Converses noctures (Part IV)
- M'han embargat l'ànima
- Per no pagar ?
- No, per no callar.
- I per què no et vens els ulls per recuperar-la ?
- També me'ls han embargat!!! No ho veus ?
- No, fa temps que me'ls van prendre també.
- I què ens queda ?
- Què potser posseïem res ?
Converses Nocturnes (Part I)
Converses Nocturnes (Part II)
Converses Nocturnes (Part III)
divendres, 23 de febrer del 2007
dijous, 22 de febrer del 2007
Gràcies pel regal
Ahir vaig rebre un dels millors regals que mai m'han fet. No puc escriure res que pugui expressar el que sento, estic massa emocionat. Deixe'm doncs que siguin les paraules del geni Neruda les que expressin un sentiment clar i contundent: AMOR.
Amor
Amor
Mujer, yo hubiera sido tu hijo, por beberte
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.
Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.
Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.
Pablo Neruda
dimarts, 20 de febrer del 2007
Les seves mans
Les seves mans
Encara sento les seves mans,
fredes carícies navegant
sota la tempesta de sentiments,
guiades pel desig de les estrelles.
Contra el far s'abatien
naufragant en la densa nit,
cercant en les profunditats
misteris remots i prohibits.
Un antic càntic sonava
i les sirenes entonaven
un lament per els perduts
en la vastedat d'aquell oceà.
Encara sento les seves mans,
horadant sobre la superfície
d'aquell fons marí oblidat,
guiades per la necessitat i la fam.
Encara sento les seves mans,
fredes carícies navegant
sota la tempesta de sentiments,
guiades pel desig de les estrelles.
Contra el far s'abatien
naufragant en la densa nit,
cercant en les profunditats
misteris remots i prohibits.
Un antic càntic sonava
i les sirenes entonaven
un lament per els perduts
en la vastedat d'aquell oceà.
Encara sento les seves mans,
horadant sobre la superfície
d'aquell fons marí oblidat,
guiades per la necessitat i la fam.
dilluns, 19 de febrer del 2007
La Dança de la Sang
La Dança de la Sang
Els ulls vermells
sagnant a les nits obertes
de la consciència perduda
en l'immensitat de sentir-se.
Els sense boca arribant
en moviments espasmòdics
arrossegant les cadenes
que els lliguen a mi.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Inconscients en consciència
bellugem les nostres despulles
sobre nínxols excavats
a base de gran cinisme.
Les mans negres
enterrades en el desconsol
de saber-se mort
i no trobar-se el cos.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Amorfament units.
Els ulls vermells
sagnant a les nits obertes
de la consciència perduda
en l'immensitat de sentir-se.
Els sense boca arribant
en moviments espasmòdics
arrossegant les cadenes
que els lliguen a mi.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Inconscients en consciència
bellugem les nostres despulles
sobre nínxols excavats
a base de gran cinisme.
Les mans negres
enterrades en el desconsol
de saber-se mort
i no trobar-se el cos.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Amorfament units.
La Ceiba
La Ceiba
En la foscor de la res i
en la buidor de l'oblit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Sobre l'altar,
immemorial,
el record
d'un oblit forçat.
En el silenci del temps i
en el descens de la nit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Tikal i Uxmal,
eixutes de sang,
les fulles
del teu passat.
En les meves nits
i en els seus crits.
Una ceiba creix
dins del meu ser.
En la foscor de la res i
en la buidor de l'oblit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Sobre l'altar,
immemorial,
el record
d'un oblit forçat.
En el silenci del temps i
en el descens de la nit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Tikal i Uxmal,
eixutes de sang,
les fulles
del teu passat.
En les meves nits
i en els seus crits.
Una ceiba creix
dins del meu ser.
Tornem a la tranquilitat
Bé, després de mesos sense cap actualització (per motius laborals i personals) toca remodelar el blog sençer. Com podeu observar he canviat l'estil de la pàgina aprofitant les noves opcions que incorpora la nova versió de google a fi de fer-la més amena i interessant.
En breu començaré (intentaré) a publicar posts i/o escrits que consideri interessants, amb l'objectiu de no perdre el bon costum d'escriure.
Salut companys!!
David.
En breu començaré (intentaré) a publicar posts i/o escrits que consideri interessants, amb l'objectiu de no perdre el bon costum d'escriure.
Salut companys!!
David.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)