dijous, 27 de setembre del 2007

Per què ?


Poses la tele,
fan les notícies.

Primer vomites,
després et preguntes.


Un cel extrany


Sota un cel,
extrany avui,
busques formes
en els núvols.

Trobes la clau.
No són formes
el que busques.


El nostre himne

El nostre himne

Armats de raó,
les mans nues
i els ulls oberts.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Les plomes enfundades,
els pinzells ben molls,
i l'argila preparada.

Ens declarem en guerra.
En guerra contra la guerra,
en guerra contra la ignorància,
en guerra contra la mort.

Cantem tots plegats.
Cantem els nostre himne.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Traficants de misèries
avui ens heu de tèmer,
doncs la vida s'ha revelat.

A les vostres torres
plantarem girasols,
i mai oblidareu que
la terra anhela el sol.

Cantem tots plegats.
Cantem els nostre himne.

Visca la vida!
El nostre himne.
Visca la vida!

Seran versos
qui guanyin
l'enemic avui.

I callaran.
Però la paraula...
Sorgirà.

I a la terra un cant.
I al cel un cant.
El nostre himne.


dimarts, 25 de setembre del 2007

La llum de la foscor

Què s'amaga en la llum de la foscor ?

Respostes.

Què s'amaga en la llum de la foscor ?

Preguntes.



Incertesa

Incertesa

El destí esborra les cares,
llença la moneda
i s'enganxa al sostre.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Cau de cantó.

L'incertesa medeix la certesa.

En cercles giro
rodejant la tanca.
La porta resta oberta.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Cau de cantó.

La certesa cedeix a l'incertesa.

Sobre ella les creus,
esclavitzant la llibertat.
El dogma és el botxí.

Amb un cop sec
forço l'elecció.
Es trenca la moneda.

L'incertesa neix en la certesa.


Etapes

Perquè escollim
el color del nostre món.

Les etapes,
mateixa forma
amb diferent pintura.

Perquè escollim
creure'ns les nostres mentides.



Escullo la meva veritat.


dijous, 20 de setembre del 2007

Pause

Pause

El fèretre preparat,
són les set de la tarda
i m'estiro sobre el llit.

A vegades penso,
d'altres suspiro,
les més, em moro.

El mòbil al costat,
oblidat.

La llum ja morta
entre les cortines.
No tinc rellotges,
no passa el temps.

El mòbil al costat,
callat.

A vegades recordo,
d'altres ploro,
les més, em moro.

El mòbil al costat,
mort.

La presó s'ha revelat,
són les nou del vespre
i m'enfonso sota el pit.

El mòbil al terra,
trencat.


Qui sóc?

dimecres, 19 de setembre del 2007

Aturada

Aturada

El llit,
el sostre,
capvespre.

No penso,
estic en blanc.

El silenci,
l'absència,
més silenci.

Pausa.

Altre cop el llit,
el sostre,
la nit.

No penso,
estic en gris.

Altre cop el silenci,
l'absència,
més buit.


Sempre vas ser tu


Plena de vida.
Llegim entre línies.

Tu.
Sempre vas ser tu.

Plena de color.
Escrivim aquest guió.

Avui surt el sol


A les roques espero,
quiet, molt quiet.

Avui surt el sol.
Com cada dia.


dimarts, 18 de setembre del 2007

Les Tardes de Colors


Prens els olis,
la ilusió la portes.

Pintes el teu món.

Prens els olis,
el pinzell el somriure.

Pintes el meu món.


Les Tardes Grises


A les tardes grises,
els records.

Tu esculls.

A les tardes grises,
penses.

Esculls.


En gris

En gris

Sobre la corda
mirall entelat,
el marc rovellat
passat de moda.

Present incert
a les brumes,
passat ben cert
on t'esfumes.

En gris,
estàs en gris.

La nina trista
esquinçada espera,
sobre la testa
gravada un "ERA".

Racons perduts
apareixen,
temps ja vençuts
no reneixen.

En gris,
estàs en gris.

Resignació.


dilluns, 17 de setembre del 2007

On estàs?


On estàs ?
Miro al cel i prego.
El buit em respon.


El Viatge

El Viatge

Més enllà de la terra dels somnis,
on somien les papallones amb cançons.
A l'abre prohibit maduren les ilusions,
més enllà de la terra dels somnis.

I estic tan lluny!
A prop de perdre'm...

Llum! Foc! Res!

Amb pas ferm travesso el desert,
mar infinit atrapat sota bells miratges.
Sobre les dunes oblit d'antics marges,
amb pas ferm travesso el desert.

I estic tan lluny!
A prop de perdre't...

Foc! Res! Llum!

Més enllà de la terra dels somnis,
planto un desig i en broten uns ulls.
En la flor dels teus llavis tu m'aculls,
més enllà de la terra dels somnis.

I estic tan lluny!
A prop de perdre'ns...

Res! Llum! Foc!


Parèntesis

Inspirem...


Silenci.
Ara si.

Temps feliços.


dimecres, 12 de setembre del 2007

Onze de Setembre

Onze de Setembre

Un troç de tela
colors de sang i or,
onejant als quatre vents.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

El poble canta
cançons d'odi i fang,
esmolant un passat inert.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

Honor a la guerra
de monàrquics republicans,
ignorància popular.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de l'imperi!
Bon cop de falç!

Els almogàvers d'avui
fan proclames televisives,
el drac al cau espera.

Bon cop de fals!
Bon cop de fals, defensors de la terra!
Bon cop de fals!