Bon Nadal
S'acosten els reis i
Betlem no té pèrdua.
dissabte, 27 de desembre del 2008
dimarts, 2 de desembre del 2008
Una víctima més
Una víctima més
Enfangada i amb la roba esparrecada,
amb les pupiles dilates, lluny dels cucs,
sosté a les mans l'última llàgrima seca.
Sota l'ombra dels vidres trencats
el jutge introdueix una moneda més.
L'engranatge gira i gira i res funciona.
Al confessionari el sacerdot educa
amb la doctrina de la fusta i la sang.
Cau la creu i es trenca la porcellana.
Amb el cor rebentat i la sang ja seca,
els transeünts giren la cara i callen.
Víctimes de la nostra societat.
Una víctima més,
una víctima menys.
Silenci.
Enfangada i amb la roba esparrecada,
amb les pupiles dilates, lluny dels cucs,
sosté a les mans l'última llàgrima seca.
Sota l'ombra dels vidres trencats
el jutge introdueix una moneda més.
L'engranatge gira i gira i res funciona.
Al confessionari el sacerdot educa
amb la doctrina de la fusta i la sang.
Cau la creu i es trenca la porcellana.
Amb el cor rebentat i la sang ja seca,
els transeünts giren la cara i callen.
Víctimes de la nostra societat.
Una víctima més,
una víctima menys.
Silenci.
divendres, 21 de novembre del 2008
Indiferència
Indiferència
Darrera les portes
es cometen les majors atrocitats.
Malgrat tot, pujes el volum.
Avui és dia d'expulsions.
La indiferència també mata.
Darrera les portes
es cometen les majors atrocitats.
Malgrat tot, pujes el volum.
Avui és dia d'expulsions.
La indiferència també mata.
dijous, 20 de novembre del 2008
Trepitja fort
Trepitja fort
Sota els teus peus
viuen els pidolaires,
de cares encongides
però mans obertes.
Llences una moneda
i es posen a volar.
Són els vells corbs.
I si els hi gires l'esquena
t'arrencaran els ulls.
Així que trepitja fort.
Sota els teus peus
viuen els pidolaires,
de cares encongides
però mans obertes.
Llences una moneda
i es posen a volar.
Són els vells corbs.
I si els hi gires l'esquena
t'arrencaran els ulls.
Així que trepitja fort.
dilluns, 17 de novembre del 2008
L'oficina de correus
Oficina de correus, un dia qualsevol.
- Bona tarda, vinc a recollir un paquet.
- Té número ?
- Quin número ?
- Ha de sortir a fora a agafar número.
- Però si no hi ha ningú !?
- Si no agafa número no li puc donar el paquet.
El noi agafa número en una màquina de l'entrada de correus.
- Tingui.
- Encara no li toca.
- Què ?!
- 56
Als cinc minuts.
- 57
El noi mira preocupat el seu 68.
...
- i el 67.
- Bé, ja me'l pot donar, tinc el 68.
- Ho sento, ja es hora de tancar, torni demà.
Al dia següent no va recollir el paquet, en va duu un. Això si, va agafar número.
Temps d'ovelles i pastors
Temps d'ovelles i pastors
Quan l'imperi s'esfondra
L'esperança de ser ovelles
seguint un bon pastor.
El problema esdevé
quan el comercial és el pastor.
Sense la nostra llana
però coberts amb esperança.
El pastor somriu amablement,
són bons temps, molt bons temps.
Temps d'ovelles i pastors.
Quan l'imperi s'esfondra
només queda lloc a l'esperança.
L'esperança de ser ovelles
seguint un bon pastor.
El problema esdevé
quan el comercial és el pastor.
Sense la nostra llana
però coberts amb esperança.
El pastor somriu amablement,
són bons temps, molt bons temps.
Temps d'ovelles i pastors.
divendres, 7 de novembre del 2008
La batalla
La batalla
És una orgia pagana
de sentiment i fe,
un ofici prohibit.
Sepultats sota
el sacrifici de la carn
on ens devorem tu i jo,
reposen els nostres somnis.
És un ritual ancestral
un vell compromís,
segellat en sang.
Silenciats sota
l'oceà de sentiments
on ens barallem tu i jo,
s'apaguen els nostres llavis.
A l'aire,
el lament
de la batalla.
És una orgia pagana
de sentiment i fe,
un ofici prohibit.
Sepultats sota
el sacrifici de la carn
on ens devorem tu i jo,
reposen els nostres somnis.
És un ritual ancestral
un vell compromís,
segellat en sang.
Silenciats sota
l'oceà de sentiments
on ens barallem tu i jo,
s'apaguen els nostres llavis.
A l'aire,
el lament
de la batalla.
divendres, 31 d’octubre del 2008
L'ós
L'ós
Al món hi havia quatre homes.
Un va criar l'ós.
Un altre el va alliberar.
Un tercer el va intentar caçar.
L'últim va aturar el tercer.
Al final l'ós se'ls va menjar a tots.
Un va criar l'ós.
Un altre el va alliberar.
Un tercer el va intentar caçar.
L'últim va aturar el tercer.
Al final l'ós se'ls va menjar a tots.
No es pot oblidar
No es pot oblidar
Parla'm de les tardes al sol,
dels somriures soterrats,
de les mans inocents.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Parla'm dels cementiris encantats,
de les curses enmig dels prats,
de tu i jo fugint del temps.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Parla'm dels ocells de paper,
de les paraules prohibides,
dels contes a la sorra.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Passen els anys,
però l'arbre quedà gravat.
I creixerà.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels caçadors d'estels,
dels pescallunes de Torelló,
dels felins a les teulades.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels carrers al cel,
dels secrets a mitjanit,
d'un parell de nens.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels nostres temps,
de l'autèntica amistat,
del què va ser i serà.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Parla'm de les tardes al sol,
dels somriures soterrats,
de les mans inocents.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Parla'm dels cementiris encantats,
de les curses enmig dels prats,
de tu i jo fugint del temps.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Parla'm dels ocells de paper,
de les paraules prohibides,
dels contes a la sorra.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Passen els anys,
però l'arbre quedà gravat.
I creixerà.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels caçadors d'estels,
dels pescallunes de Torelló,
dels felins a les teulades.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels carrers al cel,
dels secrets a mitjanit,
d'un parell de nens.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
Et parlo dels nostres temps,
de l'autèntica amistat,
del què va ser i serà.
I no es pot oblidar
per molt que vulguis.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Calibre 45
Calibre 45
Apunta bé,
no t'equivoquis més,
que la rumba del meu cor
està esgotant la seva munició.
Calibre 45,
bales d'amor i sofriment.
Apunta bé,
no t'equivoquis més,
acaba amb aquest dimoni
que s'amaga entre les cames.
Calibre 45,
Cupido se'ns ha rebelat.
Apunta bé,
no t'equivoquis més,
que la rumba del meu cor
està esgotant la seva munició.
Calibre 45,
bales d'amor i sofriment.
Apunta bé,
no t'equivoquis més,
acaba amb aquest dimoni
que s'amaga entre les cames.
Calibre 45,
Cupido se'ns ha rebelat.
1
2
3
Foc.
...
Oh, yeah!
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Els cucs no es queixen
Els cucs no es queixen
A vegades
m'estiro damunt la taula
i m'obro el pit.
Em falta sal
i em falta pebre.
Els cucs no es queixen.
Em sobra all
i em sobra ceba.
A vegades
m'estiro sota el llit
i em tanco el pit.
A vegades
m'estiro damunt la taula
i m'obro el pit.
Em falta sal
i em falta pebre.
Els cucs no es queixen.
Em sobra all
i em sobra ceba.
A vegades
m'estiro sota el llit
i em tanco el pit.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Only a chance
Only a chance
Darkness beyond us
shining like a moonlight tear.
With you and me
in a spider web
dancing our death.
It's only a chance,
a promise letter
sealed by our lips.
It's only a chance.
With you and me
in a blood feast
painting our ballad.
The shining beyond us
darkling like a deeply feeling.
Darkness beyond us
shining like a moonlight tear.
With you and me
in a spider web
dancing our death.
It's only a chance,
a promise letter
sealed by our lips.
It's only a chance.
With you and me
in a blood feast
painting our ballad.
The shining beyond us
darkling like a deeply feeling.
No es otoño, oh no
No es otoño, oh no
¿ Acaso no amanece en tus ojos
la eterna noche de mi mirada ?
Con el tango de tus abrazos
baila este pobre corazón,
jurando que no es otoño, oh no.
¿ Acaso no se me nubla el alma
sobre la tormenta de tus labios ?
Con las penas en primera clase
vuelan nuestras caricias,
jurando que no es otoño, oh no.
¿ Acaso no se me hunde el pecho
bajo el peso de tu joven reflejo ?
