Converses noctures (Part IV)
- M'han embargat l'ànima
- Per no pagar ?
- No, per no callar.
- I per què no et vens els ulls per recuperar-la ?
- També me'ls han embargat!!! No ho veus ?
- No, fa temps que me'ls van prendre també.
- I què ens queda ?
- Què potser posseïem res ?
Converses Nocturnes (Part I)
Converses Nocturnes (Part II)
Converses Nocturnes (Part III)
divendres, 23 de febrer del 2007
dijous, 22 de febrer del 2007
Gràcies pel regal
Ahir vaig rebre un dels millors regals que mai m'han fet. No puc escriure res que pugui expressar el que sento, estic massa emocionat. Deixe'm doncs que siguin les paraules del geni Neruda les que expressin un sentiment clar i contundent: AMOR.
Amor
Amor
Mujer, yo hubiera sido tu hijo, por beberte
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.
Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.
Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.
Pablo Neruda
dimarts, 20 de febrer del 2007
Les seves mans
Les seves mans
Encara sento les seves mans,
fredes carícies navegant
sota la tempesta de sentiments,
guiades pel desig de les estrelles.
Contra el far s'abatien
naufragant en la densa nit,
cercant en les profunditats
misteris remots i prohibits.
Un antic càntic sonava
i les sirenes entonaven
un lament per els perduts
en la vastedat d'aquell oceà.
Encara sento les seves mans,
horadant sobre la superfície
d'aquell fons marí oblidat,
guiades per la necessitat i la fam.
Encara sento les seves mans,
fredes carícies navegant
sota la tempesta de sentiments,
guiades pel desig de les estrelles.
Contra el far s'abatien
naufragant en la densa nit,
cercant en les profunditats
misteris remots i prohibits.
Un antic càntic sonava
i les sirenes entonaven
un lament per els perduts
en la vastedat d'aquell oceà.
Encara sento les seves mans,
horadant sobre la superfície
d'aquell fons marí oblidat,
guiades per la necessitat i la fam.
dilluns, 19 de febrer del 2007
La Dança de la Sang
La Dança de la Sang
Els ulls vermells
sagnant a les nits obertes
de la consciència perduda
en l'immensitat de sentir-se.
Els sense boca arribant
en moviments espasmòdics
arrossegant les cadenes
que els lliguen a mi.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Inconscients en consciència
bellugem les nostres despulles
sobre nínxols excavats
a base de gran cinisme.
Les mans negres
enterrades en el desconsol
de saber-se mort
i no trobar-se el cos.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Amorfament units.
Els ulls vermells
sagnant a les nits obertes
de la consciència perduda
en l'immensitat de sentir-se.
Els sense boca arribant
en moviments espasmòdics
arrossegant les cadenes
que els lliguen a mi.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Inconscients en consciència
bellugem les nostres despulles
sobre nínxols excavats
a base de gran cinisme.
Les mans negres
enterrades en el desconsol
de saber-se mort
i no trobar-se el cos.
És la dança de la sang!
Vosaltres i jo
eternament en pecat.
Amorfament units.
La Ceiba
La Ceiba
En la foscor de la res i
en la buidor de l'oblit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Sobre l'altar,
immemorial,
el record
d'un oblit forçat.
En el silenci del temps i
en el descens de la nit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Tikal i Uxmal,
eixutes de sang,
les fulles
del teu passat.
En les meves nits
i en els seus crits.
Una ceiba creix
dins del meu ser.
En la foscor de la res i
en la buidor de l'oblit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Sobre l'altar,
immemorial,
el record
d'un oblit forçat.
En el silenci del temps i
en el descens de la nit.
Una ceiba creix
enmig del dessert.
Tikal i Uxmal,
eixutes de sang,
les fulles
del teu passat.
En les meves nits
i en els seus crits.
Una ceiba creix
dins del meu ser.
Tornem a la tranquilitat
Bé, després de mesos sense cap actualització (per motius laborals i personals) toca remodelar el blog sençer. Com podeu observar he canviat l'estil de la pàgina aprofitant les noves opcions que incorpora la nova versió de google a fi de fer-la més amena i interessant.
En breu començaré (intentaré) a publicar posts i/o escrits que consideri interessants, amb l'objectiu de no perdre el bon costum d'escriure.
Salut companys!!
David.
En breu començaré (intentaré) a publicar posts i/o escrits que consideri interessants, amb l'objectiu de no perdre el bon costum d'escriure.
Salut companys!!
David.
dimarts, 7 de novembre del 2006
Els diumenges
I sents una profunda falta d'oxígen,
els ulls se t'inflen i esclaten en llàgrimes,
la tensió augmenta, i la pressió amenaça el pit.
El cor s'atura... divendres tornarà a bategar.
els ulls se t'inflen i esclaten en llàgrimes,
la tensió augmenta, i la pressió amenaça el pit.
