Confeso que he viscutM'agrada veure com dorms, crec que és el que més m'agrada d'aquest món. Em transmet tanta pau, em fa sentir que res pot anar malament, em fa sentir viu. I tu ni te n'adones, però fins i tot quan estàs dormida m'enamores, que increïble que ets.
Acaricio la teva esquena, suau i lentament, com un furtiu em moc per la teva pell i mai sabràs que ho he fet, que mentre ho feia suspirava, i que mentre suspirava, m'enamorava. Per què vesteixes de seda el teu cos ? M'estàs mal acostumant a la tendresa.
Sovint m'acosto a la teva orella, i en un xiuxiueig et dic: "T'estimo" i en el silenci del teus llavis ja dibuixo jo la resposta. Com un voyeur dels teus somnis, aquesta nit no dormiré. Que si tu dorms, jo no dormo per més que ho intenti, em sento profundament turbat pel teu encís. Que l'embruix dels teus ulls es fa més poderós quan t'adorms, perquè és en arribar la nit quan s'enyora el dia.
A les estrelles demano un desig, i m'adono, no sense sorpresa, que és al llit a qui de veritat em dirigeixo. I el desig no és tal, perquè hom anhela el que no té i jo tinc tot el que anhelo, una nit més amb tu.
Si, puc afirmar-ho: Confeso que he viscut. En cada caricia, en cada petó, en cada record, en cada moment amb tu, fins i tot quan no n'eres conscient. Senzillament, confeso que he viscut.