Con la sal de tus ojos rotos
conservo este corazón,
jurando que no es otoño, oh no.
¿ Acaso no amanece en tus ojos
la eterna noche de mi mirada ?
Con el tango de tus abrazos
baila este pobre corazón,
jurando que no es otoño, oh no.
¿ Acaso no se me nubla el alma
sobre la tormenta de tus labios ?
Con las penas en primera clase
vuelan nuestras caricias,
jurando que no es otoño, oh no.
¿ Acaso no se me hunde el pecho
bajo el peso de tu joven reflejo ?
Con la sal de tus ojos rotos
conservo este corazón,
jurando que no es otoño, oh no.
Rellotge de sorra
Rellotge de sorra
El corb sobre el rellotge de sorra espera,
a la banyera el meu paraigües obert
i jo a la teulada com els gats.
Gira el rellotge,
Gira
i
Giro,
Giro el rellotge.
Com un estel fugaç m'esvaeixo,
amb els cos de Mary Poppins flotant
i el corb picotejant la sorra i els vidres.
El corb sobre el rellotge de sorra espera,
a la banyera el meu paraigües obert
i jo a la teulada com els gats.
Gira el rellotge,
Gira
i
Giro,
Giro el rellotge.
Com un estel fugaç m'esvaeixo,
amb els cos de Mary Poppins flotant
i el corb picotejant la sorra i els vidres.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Les patates s'han florit
Les patates s'han florit
I
A vegades
sota la llum
a plena nit.
El concepte.
II
La bellesa
és relativa,
però la lletjor
és absoluta.
III
Teixint la seda
amb la mirada perduda.
M'he enxampat.
IV
Un món millor
és possible,
canviant de canal.
V
Les ombres,
els homes,
les ombres.
El futur ?
VI
Tiro el dau
fins que guanyo.
I ja són molts cops.
VII
El gos penja
com un sac de patates.
Voliem el tamboret.
I
A vegades
sota la llum
a plena nit.
El concepte.
II
La bellesa
és relativa,
però la lletjor
és absoluta.
III
Teixint la seda
amb la mirada perduda.
M'he enxampat.
IV
Un món millor
és possible,
canviant de canal.
V
Les ombres,
els homes,
les ombres.
El futur ?
VI
Tiro el dau
fins que guanyo.
I ja són molts cops.
VII
El gos penja
com un sac de patates.
Voliem el tamboret.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Els artistes
Els Artistes
En uns carrerons perduts
em trobo cada tarda els artistes.
Pinten quelcom que no entenc.
A la seva esquena,
uns blocs en runes resistint
a la nova urbanització.
El riu crea la divisió
com un homenatge al temps
al que s'ha girat l'esquena.
No entenc els artistes.
Un pont travessa el riu.
En uns carrerons perduts
em trobo cada tarda els artistes.
Pinten quelcom que no entenc.
A la seva esquena,
uns blocs en runes resistint
a la nova urbanització.
El riu crea la divisió
com un homenatge al temps
al que s'ha girat l'esquena.
No entenc els artistes.
Un pont travessa el riu.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Un nen
Un nen
A l'habitació gris
entre llibres vells
s'amaga un nen.
Vivint del fum,
respirant records,
i somriu esperant.
I tu el coneixes bé,
no l'oblidis, ell t'espera.
Quant de temps fa ?
Éreu joves amants,
fulles d'una tardor
esvaïnt-se a l'hivern.
Bufava tramuntana
i les joguines volaven.
Però us quedàreu
un dia més, un menys.
I ara desperta,
ha arribat l'hora
de volar i marxar.
Un nen t'espera.
Cançó per pensar
Cançó per pensar
Únicament per pensar,
escric aquestes linies.
Perdut en el laberint
de mi mateix, si.
I a vegades, tu.
I a vegades, jo.
Únicament per pensar,
toco aquesta guitarra.
Esgarrepant el fum
que tu i jo expulsem.
Puntejo el destí,
és el riff de dos batecs.
Únicament per pensar,
a soles amb el temps.
Però avui estic amb tu,
avui pensant en tu, si.
I a vegades, tu.
I a vegades, jo.
Únicament per pensar,
cremo una promesa.
Únicament per pensar, si.
diumenge, 17 d’agost del 2008
Malalt
Malalt.
Entre les dents
trossets del meu cor.
I la sang del ulls
redemptora del cec,
alleugerant la bena.
Entre les runes
per esfondrar el temple.
I amb el ganivet
purificador del seny,
degustant el vocable.
Malalt.
Entre les dents
trossets del meu cor.
I la sang del ulls
redemptora del cec,
alleugerant la bena.
Entre les runes
per esfondrar el temple.
I amb el ganivet
purificador del seny,
degustant el vocable.
Malalt.
dimarts, 29 de juliol del 2008
66° 33' 38"
66° 33' 38"
Solstici d'hivern
Silenci i molt fred.
Acabades les galetes
què fas amb el pot ?
On el buit, omple.
Quan deixes de còrrer
es per què has arribat ?
En el fons, perdut
dins el cercle.
Solstici d'estiu
Amunt i molt ofegat.
I si et diuen "no",
què no ho intentaràs ?
On el cor, esclata.
Quan et somriu la vida
es per què t'has mort ?
En el fons, perdut
dins el cercle.
Entre la lluna i el sol
I ara,
el mirall trencat.
Sortim del cercle polar.
Silenci i molt fred.
Acabades les galetes
què fas amb el pot ?
On el buit, omple.
Quan deixes de còrrer
es per què has arribat ?
En el fons, perdut
dins el cercle.
Solstici d'estiu
Amunt i molt ofegat.
I si et diuen "no",
què no ho intentaràs ?
On el cor, esclata.
Quan et somriu la vida
es per què t'has mort ?
En el fons, perdut
dins el cercle.
Entre la lluna i el sol
I ara,
el mirall trencat.
Sortim del cercle polar.
dimecres, 9 de juliol del 2008
dijous, 26 de juny del 2008
Ordre
Ordre
Cossos
caient
en
un
pou
sense
fons
mentre
xoquen
entre
ells
amb
sardònics
moviments.
No
hi
ha
res
al
final
només
un
cop sec,
res més,
res més.
Caus,
rebotes
i ja està.
Sentit ?
Ordre.
Cossos
caient
en
un
pou
sense
fons
mentre
xoquen
entre
ells
amb
sardònics
moviments.
No
hi
ha
res
al
final
només
un
cop sec,
res més,
res més.
Caus,
rebotes
i ja està.
Sentit ?
Ordre.
dijous, 19 de juny del 2008
Coincidencia
Coincidencia
Se'ls enduien a l'escorxador,
ben apretats, ben suats, ben rosats.
El camió i jo anàvem en la mateixa direcció.
Se'ls enduien a l'escorxador,
ben apretats, ben suats, ben rosats.
El camió i jo anàvem en la mateixa direcció.
divendres, 30 de maig del 2008
En coixí cap a Oniris
En coixí cap a Oniris
Per viatjar només cal un coixí,
moltes ganes de volar
i un polsim de llum.
I enlluernar-se,
i cegar-se,
i veure,
és vida.
Oniris,
al meu cor,
Oniris.
Cabalcar sobre coixins,
escapant de la nit
i dels vampirs.
I enlairar-se,
i alçar-se,
i caure,
és vida.
Per viatjar només cal un coixí,
moltes ganes de volar
i un polsim de llum.
I enlluernar-se,
i cegar-se,
i veure,
és vida.
Oniris,
al meu cor,
Oniris.
Cabalcar sobre coixins,
escapant de la nit
i dels vampirs.
I enlairar-se,
i alçar-se,
i caure,
és vida.
dijous, 29 de maig del 2008
Fills d'Oniris
Fills d'Oniris
Erem nens jugant a futbol
sobre un camp de mines,
buscant el gol, sols un gol.
Recordes el petit Billy ?
Tan sols tenia tres anys
i aviat ens n'oblidàrem.
Erem els orfes de la fe
somrient a la misèria,
els fills d'un món estèril.
Per què ens vam morir ?
Tan sols erem uns nens
i aviat ens n'oblidàrem.
Erem nens jugant a futbol
sobre un camp de mines,
buscant el gol, sols un gol.
Recordes el petit Billy ?
Tan sols tenia tres anys
i aviat ens n'oblidàrem.
Erem els orfes de la fe
somrient a la misèria,
els fills d'un món estèril.
Per què ens vam morir ?
Tan sols erem uns nens
i aviat ens n'oblidàrem.
Cierra los ojos
Cierra los ojos
Cierra los ojos
apaga las luces
y escucha la música.
Cuesta tan poco ser feliz...
Cierra los ojos
apaga las luces
y escucha la música.
