divendres, 25 de juny de 2010

Avui no puc

Avui no puc

La ciutat encara dorm,
em fa molt mal el coll
i em llevo entre esbufecs.

No em dutxo, avui no,
i em sento molt brut,
però avui no, no puc.

Una antiga samarreta gris,
uns pantalons destenyits
i les claus que se'm cauen.

Ella no diu res, està nerviosa,
avui serà la darrera prova
i jo li dic que tot anirà bé.

Baixem al carrer en silenci,
no vull que marxi, podria...
però avui no, no puc.

Condueixo entre la boira
i li dic que no es preocupi,
mentre li acarono la cama.

Baixa del cotxe i em fa un petó,
fins després, fins després,
i un somriure forçat que fuig.

Al tornar m'estiro al llit,
i deixo de pensar, de respirar,
perquè avui no, avui no puc.