seré el que desitgi ser i em pintaré un senefa d'estrelles a l'esquena per quan em giri demanar mil i un desitjos. I desitjaré sempre el mateix, un segon més de vida, un segon més de mi, un segon més de tu.
Avui no entenc de res que no sigui la meva ilusió, i la meva ilusió és no entendre de res més, de res més... que tu i jo i el món.

No tingueu por, no us rendiu, no us preocupeu, que a la vida no hi ha prou temps, que estem fets per estimar i admirar, per nèixer cada dia, a l'alba. I tornaran les nits d'estiu, les tardes perdudes, els petons a la galta i els sempre diré sempre. Tornaran, sempre tornaran, no us en oblideu. El crepuscle cal per veure l'alba.

La vida és meravellosa, si més no, la nostra.

Viviu i sereu. Mai morireu. Mai.

dimecres, 13 de juny de 2007

Escrivim plegats

Escrivim plegats

I escrius
fulls en blanc
que creus
haver marcat.

Perquè sents por,
escrivim plegats!

I penses
que tot es perdut
que les penes
ja t'han vençut.

Perquè tens plor,
escrivim plegats!

I llegeixes
aquests versos
que intueixes
són dels dos.

Perquè som cor
escrivim plegats!

dimarts, 12 de juny de 2007

Fotopoesia

Avui navegant he descobert el blog d'un artista de la fotopoesia, un poeta de les imatges i les paraules. Des de el meu blog us el vull recomanar a tots aquells que us considereu amants de l'art, ja que això és el que fa el nostre amic Josep (Osselin)


Parece que fue ayer
Jugábamos inocentes
entre las brumas del tiempo
cerrábamos los ojos
en suave balanceo
y despertamos hoy
con el incierto pasado
aun pegado al alma
y el presente escapándose
en el pozo sin fondo
de un futuro ignorado.

Por Osselin

Viatges... (Donosti)

La nostra platja

La nostra platja

Jugant a ser prínceps
creàrem mil regnes
sobre castells de sorra,
enterràrem les penes.

I veient les onades
alçàrem les espases
armats de valor i il·lusió,
trencàrem el temps.

En galledes d'alegria
destil·làrem la mar
amb amor i energia,
endolçàrem els dies.

I reiem,
sempre reiem,
tal era la nostra platja.

dissabte, 9 de juny de 2007

Som part del nostre entorn

Som part del nostre entorn, i a l'inversa, és per aquest motiu que a continuació us he enllaçat el text que la meva estimada Laura va publicar l'any passat amb motiu de guanyar el segon premi en el concurs de creació literària per a joves de la revista literària de la Fura.
És un conte breu, però intens que reflexa la passió que rau en ella, reflexa en certa manera la seva forma d'ésser i de sentir les coses, reflexa el meu entorn i com aquest actua en mi. Perquè ella és part de mi i jo sóc part d'ella.

És preciós, no us defraudarà.

Salvada (Pàg 1/2)
Salvada (Pàg 2/2)

P.D.: El text és anterior a la nostre relació, de totes formes certifico que encara el seu cor manté arrelada la mateixa emoció de la que sempre ha fet gala.

divendres, 8 de juny de 2007

Madurar

Madurar

S'obre la veda.

L'apunten,
fuig,
cau,
un tret.

L'agafen,
plora,
lluita,
un tret.

L'amaguen,
calla,
mor,
un tret.

Es tanca la veda.


(... el nen ... on és el nen ? ... el pare neteja el canó ...)

dijous, 7 de juny de 2007

Pètals d'Alexandria

Al fer l'entrada del llibre "Els Atzurs" no he pogut evitar sentir una certa nostàlgia cap al meu primer llibre, on vaig deixar imprés una sèrie de sentiments i emocions que ara formen part del meu passat.
És un llibre íntim, introspectiu, intens. Els seus poemes són jo, o més ben dit, eren jo. Per tots aquells que encara no l'hagueu llegit i estigueu interessats en saber qui era fa uns anys, uns prego que li feu una ullada a aquests Pètals d'Alexandria, pètals que ja són secs.