Cuesta tan poco ser feliz...
dimecres, 28 de maig del 2008
Suspicàcia (III)
Suspicàcia (III)
Per què serà que si em menjo totes les fitxes
mai me'n compto cap i sempre me'n torno a casa ?
Per què serà ?
Per què serà que si em menjo totes les fitxes
mai me'n compto cap i sempre me'n torno a casa ?
Per què serà ?
Suspicàcia (II)
Suspicàcia (II)
Per què serà que amb un ganivet a les mans
només t'hi trobes quan te'l donen del revés ?
Per què serà ?
Per què serà que amb un ganivet a les mans
només t'hi trobes quan te'l donen del revés ?
Per què serà ?
Suspicàcia
Suspicàcia
Per què serà que al Passeig de la Generalitat
només hi han caixes, bancs i entitats financeres ?
Per què serà ?
Per què serà que al Passeig de la Generalitat
només hi han caixes, bancs i entitats financeres ?
Per què serà ?
dimecres, 21 de maig del 2008
!
!
Als ordinadors,
com sempre,
jo i el nan màgic.
Ocult al teclat,
prem l'enter i
salta amunt,
ben amunt.
Als altaveus
sona trance
i m'enlairo.
I volo i
el nan també vola,
i ara ja cau
tocant
el seu
BANJO.
Jo i el meu nan,
als ordinadors,
com sempre.
Als ordinadors,
com sempre,
jo i el nan màgic.
Ocult al teclat,
prem l'enter i
salta amunt,
ben amunt.
Als altaveus
sona trance
i m'enlairo.
I volo i
el nan també vola,
i ara ja cau
tocant
el seu
BANJO.
Jo i el meu nan,
als ordinadors,
com sempre.
Rebanadas
Rebanadas
Corto una rebanada de tristeza
y la unto en melancolía,
así paso las horas.
(Punto Muerto)
Así las horas pasan,
de hipocresía se untan y
en las entrañas nos rebanan.
Corto una rebanada de tristeza
y la unto en melancolía,
así paso las horas.
(Punto Muerto)
Así las horas pasan,
de hipocresía se untan y
en las entrañas nos rebanan.
dimarts, 20 de maig del 2008
El nan màgic
El nan màgic
A vegades s'apareix,
amb el vestit de núvia
i sempre tocant el banjo.
És el nan màgic.
A vegades s'apareix,
amb el vestit de núvia
i sempre tocant el banjo.
És el nan màgic.
dimecres, 14 de maig del 2008
Converses Nocturnes (Part VII)
Converses Nocturnes (Part VII)
- Tots som iguals, la gran mentida.
- Si, el gran eslògan dels que tenen cap als que no tenen.
- Adoctrinats en una doble moralitat, la del mercat i la de les aparences.
- Certament vivim en l'era de la hipocresia, les guerres són per la pau i les agressions per prevenció, i tot alhora és pur màrqueting.
- L'eufemisme és la més poderosa arma de destrucció masiva.
- Segurament, però sempre queda lloc per a la reflexió, o no ?
- Els de GreenPeace són una colla d'imbècils que neguen l'evidència.
Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
Converses nocturnes (Part V)
Converses nocturnes (Part VI)
- Tots som iguals, la gran mentida.
- Si, el gran eslògan dels que tenen cap als que no tenen.
- Adoctrinats en una doble moralitat, la del mercat i la de les aparences.
- Certament vivim en l'era de la hipocresia, les guerres són per la pau i les agressions per prevenció, i tot alhora és pur màrqueting.
- L'eufemisme és la més poderosa arma de destrucció masiva.
- Segurament, però sempre queda lloc per a la reflexió, o no ?
- Els de GreenPeace són una colla d'imbècils que neguen l'evidència.
Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
Converses nocturnes (Part V)
Converses nocturnes (Part VI)
Era bona persona
Era bona persona
Jesús era bona persona
i el clavaren a una creu.
Gandhi era bona persona
i li clavaren tres trets.
Jo també era bona persona.
Jesús era bona persona
i el clavaren a una creu.
Gandhi era bona persona
i li clavaren tres trets.
Jo també era bona persona.
dimarts, 13 de maig del 2008
Taschen al lavabo
Taschen al lavabo
M'encanta asseure'm a la tassa
mentre em delecto amb Caillebotte
i els seus treballadors del parquet.
Trinxen la fusta, ens la trinxen.
Cagar és un acte d'autèntica poesia,
el que abans era sublim pel paladar
es transformat en merda de primera.
I una mica de sopa de tomàquet.
M'encanten Dalí, Warhol i Gustave
mentre em dedico a l'art de defecar
i tot resideix en un wàter, geni i do.
Però on està la banya de rinoceront ?
M'encanta asseure'm a la tassa
mentre em delecto amb Caillebotte
i els seus treballadors del parquet.
Trinxen la fusta, ens la trinxen.
Cagar és un acte d'autèntica poesia,
el que abans era sublim pel paladar
es transformat en merda de primera.
I una mica de sopa de tomàquet.
M'encanten Dalí, Warhol i Gustave
mentre em dedico a l'art de defecar
i tot resideix en un wàter, geni i do.
Però on està la banya de rinoceront ?
dijous, 8 de maig del 2008
El Bingo
El Bingo
Asseguts entre copes buides
i el soroll d'un bingo holandés.
Era el nostre moment.
Sols ens va faltar un número,
i quants cops hem estat apunt ?
Era el nostre moment.
Teniem Bingo, ara ho veiem,
i els cartrons es desfan en l'oblit.
Era el nostre moment.
Però callàrem.
Asseguts entre copes buides
i el soroll d'un bingo holandés.
Era el nostre moment.
Sols ens va faltar un número,
i quants cops hem estat apunt ?
Era el nostre moment.
Teniem Bingo, ara ho veiem,
i els cartrons es desfan en l'oblit.
Era el nostre moment.
Però callàrem.
Awful feeling
Awful feeling
It is like sorrow,
bloody tears killing me.
Nothing to do.
Nothing to change.
Let me go down,
darkness is pulling me.
Nothing to be.
Nothing to take.
It is fall in love,
red lights blinding me.
Nothing to pay
Nothing to lose.
It is like sorrow,
bloody tears killing me.
Nothing to do.
Nothing to change.
Let me go down,
darkness is pulling me.
Nothing to be.
Nothing to take.
It is fall in love,
red lights blinding me.
Nothing to pay
Nothing to lose.
Importa (o no)
Importa (o no)
Hi ha vegades, tristes vegades,
en què toquem fons, un fons real,
i llavors ens n'adonem, res importa.
Però importes tu, tu amic meu,
és molt simple, però poc evident,
i llavors ens n'adonem, ens importa.
La ruleta de la vida, gira i gira,
en acabat s'atura, i estàs acabat,
i llavors ens n'adonem, res importa.
Però vull volar, volar plegats,
mossegar el teu cor, el nostre cor,
i llavors ens n'adonem, ens importa.
Atomitzem l'infinit, com Dalí,
reduïm l'univers, l'univers mort,
i llavors ens n'adonem, res importa.
O no ?
Hi ha vegades, tristes vegades,
en què toquem fons, un fons real,
i llavors ens n'adonem, res importa.
Però importes tu, tu amic meu,
és molt simple, però poc evident,
i llavors ens n'adonem, ens importa.
La ruleta de la vida, gira i gira,
en acabat s'atura, i estàs acabat,
i llavors ens n'adonem, res importa.
Però vull volar, volar plegats,
mossegar el teu cor, el nostre cor,
i llavors ens n'adonem, ens importa.
Atomitzem l'infinit, com Dalí,
reduïm l'univers, l'univers mort,
i llavors ens n'adonem, res importa.
O no ?
dimecres, 7 de maig del 2008
Amor de carretera
Amor de carretera
Mi corazón es un enorme cementerio
de moteles de carretera.
Turbia de principio a fin,
trémula entre mis brazos
te abrazas a la muerte
yaciendo en mí.
Te entierro en lo hondo,
en el pozo de mi corazón
y con unas monedas
te despides de mí.
Vacío de principio a fin,
agónico entre tus besos
me oculto de la vida
pensando en tí.
Tu corazón es un enorme cementerio
de románticos perdedores.
Mi corazón es un enorme cementerio
de moteles de carretera.
Turbia de principio a fin,
trémula entre mis brazos
te abrazas a la muerte
yaciendo en mí.
Te entierro en lo hondo,
en el pozo de mi corazón
y con unas monedas
te despides de mí.
Vacío de principio a fin,
agónico entre tus besos
me oculto de la vida
pensando en tí.
Tu corazón es un enorme cementerio
de románticos perdedores.
Out of control
Out of control
You are destroyer,
the night is burning
and you are a destroyer.
Smoking your soul,
along the way, out of control.
What are you looking for you ?
Black heart and blue eyes,
What are you looking for me ?
