La Taxidermista
Perquè em feia mal el pit
i tu estudiaves medicina,
les entranyes et descobrí.
Em vas buidar per dins,
em vas omplir d'espines
i els llavis em vas cosir.
Perquè em feia mal el pit
i tu estudiaves medicina,
taxidermista et convertí.
dimarts, 23 de novembre del 2010
dilluns, 22 de novembre del 2010
Basat en fets reals
Basat en fets reals
Arraconada contra la barra
et debats entre el deure i el desig
i t'esgarrapo els sentits entre sospirs.
Són medicina alternativa
combatent la resaca de l'amor
els moments que tu i jo ens callem.
Em dius que no i que si,
perquè són els llavis mentiders
els que per callar no fan més que parlar.
I t'apretes contra mi,
mentre juguen les nostres mans
atrapades a la xarxa de fum que exhalen.
Es trenca la màgia
quan desperto sol dins el cotxe
amb els vidres gelats i el motor apagat.
L'amor se'ns va calar.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Només un cor
Només un cor
Dues cames per si una s'entrebanca
dos peus per si un s'enfonsa,
però un únic destí.
Dos braços per si un no s'arriba,
dues mans per si una es tanca,
però un únic desig.
Dues orelles per si una s'eixorda,
dos ulls per si un es cega,
però només un cor.
Només un cor,
un desig,
un destí.
diumenge, 14 de novembre del 2010
Quiromàntic
Quiromàntic
Amb el DNI caducat traço les línies del meu destí
practicant la quiromància amb un bitllet de vint.
El futur només s'endevina durant els dissabtes nit.
Escapades i caigudes
Escapades i caigudes
Ens pesen les emocions
i mentre obro la finestra
em marxes per la porta.
Ens guanyem la gravetat
i mentre tanques el portal
m'apropo al teu costat.
Per ben poc.
A la propera, l'enxampo.
diumenge, 7 de novembre del 2010
Ora pronobis
Ora pronobis
La verge plora llàgrimes de semen
mentre el sacerdot fustiga al nen.
Al confessionari no queda ningú.
Jurar: París
Jurar: París
Amb la primera vam jurar anar a París,
amb la segona vam jurar tornar a París,
amb la tercera ja no juràvem per París.
Perquè sempre ens quedarà l'oblit.
divendres, 5 de novembre del 2010
El reciclatge
El reciclatge
Arrosseguen la vella carrer avall,
com qui arrossega un gos mort
després d'haver-se'n atipat.
Destapen el contenidor d'orgànica
i la llencen amb la resta velles,
està de moda el reciclatge.
dilluns, 1 de novembre del 2010
El blues del precipici
El blues del precipici
Llaunes buides i Kleenex usats
s'amunteguen als meus peus,
assegut al ben mig del precipici
desafiant l'abisme de records.
I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.
De fons s'escolten les campanes
i el gos amable que se'm mira,
nerviós em borda i em mossega
si li prenc el cor d'entre les dents.
I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.
Quant més avall el contemplo
de més amunt em vull llençar,
de tan rossegat que no encaixa
m'oblido al fons del precipici.
de més amunt em vull llençar,
de tan rossegat que no encaixa
m'oblido al fons del precipici.
I s'acosten núvols de tempesta.
Núvols de tempesta al precipici.
divendres, 29 d’octubre del 2010
Cançó per un amic
Cançó per un amic
Sota mirades callades,
amb les veus trencades
abracem els sentiments.
Si callem les emocions
desafinant cançons,
allà on moren els acords.
[Tornada]
Cantem, una tarda més,
Toquem, una tarda més.
Una tarda més, una tarda menys.
Sobre uns ritmes esquerps,
amb fons de batecs,
remesclem remordiments.
Si trontolla l'esperança,
de salut amarga,
allà on les cordes rasguen.
[Tornada x2]
Cantem, una tarda més,
Toquem, una tarda més.
Una tarda més, una tarda menys.
Una tarda més...
dimarts, 26 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
A base de cops
A base de cops
Encaixen els cotxes a base de cops,
igual que encaixen les seves vides.
Endarrera.
Cop.
Endavant.
Cop.
Sense mai ningú al darrera o al davant,
però sempre amb algú emprenyat.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Futilitat
Futilitat
Li foto una mamada a la vida
i se m'acaba corrent a la boca
amb breus espasmes d'alegria.
En acabat es posa a plorar.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)