El cor s'atura... divendres tornarà a bategar.
dilluns, 25 de setembre del 2006
Fi de l'estiu
Ha arribat l'hora i l'estiu s'ha acabat. I puc dir-ho, és el meu "summer of '69".
Aquest estiu ha estat sense cap mena de dubte, el millor estiu de la meva vida (al igual que l'anterior va ser el pitjor). I ho ha estat per tot, per un viatge a Roma inoblidable, per l'aparició en la meva vida de l'esperança i una felicitat renovades, gràcies a una persona única, algú qui m'enten i em compren al 100%. Gràcies també a la resta d'amics i amigues que heu fet que tot fos absolutament rodó. Gràcies a les vaques per creuar-se a la carretera, als tius que a girona capital demanen per la platja, a les lesbianes no satisfetes sexualment, als nazis per la seva demostració d'intel·ligència. Gràcies a la vida. Gràcies estiu.
Si, si, tu dic a tu. Gràcies.
Em sento viu i feliç!
Ara toca tornar a treballar i...gaudir de cada dia com si fos l'últim.
P.D.: T'estimo més del que et puguis imaginar vida, tu has fet que fos possible.
Aquest estiu ha estat sense cap mena de dubte, el millor estiu de la meva vida (al igual que l'anterior va ser el pitjor). I ho ha estat per tot, per un viatge a Roma inoblidable, per l'aparició en la meva vida de l'esperança i una felicitat renovades, gràcies a una persona única, algú qui m'enten i em compren al 100%. Gràcies també a la resta d'amics i amigues que heu fet que tot fos absolutament rodó. Gràcies a les vaques per creuar-se a la carretera, als tius que a girona capital demanen per la platja, a les lesbianes no satisfetes sexualment, als nazis per la seva demostració d'intel·ligència. Gràcies a la vida. Gràcies estiu.
Si, si, tu dic a tu. Gràcies.
Em sento viu i feliç!
Ara toca tornar a treballar i...gaudir de cada dia com si fos l'últim.
P.D.: T'estimo més del que et puguis imaginar vida, tu has fet que fos possible.
dimarts, 19 de setembre del 2006
El vostre Déu
El vostre Déu
A vegades sento por,
por de la gent que mira el cel
i espera un món millor,
gent que mira a través un vel.
Constantment senten por,
por amagada rera burkes i creus
que no acallen l'etern plor,
amagat sota els seus peus.
A vegades sento por,
por de la gent que mor vivint
per viure al nèixer la mort,
gent que es nega els instints.
Un paradís forjat amb terror,
el terror de veritats inqüestionables
que encadenen els cors,
sempre silenciant les paraules.
La fe és això,
l'horror de creure,
creure en un món millor,
marginar l'únic món real.
El vostre déu és l'horror.
Així sigui...
el vostre error.
A vegades sento por,
por de la gent que mira el cel
i espera un món millor,
gent que mira a través un vel.
Constantment senten por,
por amagada rera burkes i creus
que no acallen l'etern plor,
amagat sota els seus peus.
A vegades sento por,
por de la gent que mor vivint
per viure al nèixer la mort,
gent que es nega els instints.
Un paradís forjat amb terror,
el terror de veritats inqüestionables
que encadenen els cors,
sempre silenciant les paraules.
La fe és això,
l'horror de creure,
creure en un món millor,
marginar l'únic món real.
El vostre déu és l'horror.
Així sigui...
el vostre error.
David
dijous, 31 d’agost del 2006
Com cada tarda...
Com cada tarda...
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els cabells,
espigues al vent
que vermelles onejen,
enardeixen passions,
socaven els ulls.
Perque t'amagues
els meus ulls no dormen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
La mirada com distreta,
es perd entre els sospirs,
d'amants mai declarats
que abatuts cauen
sota tes saetes.
Perque somrius
els meus llavis no callen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els llavis melosos,
ansiat nèctar celestial,
oculten el preciós tresor
que en una cel·la de perles
esperar ésser devorat.
Perque existeixes
el meu cos no mor.
Com cada tarda
m'apropo al cel.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els cabells,
espigues al vent
que vermelles onejen,
enardeixen passions,
socaven els ulls.
Perque t'amagues
els meus ulls no dormen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
La mirada com distreta,
es perd entre els sospirs,
d'amants mai declarats
que abatuts cauen
sota tes saetes.
Perque somrius
els meus llavis no callen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els llavis melosos,
ansiat nèctar celestial,
oculten el preciós tresor
que en una cel·la de perles
esperar ésser devorat.
Perque existeixes
el meu cos no mor.
Com cada tarda
m'apropo al cel.
David
Lluny de Tu
Lluny de tu
Què sóc ara?
Lluny de tu
un esbós brut,
una caricatura,
un trist reflex.
Amo ergo sum.
Relativitat del temps
demostrada empíricament.
Quan va durar tant un segon?
Quan va durar tant un lament?
El temps ens odia amor.