Breathing your thoughts,
along the way, out of control.
Love and hate, our family.
Please forgive me, forgive you.
Love and hate, our lovers.
Touching your heart,
along the way, out of control.
You are destroyer,
the night is burning
and you are a destroyer.
Out of control,
always out of control.
Late at night I need a destroyer.
You are destroyer,
the night is burning
and you are a destroyer.
Smoking your soul,
along the way, out of control.
What are you looking for you ?
Black heart and blue eyes,
What are you looking for me ?
Breathing your thoughts,
along the way, out of control.
Love and hate, our family.
Please forgive me, forgive you.
Love and hate, our lovers.
Touching your heart,
along the way, out of control.
You are destroyer,
the night is burning
and you are a destroyer.
Out of control,
always out of control.
Late at night I need a destroyer.
Som joves
Som joves
Necessitats de vodka sun,
necessitats de pico-ballas,
necessitats de violar la vida,
som joves i estem necessitats.
Etílicament trobats...
Monotonament perduts...
Aquesta nit ens devorem,
avui per tu, demà per mi.
Amic tinc ganes de ser tu,
tens tu ganes de ser jo ?
Fins als collons de la feina,
fins als collons dels estudis,
fins als collons dels collons,
som joves i estem fins als collons.
Perduts en carrerons...
Trobats enterrats...
Desfasa't, destrossa't,
no tornarem a ser joves,
o prefereixes podrir-te ja ?
Cadàvers si, de mica en mica.
Joves perduts....
Morts trobats...
Una nit més, només una nit.
Fes-ho per mi, fes-ho per tu.
I una vegada més escoltar-nos
"Un vodka sun, marchando"
Necessitats de vodka sun,
necessitats de pico-ballas,
necessitats de violar la vida,
som joves i estem necessitats.
Etílicament trobats...
Monotonament perduts...
Aquesta nit ens devorem,
avui per tu, demà per mi.
Amic tinc ganes de ser tu,
tens tu ganes de ser jo ?
Fins als collons de la feina,
fins als collons dels estudis,
fins als collons dels collons,
som joves i estem fins als collons.
Perduts en carrerons...
Trobats enterrats...
Desfasa't, destrossa't,
no tornarem a ser joves,
o prefereixes podrir-te ja ?
Cadàvers si, de mica en mica.
Joves perduts....
Morts trobats...
Una nit més, només una nit.
Fes-ho per mi, fes-ho per tu.
I una vegada més escoltar-nos
"Un vodka sun, marchando"
dilluns, 5 de maig del 2008
Amor aquàtic
Amor aquàtic
Al Eduardo Ricardo(Corazón de León)
La tendresa és un eriço de mar,
perquè et punxes però ho saps.
Les estrelles de mar per contra
se t'enganxen i ja estàs cardat.
Trobo molt eròtic un bon eriçó,
és màgic, té quelcom especial.
Roman en el seu cos un secret,
la clau és menjar-se'l ben ràpid.
Malgrat tot, es desitja les estrelles
amb la seva armoniosa geometria,
i la promesa de l'ensomni de la sal.
Irònicament, són molt superficials.
Punxar-se, suposo què és això.
El plaer, volar sota les onades.
Assalt al complexe femení
Assalt al complexe femení
.
.............
.......................
O....................................O
..............................
................/_.............
........................
................
Jo i el meu kalashnikov,
una parella entranyable.
Amb un bon paquet de bales
i tota la mala òstia del món.
Els hi rebento la porta
i entro a per totes -si!- ,
aquesta nit riurem molt.
La primera en veure'm
l'engendro de recepció,
aquesta nit ha punxat.
Sempre va ser molt visceral.
Puju corrent on les animadores,
m'encanten els suaus pompons.
Tenien posat en Mika a la mini.
Quins éssers tan despreciables!
Una es trepitja un budell i cau,
ha sigut tremendament còmic,
i em trenco entre sang i fetge.
Les que queden fan l'espagat.
Necessito un petit descans,
certament són molt complicades.
No saps mai on para el cervell.
Les millors són les complexes,
t'estalvien la meitat de la feina.
Entro i ja estan totes mortes.
Però la diversió s'acaba
i mentre destripo un canixe
un japo prova el tir al cap.
Cap!
Pum!
Bé, avui ha estat un gran dia.
.
.............
.......................
O....................................O
..............................
................/_.............
........................
................
Jo i el meu kalashnikov,
una parella entranyable.
Amb un bon paquet de bales
i tota la mala òstia del món.
Els hi rebento la porta
i entro a per totes -si!- ,
aquesta nit riurem molt.
La primera en veure'm
l'engendro de recepció,
aquesta nit ha punxat.
Sempre va ser molt visceral.
Puju corrent on les animadores,
m'encanten els suaus pompons.
Tenien posat en Mika a la mini.
Quins éssers tan despreciables!
Una es trepitja un budell i cau,
ha sigut tremendament còmic,
i em trenco entre sang i fetge.
Les que queden fan l'espagat.
Necessito un petit descans,
certament són molt complicades.
No saps mai on para el cervell.
Les millors són les complexes,
t'estalvien la meitat de la feina.
Entro i ja estan totes mortes.
Però la diversió s'acaba
i mentre destripo un canixe
un japo prova el tir al cap.
Cap!
Pum!
Bé, avui ha estat un gran dia.
dimecres, 23 d’abril del 2008
Converses Diurnes (Part III)
Tram de la C-17 (Entre el Figaró i Aiguafreda)
Sobre les 19:45 amb pluja moderada, un dimecres d'abril.
Un parell d'homes amb matalassos de matrimoni.
- M'encanta veure els matalassos esquitxats sota la pluja.
- És pur romanticisme, dormir sobre un bocí de cel.
- L'aigua, el somni de la vida, és d'una misticitat obscena, no creus ?
- En qualsevol cas, ha arribat l'hora de despertar.
- Som uns poetes de l'ho quotidià, dos homes i els seus matalassos, una tarda de pluja d'abril.
- Si, i ara toca existir, estirem-nos, atansem-nos.
Tram de la C-17 (Entre Granollers i el Figaró)
Sobre les 20:15 amb pluja intensa, un dimecres d'abril.
Un parell d'homes conduint matalassos de matrimoni.
Converses Diurnes (Part I)
Converses Diurnes (Part II)
Sobre les 19:45 amb pluja moderada, un dimecres d'abril.
Un parell d'homes amb matalassos de matrimoni.
- M'encanta veure els matalassos esquitxats sota la pluja.
- És pur romanticisme, dormir sobre un bocí de cel.
- L'aigua, el somni de la vida, és d'una misticitat obscena, no creus ?
- En qualsevol cas, ha arribat l'hora de despertar.
- Som uns poetes de l'ho quotidià, dos homes i els seus matalassos, una tarda de pluja d'abril.
- Si, i ara toca existir, estirem-nos, atansem-nos.
Tram de la C-17 (Entre Granollers i el Figaró)
Sobre les 20:15 amb pluja intensa, un dimecres d'abril.
Un parell d'homes conduint matalassos de matrimoni.
Converses Diurnes (Part I)
Converses Diurnes (Part II)
dimarts, 22 d’abril del 2008
Els anomenen homes
Els anomenen homes
Pànic, angoixa, asfixia.
No som res, absolutament res.
En presons minúscules
condemnats per ser qui som.
I viuen! I senten!
Dolor, Tortura, horror.
Demanem morir, només morir.
...
Entre vestits de Prada
s'oculten autèntics assassins.
I riuen! I maten!
Pànic, angoixa, asfixia.
No som res, absolutament res.
En presons minúscules
condemnats per ser qui som.
I viuen! I senten!
Dolor, Tortura, horror.
Demanem morir, només morir.
...
Entre vestits de Prada
s'oculten autèntics assassins.
I riuen! I maten!
dilluns, 21 d’abril del 2008
Perd les ganes de tot (els programadors insolidaris)
Perd les ganes de tot (els programadors insolidaris)
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
El soroll de l'esclavitut.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Ara ens diuen programadors.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Nosaltres que som els programats.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
No pensis, no parlis, treballa!
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Ens comuniquem amb els dits.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Som una colla de fetitxistes acabats.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Planificats, controlats, acallats!
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
I el senyor cap, sol i desganat.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Pobre! L'acompanyem en el sentiment.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
De pales i escopetes, fem el nostre dol.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
És un bon osonenc, li encanta el bon fuet.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Gustosament, un bon tip ni donarem.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Perquè aquesta nit serà la darrere versió.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
I ben aviat, als de Suport necesitarà.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Quan cagues a vegades t'esquitxes.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
El soroll de l'esclavitut.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Ara ens diuen programadors.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Nosaltres que som els programats.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
No pensis, no parlis, treballa!
