Fi de l'estiu

Ha arribat l'hora i l'estiu s'ha acabat. I puc dir-ho, és el meu "summer of '69".

Aquest estiu ha estat sense cap mena de dubte, el millor estiu de la meva vida (al igual que l'anterior va ser el pitjor). I ho ha estat per tot, per un viatge a Roma inoblidable, per l'aparició en la meva vida de l'esperança i una felicitat renovades, gràcies a una persona única, algú qui m'enten i em compren al 100%. Gràcies també a la resta d'amics i amigues que heu fet que tot fos absolutament rodó. Gràcies a les vaques per creuar-se a la carretera, als tius que a girona capital demanen per la platja, a les lesbianes no satisfetes sexualment, als nazis per la seva demostració d'intel·ligència. Gràcies a la vida. Gràcies estiu.
Si, si, tu dic a tu. Gràcies.

Em sento viu i feliç!

Ara toca tornar a treballar i...gaudir de cada dia com si fos l'últim.

P.D.: T'estimo més del que et puguis imaginar vida, tu has fet que fos possible.

El vostre Déu

El vostre Déu

A vegades sento por,
por de la gent que mira el cel
i espera un món millor,
gent que mira a través un vel.

Constantment senten por,
por amagada rera burkes i creus
que no acallen l'etern plor,
amagat sota els seus peus.

A vegades sento por,
por de la gent que mor vivint
per viure al nèixer la mort,
gent que es nega els instints.

Un paradís forjat amb terror,
el terror de veritats inqüestionables
que encadenen els cors,
sempre silenciant les paraules.

La fe és això,
l'horror de creure,
creure en un món millor,
marginar l'únic món real.
El vostre déu és l'horror.

Així sigui...
el vostre error.

David