dilluns, 23 de febrer del 2009

En Quim

En Quim

Enrera els grisos,
m'he tancat amb ell,
i no em sento tan sol.

La veu d'en Quim,
em consola, m'estima,
la veu d'en Quim.

I Quim em comprén,
clar que si, és ell,
el bon d'en Quim.

Quim és el meu amic,
Oh Quim, respon.
Quim és el meu amic.

Quim és real,
Quim és Quim,
Quim ho pot afirmar.

M'atravessen uns ulls
quan les ombres creixen,
són els botons d'en Quim.

Oh Quim, ...
  … tinc les tisores.

dissabte, 14 de febrer del 2009

El que dic quan callo

El que dic quan callo
 
Escric per no parlar,
callo per poder pensar,
que si al pensar sento
que quan més et sento
menys em callo,
al callar del que parlo.

I et parlo d'un sentiment
que s'expresa en callar,
perquè no cal pensar,
ni tan sols escoltar.

És caricia,
és mirada.

És amor.

I no escric,
i no parlo,
i no callo,
i no penso,
i no sento,
altre cosa
que el teu nom.

diumenge, 1 de febrer del 2009

La meva planta

La meva planta


Una gorda amb el seu gordo

empenyien dos carrets plens

i els nens que no es callaven.


Al arribar a casa ja era de nit.

I la planta se m'havia mort,

les arrels es devien podrir.


Em sento turbat i la rego

mentre miro les formigues

ballant sota les fulles mortes.


En aquest món hi ha coses

que no semblen funcionar,

i per algun motiu penso en la gorda,

el gordo i els seus odiosos fills.