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Ens comuniquem amb els dits.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Som una colla de fetitxistes acabats.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Planificats, controlats, acallats!
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
I el senyor cap, sol i desganat.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Pobre! L'acompanyem en el sentiment.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
De pales i escopetes, fem el nostre dol.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
És un bon osonenc, li encanta el bon fuet.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Gustosament, un bon tip ni donarem.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Perquè aquesta nit serà la darrere versió.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
I ben aviat, als de Suport necesitarà.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Quan cagues a vegades t'esquitxes.
... tec, tec, tec, tec, tec, ...
Mr. Potato
Mr. Potato
Mr. Potato és un taquiller
de cames curtes i cervell tímid.
Deforme i húmil, ell és així.
Em pregunta sempre l'edat,
jo li pregunto sempre l'espècie.
Simpàtic i lleig, ell és així.
Amb els braços reversibles,
em retorna el canvi i el somriure.
Esguerrat i atent, ell és així
A Dèu li agrada fer broma,
i a Mr. Potato ser- ne objecte.
Abstracte i rialler, ell és així.
Mr. Potato és un taquiller
de mirada obtusa i gust díficil.
Mascota i guardià, ell és així.
Mr. Potato és un taquiller
de cames curtes i cervell tímid.
Deforme i húmil, ell és així.
Em pregunta sempre l'edat,
jo li pregunto sempre l'espècie.
Simpàtic i lleig, ell és així.
Amb els braços reversibles,
em retorna el canvi i el somriure.
Esguerrat i atent, ell és així
A Dèu li agrada fer broma,
i a Mr. Potato ser- ne objecte.
Abstracte i rialler, ell és així.
Mr. Potato és un taquiller
de mirada obtusa i gust díficil.
Mascota i guardià, ell és així.
dijous, 17 d’abril del 2008
Vaig conèixer...
Vaig conèixer...
Vaig conèixer un profeta del dogma,
acte seguit, la veritat l'enganyà.
Li deien Jesús, altres Mahoma,
jo li deia, trampa axiomàtica.
Vaig conèixer un enginyer de mites,
acte seguit, els voltors el seguien.
Li deien mesies, altres el guia,
jo li deia, rapsoda d'idees.
Vaig conèixer un conte popular,
acte seguit, la paraula fou verb.
Li deien testament, altres recitació,
jo li deia, onírica paranoia.
Vaig conèixer un profeta del dogma,
acte seguit, la veritat l'enganyà.
Li deien Jesús, altres Mahoma,
jo li deia, trampa axiomàtica.
Vaig conèixer un enginyer de mites,
acte seguit, els voltors el seguien.
Li deien mesies, altres el guia,
jo li deia, rapsoda d'idees.
Vaig conèixer un conte popular,
acte seguit, la paraula fou verb.
Li deien testament, altres recitació,
jo li deia, onírica paranoia.
dimarts, 15 d’abril del 2008
El pianista geperut
El pianista geperut
Em vaig asseure dels últims,
entre senyors de corbata
i dones de tetera i galeta.
Aviat aparegué el geperut
amb el fastuós piano de cua
i la sala, al complet, l'aclamà.
La gent mirava embadalida
com aquella atròfia engalada
destruïa una ja trista sonata.
Indignat front aquella ofensa
vaig cridar: On és la música ?
I la sala cridà: Ell és la música.
Per acabar de confirmar-ho
el geperut es convulsionar
executant amb cops de gep.
Vaig marxar corrent a casa,
necessitava trobar una destral.
Jo volia ser la poesia.
Em vaig asseure dels últims,
entre senyors de corbata
i dones de tetera i galeta.
Aviat aparegué el geperut
amb el fastuós piano de cua
i la sala, al complet, l'aclamà.
La gent mirava embadalida
com aquella atròfia engalada
destruïa una ja trista sonata.
Indignat front aquella ofensa
vaig cridar: On és la música ?
I la sala cridà: Ell és la música.
Per acabar de confirmar-ho
el geperut es convulsionar
executant amb cops de gep.
Vaig marxar corrent a casa,
necessitava trobar una destral.
Jo volia ser la poesia.
dimarts, 8 d’abril del 2008
L'astral viscositat
L'astral viscositat
Penses en l'infinit i en els miralls,
però les persianes ja cauen
revelant l'angoixant cosmicitat
Perdut en un àtom de certesa.
____________
_________________________i
_________puges_______________________
_____caus______________________________________
_________________________________________puges____
____________________i____________________
____ i_____________________________
__________________caus____
____________
Penses en sòlides representacions,
però són sols amorfs axiomes
revelant ignominiosa plasticitat.
Perdut en un quantum d'incertesa.
________________________________________________
____tendeixo__________________________
______________a_________________
__________________________
______RES______
_____________________com_
________________________________
_______________________________________
___________________________________________TOT___
Penses en la mort i en rellotges,
però tornen els Carnavals
revelant les astrals viscositats.
Perdut del Tot en la Res.
Amorfisme de realització personal.
Penses en l'infinit i en els miralls,
però les persianes ja cauen
revelant l'angoixant cosmicitat
Perdut en un àtom de certesa.
____________
_________________________i
_________puges_______________________
_____caus______________________________________
_________________________________________puges____
____________________i____________________
____ i_____________________________
__________________caus____
____________
Penses en sòlides representacions,
però són sols amorfs axiomes
revelant ignominiosa plasticitat.
Perdut en un quantum d'incertesa.
________________________________________________
____tendeixo__________________________
______________a_________________
__________________________
______RES______
_____________________com_
________________________________
_______________________________________
___________________________________________TOT___
Penses en la mort i en rellotges,
però tornen els Carnavals
revelant les astrals viscositats.
Perdut del Tot en la Res.
Amorfisme de realització personal.
dimecres, 12 de març del 2008
Preparant nou llibre
Hola a tothom!!!!
Fa dies que em plantejo publicar un nou llibre donat l'elevat nombre de poemes que tinc ja sense estar estrictament publicats (sols apareixen al blog). Per aquest motiu us convido a que participeu en una enquesta on avalueu els diferents poemes candidats entre d'altres coses (plantejar títol del llibre per exemple).
La tria dels poemes englobarà els poemes més ben valorats per tots vosaltres, de manera que en realitat sou vosaltres els que em dieu els poemes que van al llibre i els que no. A banda d'aquests poemes escollits per vosaltres també en faré d'exclusius pel llibre i que no publicaré al blog fins després de l'edició.
Fa dies que em plantejo publicar un nou llibre donat l'elevat nombre de poemes que tinc ja sense estar estrictament publicats (sols apareixen al blog). Per aquest motiu us convido a que participeu en una enquesta on avalueu els diferents poemes candidats entre d'altres coses (plantejar títol del llibre per exemple).
La tria dels poemes englobarà els poemes més ben valorats per tots vosaltres, de manera que en realitat sou vosaltres els que em dieu els poemes que van al llibre i els que no. A banda d'aquests poemes escollits per vosaltres també en faré d'exclusius pel llibre i que no publicaré al blog fins després de l'edició.
Un món insòlit
Un món insòlit
M'he despertat en un món insòlit aquesta nit
on els homes eren meres ombres de la ciutat.
Impregnats tots ells d'un nihilisme exacerbat
promulgaven la bellesa d'una societat ja morta.
En tot aquell vell paratge regnava un silenci buit.
El progrés n'era la causa al haverne oblidat l'arrel.
En la seva eufòria havien descobert l'ordre natural,
la cuadratura del cercle, el motor perpetu, l'infinit.
Va morir el canvi i amb ell totes les formes de vida,
ara els homes eren cendres i la societat un record.
Horroritzat per el crim contra la mort, em despertar.
Obrir la finestra per descobrir amb pavor: I la vida ?
M'he despertat en un món insòlit aquesta nit
on els homes eren meres ombres de la ciutat.
Impregnats tots ells d'un nihilisme exacerbat
promulgaven la bellesa d'una societat ja morta.
En tot aquell vell paratge regnava un silenci buit.
El progrés n'era la causa al haverne oblidat l'arrel.
En la seva eufòria havien descobert l'ordre natural,
la cuadratura del cercle, el motor perpetu, l'infinit.
Va morir el canvi i amb ell totes les formes de vida,
ara els homes eren cendres i la societat un record.
Horroritzat per el crim contra la mort, em despertar.
Obrir la finestra per descobrir amb pavor: I la vida ?
El mar insalvable
El mar insalvable
Vaig viure una mentida,
engalanada de cendres
i de promeses trencades.
Perquè de ficció és la vida.
Revelat el parany, entenc,
no calen monedes, no calen.
Caront no les espera a elles.
Amb cops de rem t'enfonsa.
L'Estigi és un mar qualsevol,
sense anhels i sense arrels,
és el mar on tots ens enfonsem.