Prémeu el link i us el baixareu directament al disc dur en format pdf:

"Pètals d'Alexandria" per David González

Per cert, aquesta gran portada és obra d'en Guillem Ramisa Ayats, amic meu i gran artista.

Aqui us adjuntu l'espai web on hi ha la maqueta del seu grup de rap:

Espai web de "Victimas de la Monotonía"

Els Atzurs



Farà algunes setmanes va veure la llum un llibre que hem publicat un seguit de poetes, units per un mateix desig, expressar sentiments, sentiments que en aquest cas no ens pertanyen. Hem fet de titelles i hem representat una bella funció on els nostres titellaires ens han conduït per un seguit d'emocions, des de la més vital energia fins a la més fosca emoció. Emocions que sense ser nostres a tots ens pertanyen.

M'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta obra, per això, si us interessa i voleu realment prendre aquest camí de forma paral·lela al nostre, digueu-m'ho.

Que el que era atzur deixi de ser-ho.

Us adjuntu els enllaços a un parell de blogs d'alguns dels autors:

Blog d'en Joan Crosas
Blog de la Laia Pacheco

Com accedir més ràpid al meu blog

Si voleu accedir ràpidament al meu blog o senzillament veure de manera immediata si hi han novetats, només heu d'afegir el meu blog als marcadors dinàmics del vostre navegador (firefox, mozilla, explorer,...). Com és fa ? Molt senzill:

1- Si us fixeu a la barra d'adreça web (on heu escrit l'adreça del meu blog) apareix una mena de icona just a la banda dreta de tot, doncs bé, feu click a sobre seu.

2 - Quan ho feu, se us haurà redireccionat la pàgina a l'arxiu RSS (si no sabeu què és no importa), ara heu de clickar on posa "suscribirse ahora".

3 - Afegiu el nom que volgueu pel marcador, per exemple: Blog David

4 - Ja heu afegit el marcador dinàmic!! Aquest us apareixerà a sota de la barra d'adreces

Ara sempre que obriu el vostre navegador podreu veure si hi han novetats al meu blog fent un simple click sobre el marcador, aquest us obrirà una llista desplegable que conté les últimes entrades del blog, i clickant sobre qualsevol element de la llista anireu directament a aquella entrada. Senzill, oi?

Nota: Ara les entrades que apareixen a la llista no estan ordenades, perquè vaig fer uns canvis ahir al blog que van modificar aquest ordre, de totes formes, a partir d'ara sempre sortiran les últimes entrades publicades com les primeres de la llista.

Us animo a que ho proveu, és francament útil i senzill.

Nou Comptador de Visites

Bé, ahir vaig estar fent un seguit de millores en el blog, com tornar a posar la llicència de Creative Commons en el blog, així com dividir les entrades en seccions (a la barra de navegació de la dreta ho podeu observar). A més a més he tornat a reactivar i reiniciar el servei de comptador de visites, que espero pujar una mica xD.

Així doncs, reestreno blog :P

David.

dimecres, 6 de juny de 2007

Converses noctures (Part V)

Converses noctures (Part V)

- Què és la linialitat del temps ?
- És l'afirmació de la causalitat, la negació de l'infinit i la negació absoluta.
- Però l'infinit... què és l'infinit ?
- És la convergència de l'absolut al centre del Caos.
- I llavors el temps ?
- Una aparença. Què potser creus que passat, present i futur no són la mateixa cosa ?
- Però si són la mateixa cosa, llavors qui sóc ?
- Ets el que eres quan sabent que ets esculls el seràs.

Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)

Entre la boira

Entre la boira

Quan m'allunyo,
entre la boira emergeix,
quan m'acosto,
entre la boira s'esvaeix

Així es presenta
qui se sap perdut
per aquells qui troba.

Quan m'aturo,
entre la boira reneix,
quan camino,
entre la boira feneix.

Així es presenta
qui essent esencia
deixa inconsciència.

Entre la boira,
sempre entre la boira.

dilluns, 21 de maig de 2007

Sols a tu

Sols a tu

I d'entre les cendres
alçar un calze de foc
i en un brindis al cel
beure'ns les ànimes.

