dijous, 28 de febrer de 2008

AS de PIQUES

AS de PIQUES

Contra corrent,
agitant al ramat.
Corsari de ciutats,
pirata d'argent.

Llences les cartes i...
AS de PIQUES.
Aquesta nit és teva.

Foc als carrers,
ulls colèrics
i botes d'acer

No pots perdre,
aquesta nit no.
Jugues fort.

Llences les cartes i...
AS de PIQUES.
Aquesta nit és teva.

Amb l'instint brut,
la veu trencada
i el dors nu.

Desordres arreu,
ciutat en extàsis,
al cim del món estàs.

Llences les cartes i...
AS de PIQUES
Aquesta nit és teva.


dimarts, 26 de febrer de 2008

Confeso que he viscut

Confeso que he viscut

M'agrada veure com dorms, crec que és el que més m'agrada d'aquest món. Em transmet tanta pau, em fa sentir que res pot anar malament, em fa sentir viu. I tu ni te n'adones, però fins i tot quan estàs dormida m'enamores, que increïble que ets.

Acaricio la teva esquena, suau i lentament, com un furtiu em moc per la teva pell i mai sabràs que ho he fet, que mentre ho feia suspirava, i que mentre suspirava, m'enamorava. Per què vesteixes de seda el teu cos ? M'estàs mal acostumant a la tendresa.

Sovint m'acosto a la teva orella, i en un xiuxiueig et dic: "T'estimo" i en el silenci del teus llavis ja dibuixo jo la resposta. Com un voyeur dels teus somnis, aquesta nit no dormiré. Que si tu dorms, jo no dormo per més que ho intenti, em sento profundament turbat pel teu encís. Que l'embruix dels teus ulls es fa més poderós quan t'adorms, perquè és en arribar la nit quan s'enyora el dia.
A les estrelles demano un desig, i m'adono, no sense sorpresa, que és al llit a qui de veritat em dirigeixo. I el desig no és tal, perquè hom anhela el que no té i jo tinc tot el que anhelo, una nit més amb tu.

Si, puc afirmar-ho: Confeso que he viscut. En cada caricia, en cada petó, en cada record, en cada moment amb tu, fins i tot quan no n'eres conscient. Senzillament, confeso que he viscut.

diumenge, 24 de febrer de 2008

Transicions (Divagacions VIII)

Transicions (Divagacions VIII)

Sents al seient una extranya sensació, la de saber-se perdut enmig de la foscor. La carretera gira al voltant teu i et preguntes cap a on giraràs el volant. Llums a la foscor, errants de la nit que busquen el consol. Et sents tan buit els diumenges a la nit. Caus en estat d'inconsciència essent conscient. És l'estat de divagació quan la ment està més oberta a les transicions. Del negre de la nit entreveus els colors del matí. Espirals a la carretera; et reflexes allà on mires.

Estàs tan sol. Són aquestes nits, les nits d'inconsciència. Entens les coses, o creus entendre-les, però el que es segur es que et perds dins teu. Miralls contraposats et guien, en l'infinit resta la clau per entendre el canvi perpetu, la paradoxa del funcionament del cosmos. Soletat en causa i efecte o la foscor dels diumenges a la nit. No importa, no realment. Obert, estàs obert a tot.

El volant gira, ja es carent de sentit la direcció, et guia l'instint, un instint de supervivència superior a la consciència. Devores els trams i a cada quilometre et sents més buit. Estàs afamat de vida. Tan afamat que t'has menjat el propi seny. Inici i final es confonen, no entens quin trajecte segueixes, sols condueixes perquè no saps fer res més. Busques el consol en el teu cementiri interior, creus trobar la llosa que amaga la resposta. Però sols trobes noms oblidats i el teu cos inert allà on abans buscaves. Mort, quan feia que no te n'adonaves ?