Flotar sols es cosa de morts.
Emergim un cop i un altre,
ens resistim a viure ofegats
en la veritat de la revelació:
No hi ha res més, res més.
Vaig viure una mentida,
engalanada de cendres
i de promeses trencades.
Perquè de ficció és la vida.
Revelat el parany, entenc,
no calen monedes, no calen.
Caront no les espera a elles.
Amb cops de rem t'enfonsa.
L'Estigi és un mar qualsevol,
sense anhels i sense arrels,
és el mar on tots ens enfonsem.
Flotar sols es cosa de morts.
Emergim un cop i un altre,
ens resistim a viure ofegats
en la veritat de la revelació:
No hi ha res més, res més.
Tot es mor
Tot es mor
No es que s'acabi el dia,
ni que la tardor arribi,
no es que ja no t'estimi,
simplement em moro.
I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.
Mira'm els canells,
veus com em ploren les mans?
I els ulls secs malgrat,
de vidre, com l'ocell.
Per què marxes?
Em deixaràs aquí viu?
No deixis que ells entrin,
tanca la finestra almenys.
I tot es mor amb tu,
la terra se'ns està empassant reina.
I el cel sagnava i sagnava,
la foscor s'adheria a la pell
i els cucs varen canviar de color.
A fora les pales cavant.
I els ulls al racó,
aquells ulls que em devoraven,
que m'obrien el pit.
Al racó, el mirall.
I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.
Tot es mor...
Amor.
No es que s'acabi el dia,
ni que la tardor arribi,
no es que ja no t'estimi,
simplement em moro.
I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.
Mira'm els canells,
veus com em ploren les mans?
I els ulls secs malgrat,
de vidre, com l'ocell.
Per què marxes?
Em deixaràs aquí viu?
No deixis que ells entrin,
tanca la finestra almenys.
I tot es mor amb tu,
la terra se'ns està empassant reina.
I el cel sagnava i sagnava,
la foscor s'adheria a la pell
i els cucs varen canviar de color.
A fora les pales cavant.
I els ulls al racó,
aquells ulls que em devoraven,
que m'obrien el pit.
Al racó, el mirall.
I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.
Tot es mor...
Amor.
A la cambra
A la cambra
Darrera les cortines
els corbs colpegen la finestra,
als becs porten creus d'or
retorçades, del revés...
com els nostres cossos.
Crits a la foscor!
Ja venen...
Escric el teu nom a les parets,
en els racons més freds,
allà on no arriba la llum
allà on vas deixar la teva mirada.
I amb un crit agònic les esfondro,
les esgarrepo, les maleïxo.
Buit a la foscor!
Ja venen...
Ja no tinc cabells,
del meu cap pengen serps
que em piquen a cada instant,
m'enverinen el seny
i l'ànima s'enfosqueix.
Agònic a la foscor!
Ja venen...
I amb una carta d'amor
em tallo les venes.
Tot s'acaba abans de començar...
Ja venen...
Darrera les cortines
els corbs colpegen la finestra,
als becs porten creus d'or
retorçades, del revés...
com els nostres cossos.
Crits a la foscor!
Ja venen...
Escric el teu nom a les parets,
en els racons més freds,
allà on no arriba la llum
allà on vas deixar la teva mirada.
I amb un crit agònic les esfondro,
les esgarrepo, les maleïxo.
Buit a la foscor!
Ja venen...
Ja no tinc cabells,
del meu cap pengen serps
que em piquen a cada instant,
m'enverinen el seny
i l'ànima s'enfosqueix.
Agònic a la foscor!
Ja venen...
I amb una carta d'amor
em tallo les venes.
Tot s'acaba abans de començar...
Ja venen...
dimarts, 11 de març del 2008
Sentiment
Sentiment
En un racó, fosc, molt fosc,
esquerdant-se les venes
amb les dents destrossades,
encorbat en tota sa immundícia,
amb els ulls buits, molt buits,
condemnat a l'obscura travesia,
amb els canells oberts, ens mira.
En un racó, fosc, molt fosc,
esquerdant-se les venes
amb les dents destrossades,
encorbat en tota sa immundícia,
amb els ulls buits, molt buits,
condemnat a l'obscura travesia,
amb els canells oberts, ens mira.
Apocalipsis
Apocalipsis
Y el primer ángel tocó la trompeta, y fue hecho granizo y fuego, mezclado con sangre, y fueron arrojados a la tierra; y la tercera parte de los árboles fue quemada, y quemóse toda la hierba verde.
La tierra agoniza en un charco de Coca-Cola.
- Siempre Coca-Cola -
Sacrificada África en honor a la Ciencia.
- En caso de duda consulte a su farmacéutico -
Y el segundo ángel tocó la trompeta, y como un grande monte ardiendo con fuego fue lanzado en la mar; y la tercera parte de la mar se tornó en sangre. Y murió la tercera parte de las criaturas que estaban en la mar, las cuales tenían vida; y la tercera parte de los navíos pereció.
El mar muerto está perdiendo la exclusiva.
- Nunca mais! -
Canivalismo extremo de los grandes ganaderos.
- 100 % carne de vacuno -
Y el tercer ángel tocó la trompeta, y cayó del cielo una grande estrella, ardiendo como una antorcha, y cayó en la tercera parte de los ríos, y en las fuentes de las aguas. Y el nombre de la estrella se dice Ajenjo. Y la tercera parte de las aguas fue vuelta en ajenjo: y muchos hombres murieron por las aguas, porque fueron hechas amargas.
En los cielos venden todos nuestros sueños.
- Solo en el Corte Inglés -
Para sucumbir al veneno de sus palabras.
- La culpa es de los immigrantes -
Y el cuarto ángel tocó la trompeta, y fue herida la tercera parte del sol, y la tercera parte de la luna, y la tercera parte de las estrellas; de tal manera que se oscureció la tercera parte de ellos, y no alumbraba la tercera parte del día, y lo mismo de la noche.
Hipotecado el sol, pagamos en la oscuridad.
- El algodón no engaña -
Nos precipitamos hacia el vacío de la ignorancia.
- ¿ Te gusta conducir ? -
Y el quinto ángel tocó la trompeta, y vi una estrella que cayó del cielo en la tierra; y le fue dada la llave del pozo del abismo.
Y el primer ángel tocó la trompeta, y fue hecho granizo y fuego, mezclado con sangre, y fueron arrojados a la tierra; y la tercera parte de los árboles fue quemada, y quemóse toda la hierba verde.
La tierra agoniza en un charco de Coca-Cola.
- Siempre Coca-Cola -
Sacrificada África en honor a la Ciencia.
- En caso de duda consulte a su farmacéutico -
Y el segundo ángel tocó la trompeta, y como un grande monte ardiendo con fuego fue lanzado en la mar; y la tercera parte de la mar se tornó en sangre. Y murió la tercera parte de las criaturas que estaban en la mar, las cuales tenían vida; y la tercera parte de los navíos pereció.
El mar muerto está perdiendo la exclusiva.
- Nunca mais! -
Canivalismo extremo de los grandes ganaderos.
- 100 % carne de vacuno -
Y el tercer ángel tocó la trompeta, y cayó del cielo una grande estrella, ardiendo como una antorcha, y cayó en la tercera parte de los ríos, y en las fuentes de las aguas. Y el nombre de la estrella se dice Ajenjo. Y la tercera parte de las aguas fue vuelta en ajenjo: y muchos hombres murieron por las aguas, porque fueron hechas amargas.
En los cielos venden todos nuestros sueños.
- Solo en el Corte Inglés -
Para sucumbir al veneno de sus palabras.
- La culpa es de los immigrantes -
Y el cuarto ángel tocó la trompeta, y fue herida la tercera parte del sol, y la tercera parte de la luna, y la tercera parte de las estrellas; de tal manera que se oscureció la tercera parte de ellos, y no alumbraba la tercera parte del día, y lo mismo de la noche.
Hipotecado el sol, pagamos en la oscuridad.
- El algodón no engaña -
Nos precipitamos hacia el vacío de la ignorancia.
- ¿ Te gusta conducir ? -
Y el quinto ángel tocó la trompeta, y vi una estrella que cayó del cielo en la tierra; y le fue dada la llave del pozo del abismo.
Las nuevas democracias, los viejos régimenes.
- Vota con todas tus fuerzas -
Y del pozo del abismo surgieron los burócratas.
- Cuando haces Pop ya no hay Stop.
- Vota con todas tus fuerzas -
Y del pozo del abismo surgieron los burócratas.
- Cuando haces Pop ya no hay Stop.
Y el sexto ángel tocó la trompeta; y o! una voz de los cuatro cuernos del altar de oro que estaba delante de Dios, diciendo al sexto ángel que tenía la trompeta: Desata los cuatro ángeles que están atados en el gran río Éufrates. Y fueron desatados los cuatro ángeles que estaban aparejados para la hora y día y mes y año, para matar la tercera parte de los hombres.
