Converses Diurnes (Part VII)

Converses Diurnes (Part VII)

- Què fem aqui ?
- Intentar canviar el món.
- I per què el volem canviar ?
- Perquè no funciona bé i és la nostra responsabilitat.
- Tens tota la raó, per això vaig venir d'Uruguay.
- Parles un català perfecte, és increïble.
- Si, perquè quan et proposes quelcom, si t'hi esforces de veritat, ho aconsegueixes.
- No tinc cap dubte que amb persones com tu canviarem aquest món.
- Espero que tinguis raó i que quan ho aconseguim ens tornem a trobar tu i jo.
- Això espero.

Converses Diurnes (Part I)
Converses Diurnes (Part II)
Converses Diurnes (Part III)
Converses Diurnes (Part IV)
Converses Diurnes (Part V)
Converses Diurnes (Part VI)

Les filles de Baudelaire

Les filles de Baudelaire

Les trobes obertes als racons

brollant espuma per la boca

i amb la mirada revenuda.

Les mires fastiguejat,

però t'hi quedes.

Són les cinc de la matinada

quan la carronya és a taula

i les hienes et somriuen.

Les mires fastiguejat,

però t'hi uneixes.

El lament de la vida

El lament de la vida

Són els morts els que callen
i els vius els que gemeguen.

I entre els laments, el silenci.

Revelacions

Revelacions

I

Tot allò que puguis perdre ho perdràs.

Tot és redueix al quan.

II

Tot allò que hagis perdut ho buscaràs.

Tot és redueix al on.

III

Tot allò que puguis buscar ho trobaràs.

Tot és redueix al com.

Pol·len

Pol·len

*

Desperto sota el caliu del sol

perquè dormo sobre els teus llavis.

*

Es descobreixen les flors

per saludar el pas dels teus ulls.

*

D'afinar el cant els rossinyols

onegen els teus cabells.

*

Amb espurnes de petons

et traço les constel·lacions

*

Pels racons del teu coll

s'amaguen els meus somnis.

*

És la teva sàliva el lubricant dels estels

i la teva boca el motor de l'univers.

*

Perquè em somrius

se m'avancen els rellotges.

*

Per ser de pol·len el teu temps

s'irriten els meus ulls.

El gos

El gos

Veig un pal a la gespa,

l'agafo i el llenço.

Amb les dents l'entomo.

Ruptura

Ruptura

Sobre la taula el porc trencat

i el contingut robat.

En tota ruptura hi ha sempre una víctima

i un criminal.

La felicitat

La felicitat

És aquella dona 

plàcidament dormint

i encastada contra el llit

brutalment sodomitzada.

I exhausta s'adorm,

amb la darrera embranzida.

Mobiliari humà

Mobiliari humà

I

A sobre de l'armari pols,

a sota, més pols.

Què n'esperaves de l'interior ?

II

Per fabricar-los per peces

et garanteixen l'encaix.

Ikea està de moda.

III

Piles de llibres i de películes 

cobrint les prestatgeries.

Què n'esperaves de les parets ?

Ja són les dues

Ja són les dues

Sóc el rellotge de sol

on et passen les hores

els matins de ressaca.

I ja són les dues.

Sobre els teus ulls blaus

Sobre els teus ulls blaus

Es vessa el diumenge

sobre els teus ulls blaus.

I amb els dits, l'empaito.

Cafè de diumenge

Cafè de diumenge

Tu prens cafè,

jo el teu somriure,

les tardes de diumenge.

I els dos restem més desperts.

Túnel de rentat

Túnel de rentat

He rentat els teus ulls

amb la meva saliva

i els he esbandit

amb llàgrimes.

Perquè tenies la mirada bruta

i jo la llengua massa llarga.

A prop

A prop

Et sento tan a prop

que m'enteles els somnis.

I difuminada sospires.

Al cim

Al cim

Al 

cim 

de la 

muntanya 

hi han dues 

meravelles a guaitar,

la profunditat dels precipicis

i la rotunda immensitat de les estrelles.

Ambdues omplen per igual el cor de l'escalador.