Un diumenge a la nit més, conduint cap a qui sap què. És aquest el moment de la transició. I divagues, rememorant els corbs, els d'ulls vermells que saps que t'esperen al balcó de l'habitació gris. I penses: la carretera no es el camí, és el destí.




Transicions (Divagacions I)
Transicions (Divagacions II)
Transicions (Divagacions III)
Transicions (Divagacions IV)
Transicions (Divagacions V)
Transicions (Divagacions VI)
Transicions (Divagacions VII)

dimarts, 19 de febrer de 2008

Diuen que...

Diuen que...

Diuen que sortia amb la lluna,
que tot era melanconia.
Sovint amb el mar es confonia.

Com onades perdudes
en un mar de nostàlgia
eren els seus petons.

Quan tot era dolça ambrosia,
llogats eren tots els seus somriures.
Diuen que d'amor ja es sofria.

Com el vent del vespre
agitant els records del dia
jugaven les seves mans.

Diuen que a tots els sotmetia,
que de carmí els llençols tenyia.
I de nom es posà Ilusió.


dilluns, 18 de febrer de 2008

Definicions

solitud



[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.]


f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.

sol -a



[s. XII; del ll. solus, -a, -um, íd.]


adj 1 1 Sense companyia, sense ningú més.

companyia



[s. XIV; pròpiament, modificació amb el sufix normal cat. de formació d'abstractes -ia aplicat a l'abstracte ant. companya, b. ll. compania]


f 1 1 Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola.



La Solitud és l'estat de qui no té (o gairebé no té) ningú que vulgui que no estigui sol.

El Banquet

El Banquet

Els reals comensals
observaren al pobre convidat,
amb somriure descosit,
embastat en deshabitud.

Amb ulls afilats l'esguardaren
mes la vianda no es fer esperar.
Endugueres, del cor a la boca,
queixalades de tristesa.

I adonares,tardívolament,
-quan ja servien les postres-
en aquell superb banquet
no era l'únic a degustar-se.

dijous, 7 de febrer de 2008

Mahoma crucificat



Trencat per la meitat
entre l'home i el Déu,
Mahoma puja a la muntanya.

A la vall els esclaus de la fe,
presos en el dogma i l'absolut
s'arrosseguen cap al precipici.

Mahoma camina entre d'ells
i s'observa a si mateix.
Trencat per la meitat.

La veritat ansia sang,
la sang dels qui menteixen per ella.
Un burka oculta l'home.

És hora de redimir-se,
els déus primigenis arriben.
Àngels negres caiguts.

Tot és desert.
A la terra dels déus
els vius no són ben rebuts.

I Mahoma trencat per la meitat,
clavat a la creu espera a Déu.
I es veu saltar al precipici.

Mahoma crucificat,
en el nom del pare...
MAHOMA Crucificat,
en el nom del fill...
MAHOMA CRUCIFICAT!!!
en el nom del buit!

Yihad a la yihad,
és hora de que Déu mori
i de recobrar la nostra meitat.


dimecres, 6 de febrer de 2008

Memento Mori



«Que no está muerto lo que yace eternamente y con el paso de los evos, aun la muerte puede morir»

Abdul Alhazred


Els altres nens




Què passa amb els altres nens ?
Aquells que s'amaguen la cara
darrera màscares macabres.

Els nens oblidats
coneixen els ninots maltractats.

Què passa amb els altres nens ?
Aquells que s'esborren els noms
per no tornar a ser recordats.

Els ninots oblidats
coneixen els nens maltractats.

diumenge, 3 de febrer de 2008

En el fons

En el fons

He cavat milers de galeries
en les interioritats del meu cor...
Res en el fons.

Em miro al mirall
i amb rabia l'esquerdo.
Busco una imatge.

Sóc negre per dins,
com la soca d'un vell xiprer...
Buit en el fons.

Busco un ganivet
i amb rabia me'l clavo.
Em palpo el pit.

He cavat milers de tombes
en les interioritats del meu cor...
Mort en el fons.

En el fons
m'enterro en mi mateix.