Que caiguin els estels
i s'aturin els segons,
temps i espai es fonen
en un bes de llum i cotó.

I arrelant en el teu cos
germino en els teus llavis.
I bebent en el teu cor
m'afogo en els teus ulls.

Que jo no sé on acabo,
que no sé on començo,
que perdut en mi
sols et trobo a tu.

Sols et trobo a tu...
sols et veig a tu...
sols et sento a...
Tu.

dijous, 17 de maig de 2007

Palpitant dins meu

Palpitant dins meu

Palpitant dins meu,
dels meus llavis sorgint.
Et sento a la meva sang
i en els meus sospirs.

En miralls et veig
i sé que tu em veus,
perquè estàs on no hi ets
essent el que no ets.
I jo sóc, on tu ets si no hi sóc,
on no som al estar i no ésser.

I amb saliva s'escriu amor
entre murmurs es pronuncia,
i amb la suor es constata.
Que així sigui la firma
que en els teu cos cicatritzi.

El cor a la boca,
les mans plenes,
uns fulls en blanc
i moltes ganes de viure.

Palpitant dins meu,
de la meva veu sorgint.
Et sento en els meus mots
i en els meus poemes.

Palpitant dins meu...

Cant a l'esperança

Cant a l'esperança

De la terra, esquerdada i assedegada,
va sorgir un trosset de cel, eres tu.
Regada amb la suor de mans curtides,
adobada amb l'esperança soterrada.

Vas crèixer entre flors marcides,
rius de còdols, de fang i de set,
entre gent húmil i oblidada.

I vas plantar les roses de l'avui,
vas anegar de vida rius i terra,
vas estimar a la gent senzilla.

Ets qui avui renega de la nit,
onada que encrespada s'abat,
ferotge, incessant, implacable,
contra la terrible ignorància.

Nascuda de la terra
i engendrada en el cel.
A les estrelles adores,
a la lluna desterres.

A la mà dreta la ploma
a l'esquerra la forca.
Ets la rebel·lió de les paraules silenciades.

I guiaràs als fills del silenci,
perduts en la seva pròpia por,
oblidats, desheretats, acallats.

I de les seves boques cosides
s'alçarà un cant a la vida,
arrencat de les seves costures
i alliberant les seves ànimes.

I ja mai més seran un, o dos, o tres,
ara seran armoniosa melodia
que a la llum dels teus ulls
ressonarà esclatant en mil i un colors.

I el silenci morirà,
atrapat en la seva vacuitat,
oblidat en la seva absència,
perdut en les seves paraules.

I el silenci morirà.

dimecres, 2 de maig de 2007

Somnis de fum i pols

Somnis de fum i pols

En lluents deixalles
busquem el sol,
sol que il·lumini
somnis de fum i pols.

I trobem la res
en tot, en tot.
Perquè no tenim
i ens tenen,
atrapats en panells
d'amargs fluorescents.

Buits de tant buidar
hipotequem el cel
per comprar-nos
un troçet d'infern.

I farts d'esperar,
emprenyem a la mort,
que violada espera
arran la carretera.

En lluents deixalles
busquem el sol,
sol que il·lumini
somnis de fum i pols.

Somnis de fum i pols
firmats amb molta hipocresia.



divendres, 27 d’abril de 2007

La creient

La Creient

Tremola en un racó
amb els ulls a les mans,
creu veure l'absolut.

Als canells, caiguts,
escrit en sang un mot:
DOGMATISME.

Cega des de la infancia,
pregava a l'infern que
li tragué els ulls.

Entre ídols de fusta
forjara el seu cadenat,
fou morta la raó.

Ara camina entre ombres,
creu en la llum de la foscor.

I porta una corona,
d'espines d'ignorancia
de qui espera a morir per gaudir.

Deixar de ser,
el què ha de fer.
No ser res.

Ja no pensa,
ja no pensa!
Ara és una titella més...

I a l'esquena una creu,
per no oblidar que
de sang és el camí.

[Una víctima més]

La creient
creu en la llum de la foscor.






dilluns, 26 de març de 2007

Laura

Laura
Per sempre.
M'adono què sóc feliç,
perquè brillen els teus ulls,
perquè canten els teus llavis,
perquè batega el teu cos.

