dilluns, 26 de març del 2007

Laura

Laura
Per sempre.
M'adono què sóc feliç,
perquè brillen els teus ulls,
perquè canten els teus llavis,
perquè batega el teu cos.

I com ets!
Dolç avatar
de la llum.

Ets el mirall
on em poso guapo,
on m'arreglo el cor
on em pentino l'ànima.

I quin reflexe!
Amb tu sóc
imatge d'ilusió.

M'adono què sóc feliç,
perquè t'admiro,
perquè t'adoro,
perquè et desitjo.

I com llueixes!
Em millores,
oda d'alegria.

Perquè t'estimo,
escric el teu nom
amb retalls
de la meva ànima.

Perquè t'estimo,
Laura.

dilluns, 19 de març del 2007

El cos de la meva cambra

El cos de la meva cambra

A la cambra
el rèquiem ocult,
trencant l'ombra
el cos insepult.

Sota negre atzabeja
enllosat el cor.

Mes no planyen
les veus en el fosc,
ans celebren
les cendres del bosc.

Sobre la roja enveja
palpita qui mor.

Trencant l'ombra
el cos insepult,
plorant l'obra
de l'amor injust.

David González