dimecres, 8 de desembre del 2010

Material explosiu

Material explosiu

Són els teus llavis
metralla pel meu cor
si esclaten els silencis.

Deflagració de sentiments
consumint ànimes inflamables.

I al final fum i llàgrimes de cendres.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Qüestió de temps

Qüestió de temps

IV
Ha arribat la primavera
donant corda a les manetes.

De tant girar acabem marejats.

III
Ha arribat l'estiu
abatent el antics cucuts.

Amb els ous en fem una truita.

II
Ha arribat la tardor
trencant els rellotges de sorra.

Dels grans en preparem cafè.

I
Ha arribat l'hivern
congelant el pas del temps.

Cremant records ens escalfem.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Una mort digne

Una mort digne

M'he tallat amb els teus llavis
per acabar dessagnat a la teva boca.

I m'has sepultat entre els teus pits.

Tres del singular i no penso en tu

Tres del singular i no penso en tu

Penso en tu si penso en mi.
Penso en tu si penso en tu.
Penso en tu si penso en ella.

I fart de pensar en què penses tu,
no penso en tu.

dimarts, 23 de novembre del 2010

La Taxidermista

La Taxidermista

Perquè em feia mal el pit
i tu estudiaves medicina,
les entranyes et descobrí.

Em vas buidar per dins,
em vas omplir d'espines
i els llavis em vas cosir.

Perquè em feia mal el pit
i tu estudiaves medicina,
taxidermista et convertí.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Basat en fets reals

Basat en fets reals

Arraconada contra la barra
et debats entre el deure i el desig
i t'esgarrapo els sentits entre sospirs.

Són medicina alternativa
combatent la resaca de l'amor
els moments que tu i jo ens callem.

Em dius que no i que si,
perquè són els llavis mentiders
els que per callar no fan més que parlar.

I t'apretes contra mi,
mentre juguen les nostres mans
atrapades a la xarxa de fum que exhalen.

Es trenca la màgia
quan desperto sol dins el cotxe
amb els vidres gelats i el motor apagat.

L'amor se'ns va calar.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Només un cor

Només un cor

Dues cames per si una s'entrebanca
dos peus per si un s'enfonsa,
però un únic destí.

Dos braços per si un no s'arriba,
dues mans per si una es tanca,
però un únic desig.

Dues orelles per si una s'eixorda,
dos ulls per si un es cega,
però només un cor.

Només un cor, 
un desig, 
un destí.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Quiromàntic

Quiromàntic

Amb el DNI caducat traço les línies del meu destí
practicant la quiromància amb un bitllet de vint.

El futur només s'endevina durant els dissabtes nit.

Escapades i caigudes

Escapades i caigudes

Ens pesen les emocions
i mentre obro la finestra
em marxes per la porta.

Ens guanyem la gravetat
i mentre tanques el portal
m'apropo al teu costat.

Per ben poc.
A la propera, l'enxampo.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Ora pronobis

Ora pronobis

La verge plora llàgrimes de semen
mentre el sacerdot fustiga al nen.

Al confessionari no queda ningú.

Jurar: París

Jurar: París

Amb la primera vam jurar anar a París,
amb la segona vam jurar tornar a París,
amb la tercera ja no juràvem per París.

Perquè sempre ens quedarà l'oblit.

divendres, 5 de novembre del 2010

El reciclatge

El reciclatge

Arrosseguen la vella carrer avall,
com qui arrossega un gos mort
després d'haver-se'n atipat.

Destapen el contenidor d'orgànica
i la llencen amb la resta velles,
està de moda el reciclatge.

dilluns, 1 de novembre del 2010

El blues del precipici

El blues del precipici

Llaunes buides i Kleenex usats
s'amunteguen als meus peus,
assegut al ben mig del precipici
desafiant l'abisme de records.

I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.

De fons s'escolten les campanes
i el gos amable que se'm mira,
nerviós em borda i em mossega 
si li prenc el cor d'entre les dents.

I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.

Quant més avall el contemplo
de més amunt em vull llençar,
de tan rossegat que no encaixa
m'oblido al fons del precipici.

I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Cançó per un amic

Cançó per un amic

Sota mirades callades,
amb les veus trencades
abracem els sentiments.

Si callem les emocions
desafinant cançons,
allà on moren els acords.

[Tornada]
Cantem, una tarda més, 
Toquem, una tarda més. 
Una tarda més, una tarda menys.

Sobre uns ritmes esquerps,
amb fons de batecs,
remesclem remordiments.

Si trontolla l'esperança,
de salut amarga,
allà on les cordes rasguen.

[Tornada x2]
Cantem, una tarda més, 
Toquem, una tarda més. 
Una tarda més, una tarda menys.

Una tarda més...

dimarts, 26 d’octubre del 2010