Què sóc ara?
Lluny de tu
sols vil cuc,
ombra irreal,
cendres de cel.
Amo ergo sum.
Dogmatisme del sentiment
constatat pel racionalisme.
Qui pot posseir res més innat?
Qui pot rebatre'ns la nostra veritat?
El destí ens estima amor.
Què sóc ara?
Lluny de tu
sos un pensament:
Amo ergo sum.
Què sóc ara?
Lluny de tu
un esbós brut,
una caricatura,
un trist reflex.
Amo ergo sum.
Relativitat del temps
demostrada empíricament.
Quan va durar tant un segon?
Quan va durar tant un lament?
El temps ens odia amor.
Què sóc ara?
Lluny de tu
sols vil cuc,
ombra irreal,
cendres de cel.
Amo ergo sum.
Dogmatisme del sentiment
constatat pel racionalisme.
Qui pot posseir res més innat?
Qui pot rebatre'ns la nostra veritat?
El destí ens estima amor.
Què sóc ara?
Lluny de tu
sos un pensament:
Amo ergo sum.
David
La Revolució Morta
La Revolució Morta
Carrer de fang,
llar de desheretats,
conreu d'injustícia
adobat d'oblit.
Avui els teus morts
desperten de la letargia.
El poble soterrat
alça ja els munions,
a les clavegueres
banderes descosides
saluden la nit regnant.
Calaveres esquerdades
cercant calaveres ufanes.
Reflexos de carn
en miralls negres
enganyant a la mort.
Les criptes - o cases -
soterren els pilars
front antics moradors,
al crit de “Revolució!”
esclaten portes i finestres.
El cementiri -ja buit-
recupera son nom
i la mort arravatada
un sospir penja
al vent: “Desperteu...”
llar de desheretats,
conreu d'injustícia
adobat d'oblit.
Avui els teus morts
desperten de la letargia.
El poble soterrat
alça ja els munions,
a les clavegueres
banderes descosides
saluden la nit regnant.
Calaveres esquerdades
cercant calaveres ufanes.
Reflexos de carn
en miralls negres
enganyant a la mort.
Les criptes - o cases -
soterren els pilars
front antics moradors,
al crit de “Revolució!”
esclaten portes i finestres.
El cementiri -ja buit-
recupera son nom
i la mort arravatada
un sospir penja
al vent: “Desperteu...”
David
divendres, 21 de juliol del 2006
Quan tu no hi ets...
Quan tu no hi ets...
Tu no hi ets i arriba la nit,
antics fantasmes s'acosten
amb cadència de cadenes
i olor a pètals desserts.
En les mirades descosides
brillen llunes plenes,
de goig i d'odi
entre la bogeria del sol.
Parlen, parlen, del llit,
sobre sang i carn sospiren
amb regust d'esquerdes
s'apropen quan es perd.
Cauen paraules silenciades
a la fosa de les penes,
de calç i sodi
les pales omplen els cors.
Tu no hi ets i arriba la nit,
el suicidi del pensament
blanqueja els fulls negres
quan tot deixa de ser cert.
Tu no hi ets i arriba la nit,
antics fantasmes s'acosten
amb cadència de cadenes
i olor a pètals desserts.
En les mirades descosides
brillen llunes plenes,
de goig i d'odi
entre la bogeria del sol.
Parlen, parlen, del llit,
sobre sang i carn sospiren
amb regust d'esquerdes
s'apropen quan es perd.
Cauen paraules silenciades
a la fosa de les penes,
de calç i sodi
les pales omplen els cors.
Tu no hi ets i arriba la nit,
el suicidi del pensament
blanqueja els fulls negres
quan tot deixa de ser cert.
David
diumenge, 16 de juliol del 2006
Viure
Viure
Respires
i t'ofegues
entre llums
nocturnes
sobre olor
de pluja.
Mussols
muden el nom
despertant en
soques i troncs
d'escorça pulits
i cors gravats.
Sents
que no sents
res més del
que sent
qui essent pedra
es sent home.
Colors
que dansant
en pissarres
simulen lliçons
de professors
inexistents.
Somnis
reals en cotxes
de cartró
elevant pires
de desig
a cels extranys.
I respires...
Respires
i t'ofegues
entre llums
nocturnes
sobre olor
de pluja.
Respires
i t'ofegues
entre llums
nocturnes
sobre olor
de pluja.
Mussols
muden el nom
despertant en
soques i troncs
d'escorça pulits
i cors gravats.
Sents
que no sents
res més del
que sent
qui essent pedra
es sent home.
Colors
que dansant
en pissarres
simulen lliçons
de professors
inexistents.
Somnis
reals en cotxes
de cartró
elevant pires
de desig
a cels extranys.
I respires...
Respires
i t'ofegues
entre llums
nocturnes
sobre olor
de pluja.
dimecres, 12 de juliol del 2006
Una frase que m'ha agradat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)