dilluns, 21 de maig de 2007

Sols a tu

Sols a tu

I d'entre les cendres
alçar un calze de foc
i en un brindis al cel
beure'ns les ànimes.

Que caiguin els estels
i s'aturin els segons,
temps i espai es fonen
en un bes de llum i cotó.

I arrelant en el teu cos
germino en els teus llavis.
I bebent en el teu cor
m'afogo en els teus ulls.

Que jo no sé on acabo,
que no sé on començo,
que perdut en mi
sols et trobo a tu.

Sols et trobo a tu...
sols et veig a tu...
sols et sento a...
Tu.

dijous, 17 de maig de 2007

Palpitant dins meu

Palpitant dins meu

Palpitant dins meu,
dels meus llavis sorgint.
Et sento a la meva sang
i en els meus sospirs.

En miralls et veig
i sé que tu em veus,
perquè estàs on no hi ets
essent el que no ets.
I jo sóc, on tu ets si no hi sóc,
on no som al estar i no ésser.

I amb saliva s'escriu amor
entre murmurs es pronuncia,
i amb la suor es constata.
Que així sigui la firma
que en els teu cos cicatritzi.

El cor a la boca,
les mans plenes,
uns fulls en blanc
i moltes ganes de viure.

Palpitant dins meu,
de la meva veu sorgint.
Et sento en els meus mots
i en els meus poemes.

Palpitant dins meu...

Cant a l'esperança

Cant a l'esperança

De la terra, esquerdada i assedegada,
va sorgir un trosset de cel, eres tu.
Regada amb la suor de mans curtides,
adobada amb l'esperança soterrada.

Vas crèixer entre flors marcides,
rius de còdols, de fang i de set,
entre gent húmil i oblidada.

I vas plantar les roses de l'avui,
vas anegar de vida rius i terra,
vas estimar a la gent senzilla.

Ets qui avui renega de la nit,
onada que encrespada s'abat,
ferotge, incessant, implacable,
contra la terrible ignorància.

Nascuda de la terra
i engendrada en el cel.
A les estrelles adores,
a la lluna desterres.

A la mà dreta la ploma
a l'esquerra la forca.
Ets la rebel·lió de les paraules silenciades.

I guiaràs als fills del silenci,
perduts en la seva pròpia por,
oblidats, desheretats, acallats.

I de les seves boques cosides
s'alçarà un cant a la vida,
arrencat de les seves costures
i alliberant les seves ànimes.

I ja mai més seran un, o dos, o tres,
ara seran armoniosa melodia
que a la llum dels teus ulls
ressonarà esclatant en mil i un colors.

I el silenci morirà,
atrapat en la seva vacuitat,
oblidat en la seva absència,
perdut en les seves paraules.

I el silenci morirà.

dimecres, 2 de maig de 2007

Somnis de fum i pols

Somnis de fum i pols

En lluents deixalles
busquem el sol,
sol que il·lumini
somnis de fum i pols.

I trobem la res
en tot, en tot.
Perquè no tenim
i ens tenen,
atrapats en panells
d'amargs fluorescents.

Buits de tant buidar
hipotequem el cel
per comprar-nos
un troçet d'infern.

I farts d'esperar,
emprenyem a la mort,
que violada espera
arran la carretera.

En lluents deixalles
busquem el sol,
sol que il·lumini
somnis de fum i pols.

Somnis de fum i pols
firmats amb molta hipocresia.