Y para cuándo llegaron los jinetes ya no quedaba nadie.
- God bless America -
Y la tercera parte de los hombres yacía bajo el peso de la justicia.
- States like these, and their terrorist allies, constitute an axis of evil -
Y el séptimo ángel tocó la trompeta, y fueron hechas grandes voces en el ciclo, que decían: Los reinos del mundo han venido a ser los reinos de nuestro Señor, y de su Cristo: y reinará para siempre jamás. Y los venticuatro ancianos que estaban sentados delante de Dios en sus sillas, se postraron sobre sus rostros, y adoraron a Dios, diciendo: Te damos gracias, Señor Dios Todopoderoso, que eres y que eras y que has de venir, porque has tomado tu grande potencia, y has reinado.
Y Nietzche resucitó para acallar la última trompeta.
- Dios ha muerto -
Y el mundo descansó.
- Amén -
Y para cuándo llegaron los jinetes ya no quedaba nadie.
- God bless America -
Y la tercera parte de los hombres yacía bajo el peso de la justicia.
- States like these, and their terrorist allies, constitute an axis of evil -
Y el séptimo ángel tocó la trompeta, y fueron hechas grandes voces en el ciclo, que decían: Los reinos del mundo han venido a ser los reinos de nuestro Señor, y de su Cristo: y reinará para siempre jamás. Y los venticuatro ancianos que estaban sentados delante de Dios en sus sillas, se postraron sobre sus rostros, y adoraron a Dios, diciendo: Te damos gracias, Señor Dios Todopoderoso, que eres y que eras y que has de venir, porque has tomado tu grande potencia, y has reinado.
Y Nietzche resucitó para acallar la última trompeta.
- Dios ha muerto -
Y el mundo descansó.
- Amén -
dijous, 6 de març del 2008
No rancúnies (El somriure sincer) :)
No rancúnies (El somriure sincer) ;)
Un somriure sincer
i delicada tendresa,
la seva imatge perfecte.
Amant de la vida,
era ànima compasiva.
Quina gran amiga.
"...Jo als meus amics mai els tracto malament, per contra els cuido i els tracto bé..."
Envejada per tots
entre el cel i la terra,
aclaparava al propi sol.
Eix de convergència,
cap on tot girava i fluïa.
L'anomenaven isotropia.
"...No em crec el centre d'atenció de ningú, ni ho pretenc..."
I la seva melodia,
a tots els convencia.
Era hàbil oradora.
De fermes creences
però tolerants idees.
Era única en efecte.
"...De totes maneres, no crec que tingueu problemes en substituir-me..."
Sempre et recordaré
mes no pel que eres
sinó per qui creies ser.
I recorda,
com bé tu deies,
"No rancúnines".
Paraula.
;)
Dedicat a una amiga sincera.
Un somriure sincer
i delicada tendresa,
la seva imatge perfecte.
Amant de la vida,
era ànima compasiva.
Quina gran amiga.
"...Jo als meus amics mai els tracto malament, per contra els cuido i els tracto bé..."
Envejada per tots
entre el cel i la terra,
aclaparava al propi sol.
Eix de convergència,
cap on tot girava i fluïa.
L'anomenaven isotropia.
"...No em crec el centre d'atenció de ningú, ni ho pretenc..."
I la seva melodia,
a tots els convencia.
Era hàbil oradora.
De fermes creences
però tolerants idees.
Era única en efecte.
"...De totes maneres, no crec que tingueu problemes en substituir-me..."
Sempre et recordaré
mes no pel que eres
sinó per qui creies ser.
I recorda,
com bé tu deies,
"No rancúnines".
Paraula.
;)
dilluns, 3 de març del 2008
Dies grisos
Dies grisos
...
Divagues.
Hi ha dies grisos,
grisos per la pròpia por,
la por impròpia a la certesa,
certesa en l'autèntica incertesa,
una incertesa sempre angoixant,
angoixant com la falsa certesa,
certesa impròpia del perdut,
perdut en la pròpia por,
por als dies grisos.
Divagues.
...
...
Divagues.
Hi ha dies grisos,
grisos per la pròpia por,
la por impròpia a la certesa,
certesa en l'autèntica incertesa,
una incertesa sempre angoixant,
angoixant com la falsa certesa,
certesa impròpia del perdut,
perdut en la pròpia por,
por als dies grisos.
Divagues.
...
dijous, 28 de febrer del 2008
AS de PIQUES
AS de PIQUES
Contra corrent,
agitant al ramat.
Corsari de ciutats,
pirata d'argent.
Llences les cartes i...
AS de PIQUES.
Aquesta nit és teva.
Foc als carrers,
ulls colèrics
i botes d'acer
No pots perdre,
aquesta nit no.
Jugues fort.
Llences les cartes i...
AS de PIQUES.
Aquesta nit és teva.
Amb l'instint brut,
la veu trencada
i el dors nu.
Desordres arreu,
ciutat en extàsis,
al cim del món estàs.
Llences les cartes i...
AS de PIQUES
Aquesta nit és teva.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Confeso que he viscut
Confeso que he viscut
M'agrada veure com dorms, crec que és el que més m'agrada d'aquest món. Em transmet tanta pau, em fa sentir que res pot anar malament, em fa sentir viu. I tu ni te n'adones, però fins i tot quan estàs dormida m'enamores, que increïble que ets.
Acaricio la teva esquena, suau i lentament, com un furtiu em moc per la teva pell i mai sabràs que ho he fet, que mentre ho feia suspirava, i que mentre suspirava, m'enamorava. Per què vesteixes de seda el teu cos ? M'estàs mal acostumant a la tendresa.
Sovint m'acosto a la teva orella, i en un xiuxiueig et dic: "T'estimo" i en el silenci del teus llavis ja dibuixo jo la resposta. Com un voyeur dels teus somnis, aquesta nit no dormiré. Que si tu dorms, jo no dormo per més que ho intenti, em sento profundament turbat pel teu encís. Que l'embruix dels teus ulls es fa més poderós quan t'adorms, perquè és en arribar la nit quan s'enyora el dia.
A les estrelles demano un desig, i m'adono, no sense sorpresa, que és al llit a qui de veritat em dirigeixo. I el desig no és tal, perquè hom anhela el que no té i jo tinc tot el que anhelo, una nit més amb tu.
Si, puc afirmar-ho: Confeso que he viscut. En cada caricia, en cada petó, en cada record, en cada moment amb tu, fins i tot quan no n'eres conscient. Senzillament, confeso que he viscut.
Acaricio la teva esquena, suau i lentament, com un furtiu em moc per la teva pell i mai sabràs que ho he fet, que mentre ho feia suspirava, i que mentre suspirava, m'enamorava. Per què vesteixes de seda el teu cos ? M'estàs mal acostumant a la tendresa.
Sovint m'acosto a la teva orella, i en un xiuxiueig et dic: "T'estimo" i en el silenci del teus llavis ja dibuixo jo la resposta. Com un voyeur dels teus somnis, aquesta nit no dormiré. Que si tu dorms, jo no dormo per més que ho intenti, em sento profundament turbat pel teu encís. Que l'embruix dels teus ulls es fa més poderós quan t'adorms, perquè és en arribar la nit quan s'enyora el dia.
A les estrelles demano un desig, i m'adono, no sense sorpresa, que és al llit a qui de veritat em dirigeixo. I el desig no és tal, perquè hom anhela el que no té i jo tinc tot el que anhelo, una nit més amb tu.
Si, puc afirmar-ho: Confeso que he viscut. En cada caricia, en cada petó, en cada record, en cada moment amb tu, fins i tot quan no n'eres conscient. Senzillament, confeso que he viscut.
diumenge, 24 de febrer del 2008
Transicions (Divagacions VIII)
Transicions (Divagacions VIII)
Transicions (Divagacions VII)
Sents al seient una extranya sensació, la de saber-se perdut enmig de la foscor. La carretera gira al voltant teu i et preguntes cap a on giraràs el volant. Llums a la foscor, errants de la nit que busquen el consol. Et sents tan buit els diumenges a la nit. Caus en estat d'inconsciència essent conscient. És l'estat de divagació quan la ment està més oberta a les transicions. Del negre de la nit entreveus els colors del matí. Espirals a la carretera; et reflexes allà on mires.
Estàs tan sol. Són aquestes nits, les nits d'inconsciència. Entens les coses, o creus entendre-les, però el que es segur es que et perds dins teu. Miralls contraposats et guien, en l'infinit resta la clau per entendre el canvi perpetu, la paradoxa del funcionament del cosmos. Soletat en causa i efecte o la foscor dels diumenges a la nit. No importa, no realment. Obert, estàs obert a tot.
