Ventafocs 2011
La ventafocs d'avui
no perd la sabateta,
perd les calces.
I el príncep,
un grapat n'acumula.
diumenge, 18 de setembre del 2011
dissabte, 17 de setembre del 2011
La Vida
La Vida
La vida és un cotxe sense frens
que conduïm drogats
muntanya avall.
Per això el copilot
sempre ens acaba saltant.
divendres, 29 de juliol del 2011
dijous, 28 de juliol del 2011
El despertador
El despertador
Malgrat mai el poses,
quan comences a somiar,
sona el despertador.
I sempre a destemps.
dimecres, 27 de juliol del 2011
Aracnofòbia
Aracnofòbia
A la foscor,
els vuit ulls et vigilen.
o o
oo
oooo
I quan dorms,
per la gola s'endinsen.
Ous et deixen.
dimarts, 26 de juliol del 2011
Orgasme verbal
Orgasme verbal
Em masturbo verbalment
si cada vers que vesso per tu
és un esquitx de sentiment.
I sobre les pàgines en blanc
l'orgasme esdevé brutal.
O què esperaves ?
Còdols
Còdols
Com uns còdols
arrossegats riu avall
polim les nostres arestes.
I de tan polir-nos
ens quedem en res.
divendres, 22 de juliol del 2011
Els llibres
Els llibres
He escrit mil i un llibres
i tots han cremat igual de bé.
La perfecció és l'art
de ser eternament imperfecte.
dissabte, 16 de juliol del 2011
Incest sentimental
Incest sentimental
Per practicar l'incest amb els meus sentiments,
neixen deformes.
Executar-los és un acte de pietat.
divendres, 1 de juliol del 2011
El gos abandonat
El gos abandonat
Després de quatre anys
l'amo el va abandonar.
Al principi el va esperar,
rera la porta, com sempre.
Però l'amo no tornava.
Els veïns s'hi acostaven
jugaven amb ell i marxaven.
Però l'amo no tornava.
El gos ja no menjava,
en un racó sol gemegava
Però l'amo no tornava.
El gos no comprenia,
ni bordava ni perseguia.
Però l'amo no tornava.
Al final es va morir,
de tanta gana i tant oblit.
Però l'amo no tornava.
I quan si va tornar,
-amb el seu nou gos-
ja ningú l'esperava.
Dia de matança
Dia de matança
Es mouen els teus llavis
quan esquarteren el meu cor.
Avui és dia de matança.
diumenge, 5 de juny del 2011
Converses Diurnes (Part VII)
Converses Diurnes (Part VII)
- Què fem aqui ?
- Intentar canviar el món.
- I per què el volem canviar ?
- Perquè no funciona bé i és la nostra responsabilitat.
- Tens tota la raó, per això vaig venir d'Uruguay.
- Parles un català perfecte, és increïble.
- Si, perquè quan et proposes quelcom, si t'hi esforces de veritat, ho aconsegueixes.
- No tinc cap dubte que amb persones com tu canviarem aquest món.
- Espero que tinguis raó i que quan ho aconseguim ens tornem a trobar tu i jo.
- Això espero.
- Intentar canviar el món.
- I per què el volem canviar ?
- Perquè no funciona bé i és la nostra responsabilitat.
- Tens tota la raó, per això vaig venir d'Uruguay.
- Parles un català perfecte, és increïble.
- Si, perquè quan et proposes quelcom, si t'hi esforces de veritat, ho aconsegueixes.
- No tinc cap dubte que amb persones com tu canviarem aquest món.
- Espero que tinguis raó i que quan ho aconseguim ens tornem a trobar tu i jo.
- Això espero.
diumenge, 8 de maig del 2011
Les filles de Baudelaire
Les filles de Baudelaire
Les trobes obertes als racons
brollant espuma per la boca
i amb la mirada revenuda.
Les mires fastiguejat,
però t'hi quedes.
Són les cinc de la matinada
quan la carronya és a taula
i les hienes et somriuen.
Les mires fastiguejat,
però t'hi uneixes.
El lament de la vida
El lament de la vida
Són els morts els que callen
i els vius els que gemeguen.
I entre els laments, el silenci.
Són els morts els que callen
i els vius els que gemeguen.
I entre els laments, el silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)