I com ets!
Dolç avatar
de la llum.

Ets el mirall
on em poso guapo,
on m'arreglo el cor
on em pentino l'ànima.

I quin reflexe!
Amb tu sóc
imatge d'ilusió.

M'adono què sóc feliç,
perquè t'admiro,
perquè t'adoro,
perquè et desitjo.

I com llueixes!
Em millores,
oda d'alegria.

Perquè t'estimo,
escric el teu nom
amb retalls
de la meva ànima.

Perquè t'estimo,
Laura.

dilluns, 19 de març de 2007

El cos de la meva cambra

El cos de la meva cambra

A la cambra
el rèquiem ocult,
trencant l'ombra
el cos insepult.

Sota negre atzabeja
enllosat el cor.

Mes no planyen
les veus en el fosc,
ans celebren
les cendres del bosc.

Sobre la roja enveja
palpita qui mor.

Trencant l'ombra
el cos insepult,
plorant l'obra
de l'amor injust.

David González

divendres, 23 de febrer de 2007

Converses noctures (Part IV)

Converses noctures (Part IV)

- M'han embargat l'ànima
- Per no pagar ?
- No, per no callar.
- I per què no et vens els ulls per recuperar-la ?
- També me'ls han embargat!!! No ho veus ?
- No, fa temps que me'ls van prendre també.
- I què ens queda ?
- Què potser posseïem res ?

Converses Nocturnes (Part I)
Converses Nocturnes (Part II)
Converses Nocturnes (Part III)

dijous, 22 de febrer de 2007

Gràcies pel regal

Ahir vaig rebre un dels millors regals que mai m'han fet. No puc escriure res que pugui expressar el que sento, estic massa emocionat. Deixe'm doncs que siguin les paraules del geni Neruda les que expressin un sentiment clar i contundent: AMOR.

Amor

Mujer, yo hubiera sido tu hijo, por beberte
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.

Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.

Pablo Neruda

dimarts, 20 de febrer de 2007

Les seves mans

Les seves mans

Encara sento les seves mans,
fredes carícies navegant
sota la tempesta de sentiments,
guiades pel desig de les estrelles.

Contra el far s'abatien
naufragant en la densa nit,
cercant en les profunditats
misteris remots i prohibits.

Un antic càntic sonava
i les sirenes entonaven
un lament per els perduts
en la vastedat d'aquell oceà.

Encara sento les seves mans,
horadant sobre la superfície
d'aquell fons marí oblidat,
guiades per la necessitat i la fam.







dilluns, 19 de febrer de 2007

La Dança de la Sang

La Dança de la Sang

Els ulls vermells
sagnant a les nits obertes
de la consciència perduda
en l'immensitat de sentir-se.

Els sense boca arribant
en moviments espasmòdics
arrossegant les cadenes
que els lliguen a mi.

És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.

Inconscients en consciència
bellugem les nostres despulles
sobre nínxols excavats
a base de gran cinisme.

Les mans negres
enterrades en el desconsol
de saber-se mort
i no trobar-se el cos.

És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.

Amorfament units.

La Ceiba

La Ceiba

En la foscor de la res i
en la buidor de l'oblit.

Una ceiba creix
enmig del dessert.

Sobre l'altar,
immemorial,
el record
d'un oblit forçat.

En el silenci del temps i
en el descens de la nit.

Una ceiba creix
enmig del dessert.

Tikal i Uxmal,
eixutes de sang,
les fulles
del teu passat.

En les meves nits
i en els seus crits.

Una ceiba creix
dins del meu ser.

Tornem a la tranquilitat

Bé, després de mesos sense cap actualització (per motius laborals i personals) toca remodelar el blog sençer. Com podeu observar he canviat l'estil de la pàgina aprofitant les noves opcions que incorpora la nova versió de google a fi de fer-la més amena i interessant.

En breu començaré (intentaré) a publicar posts i/o escrits que consideri interessants, amb l'objectiu de no perdre el bon costum d'escriure.

Salut companys!!

David.