El volant gira, ja es carent de sentit la direcció, et guia l'instint, un instint de supervivència superior a la consciència. Devores els trams i a cada quilometre et sents més buit. Estàs afamat de vida. Tan afamat que t'has menjat el propi seny. Inici i final es confonen, no entens quin trajecte segueixes, sols condueixes perquè no saps fer res més. Busques el consol en el teu cementiri interior, creus trobar la llosa que amaga la resposta. Però sols trobes noms oblidats i el teu cos inert allà on abans buscaves. Mort, quan feia que no te n'adonaves ?
Un diumenge a la nit més, conduint cap a qui sap què. És aquest el moment de la transició. I divagues, rememorant els corbs, els d'ulls vermells que saps que t'esperen al balcó de l'habitació gris. I penses: la carretera no es el camí, és el destí.
Estàs tan sol. Són aquestes nits, les nits d'inconsciència. Entens les coses, o creus entendre-les, però el que es segur es que et perds dins teu. Miralls contraposats et guien, en l'infinit resta la clau per entendre el canvi perpetu, la paradoxa del funcionament del cosmos. Soletat en causa i efecte o la foscor dels diumenges a la nit. No importa, no realment. Obert, estàs obert a tot.
El volant gira, ja es carent de sentit la direcció, et guia l'instint, un instint de supervivència superior a la consciència. Devores els trams i a cada quilometre et sents més buit. Estàs afamat de vida. Tan afamat que t'has menjat el propi seny. Inici i final es confonen, no entens quin trajecte segueixes, sols condueixes perquè no saps fer res més. Busques el consol en el teu cementiri interior, creus trobar la llosa que amaga la resposta. Però sols trobes noms oblidats i el teu cos inert allà on abans buscaves. Mort, quan feia que no te n'adonaves ?
Un diumenge a la nit més, conduint cap a qui sap què. És aquest el moment de la transició. I divagues, rememorant els corbs, els d'ulls vermells que saps que t'esperen al balcó de l'habitació gris. I penses: la carretera no es el camí, és el destí.
Transicions (Divagacions VII)
dimarts, 19 de febrer del 2008
Diuen que...
Diuen que...
Diuen que sortia amb la lluna,
que tot era melanconia.
Sovint amb el mar es confonia.
Com onades perdudes
en un mar de nostàlgia
eren els seus petons.
Quan tot era dolça ambrosia,
llogats eren tots els seus somriures.
Diuen que d'amor ja es sofria.
Com el vent del vespre
agitant els records del dia
jugaven les seves mans.
Diuen que a tots els sotmetia,
que de carmí els llençols tenyia.
I de nom es posà Ilusió.
Diuen que sortia amb la lluna,
que tot era melanconia.
Sovint amb el mar es confonia.
Com onades perdudes
en un mar de nostàlgia
eren els seus petons.
Quan tot era dolça ambrosia,
llogats eren tots els seus somriures.
Diuen que d'amor ja es sofria.
Com el vent del vespre
agitant els records del dia
jugaven les seves mans.
Diuen que a tots els sotmetia,
que de carmí els llençols tenyia.
I de nom es posà Ilusió.
dilluns, 18 de febrer del 2008
Definicions
solitud | ||
[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.] | ||
f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol. | ||
sol -a | ||
| | [s. XII; del ll. solus, -a, -um, íd.] | |
adj 1 1 Sense companyia, sense ningú més. | ||
companyia | ||
[s. XIV; pròpiament, modificació amb el sufix normal cat. de formació d'abstractes -ia aplicat a l'abstracte ant. companya, b. ll. compania] | ||
f 1 1 Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola. | ||
La Solitud és l'estat de qui no té (o gairebé no té) ningú que vulgui que no estigui sol.
El Banquet
El Banquet
Els reals comensals
observaren al pobre convidat,
amb somriure descosit,
embastat en deshabitud.
Amb ulls afilats l'esguardaren
mes la vianda no es fer esperar.
Endugueres, del cor a la boca,
queixalades de tristesa.
I adonares,tardívolament,
-quan ja servien les postres-
en aquell superb banquet
no era l'únic a degustar-se.
Els reals comensals
observaren al pobre convidat,
amb somriure descosit,
embastat en deshabitud.
Amb ulls afilats l'esguardaren
mes la vianda no es fer esperar.
Endugueres, del cor a la boca,
queixalades de tristesa.
I adonares,tardívolament,
-quan ja servien les postres-
en aquell superb banquet
no era l'únic a degustar-se.
dijous, 7 de febrer del 2008
Mahoma crucificat
Trencat per la meitat
entre l'home i el Déu,
Mahoma puja a la muntanya.
A la vall els esclaus de la fe,
presos en el dogma i l'absolut
s'arrosseguen cap al precipici.
Mahoma camina entre d'ells
i s'observa a si mateix.
Trencat per la meitat.
La veritat ansia sang,
la sang dels qui menteixen per ella.
Un burka oculta l'home.
És hora de redimir-se,
els déus primigenis arriben.
Àngels negres caiguts.
Tot és desert.
A la terra dels déus
els vius no són ben rebuts.
I Mahoma trencat per la meitat,
clavat a la creu espera a Déu.
I es veu saltar al precipici.
Mahoma crucificat,
en el nom del pare...
MAHOMA Crucificat,
en el nom del fill...
MAHOMA CRUCIFICAT!!!
en el nom del buit!
Yihad a la yihad,
és hora de que Déu mori
i de recobrar la nostra meitat.
entre l'home i el Déu,
Mahoma puja a la muntanya.
A la vall els esclaus de la fe,
presos en el dogma i l'absolut
s'arrosseguen cap al precipici.
Mahoma camina entre d'ells
i s'observa a si mateix.
Trencat per la meitat.
La veritat ansia sang,
la sang dels qui menteixen per ella.
Un burka oculta l'home.
És hora de redimir-se,
els déus primigenis arriben.
Àngels negres caiguts.
Tot és desert.
A la terra dels déus
els vius no són ben rebuts.
I Mahoma trencat per la meitat,
clavat a la creu espera a Déu.
I es veu saltar al precipici.
Mahoma crucificat,
en el nom del pare...
MAHOMA Crucificat,
en el nom del fill...
MAHOMA CRUCIFICAT!!!
en el nom del buit!
Yihad a la yihad,
és hora de que Déu mori
i de recobrar la nostra meitat.
dimecres, 6 de febrer del 2008
Memento Mori
«Que no está muerto lo que yace eternamente y con el paso de los evos, aun la muerte puede morir»
Abdul Alhazred
Els altres nens
Què passa amb els altres nens ?
Aquells que s'amaguen la cara
darrera màscares macabres.
Els nens oblidats
coneixen els ninots maltractats.
Què passa amb els altres nens ?
Aquells que s'esborren els noms
per no tornar a ser recordats.
Els ninots oblidats
coneixen els nens maltractats.
dilluns, 4 de febrer del 2008
diumenge, 3 de febrer del 2008
En el fons
En el fons
He cavat milers de galeries
en les interioritats del meu cor...
Res en el fons.
Em miro al mirall
i amb rabia l'esquerdo.
Busco una imatge.
Sóc negre per dins,
com la soca d'un vell xiprer...
Buit en el fons.
Busco un ganivet
i amb rabia me'l clavo.
Em palpo el pit.
He cavat milers de tombes
en les interioritats del meu cor...
Mort en el fons.
En el fons
m'enterro en mi mateix.
He cavat milers de galeries
en les interioritats del meu cor...
Res en el fons.
Em miro al mirall
i amb rabia l'esquerdo.
Busco una imatge.
Sóc negre per dins,
com la soca d'un vell xiprer...
Buit en el fons.
Busco un ganivet
i amb rabia me'l clavo.
Em palpo el pit.
He cavat milers de tombes
en les interioritats del meu cor...
Mort en el fons.
En el fons
m'enterro en mi mateix.
dimecres, 23 de gener del 2008
Sobre l'aigua
La llum s'aferra a la foscor.
Passes sobre l'aigua
que les onades escombren.
Tu t'aferres a l'esperança
divendres, 4 de gener del 2008
Nou blog sobre cinema
Durant aquestes vacances, després de donar-li moltes voltes he decidit fer un blog de cinema on anar afegint crítiques, imatges, vídeos i altres relacionats amb el món de la pantalla gran. Us convido a tots a entrar i que li feu una ullada, tot i que ara el tinc en construcció i hi han apartats que encara no funcionen. També dir-vos que si hi voleu col·laborar només ho heu de dir, ja que la idea és fer un blog comú per a tots nosaltres.
Espero que us agradi.
http://tuotracritica.blogspot.com/
Espero que us agradi.
http://tuotracritica.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)