Vivint en la foscor i morint en la llum, entreveient en els raigs de mort un bri de bellesa. Signem un epitafi a les ombres perdudes en la llum. Creem un punt de trobada, on cercar allò que a tots ens ha perdut, trobem-nos.
dissabte, 7 de juny del 2014
diumenge, 13 d’abril del 2014
Capitalisme en estat pur
Capitalisme en estat pur
Ens va oferir el seu cul ben obert
amb les natges tot tensades
i el triomf a la mirada.
Mentre de la panotxa
brollaven crispetes de colors,
el paki ens intentava vendre les roses.
Era capitalisme en estat pur.
dissabte, 29 de març del 2014
El Porc
El Porc
El porc va irrompre al despatx
trotant i xisclant com un desesperat,
arrambant cadires i taules al seu pas
mentre el terror s'estenia al seu voltant.
De sobte,
s'aturà front meu
i s'alçà sobre dues potes.
El seu morro només escopia:
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
Així que vaig obrir el calaix dels ganivets.
Havia de posar ordre.
Havia de posar ordre.
diumenge, 23 de març del 2014
El nan i el tricicle
El nan i el tricicle
El nan,
amb gran elegància,
s'enfila sobre el seu tricicle.
Només una fina corda suspesa
el separen de l'èxit o el fracàs absoluts.
Comença a pedalejar
I un silenci ominós
s'abat sobre tota la carpa.
Les rodes del tricicle tomben
quan finalment es precipita al buit,
esclatant un rugit fervorós dels espectadors.
Un altre èxit rotund.
La Decadència
La Decadència
La decadència t'espera
a tres quarts de nou del matí
a la parada del bus.
Aliens a tot,
els nens.
diumenge, 16 de març del 2014
El Punki
El Punki
Podies veure el punki cada matí
mentre passejava la seva barra d'acer,
tot indolent amb la societat.
Els del BMW s'hi aturaven
i li escupien: "On te vas Mad Max!?".
Acte seguit reien i gas a fons.
Un bon dia no van poder dir res més.
El punki els hi havia rebentat la boca
amb la seva barra d'acer.
Eren temps de Mad Max.
dilluns, 10 de març del 2014
El bon calçat
El bon calçat
Quan remous el terra,
t'adones dels cucs.
Quan trepitges el terra,
se n'adonen ells.
I t'agrada el bon calçat.
Falles
Falles
Empastifat de querosé
i amb un misto encès als dits.
Tu somrius,
jo aplaudeixo.
M'encanten les falles.
El Grall
El Grall
Als mitjans,
grallen els corbs.
Als locals,
grallen els corbs.
Als carrers,
grallen els corbs.
I grallen tant,
que al mirall te'ls trobes.
grallen els corbs.
Als locals,
grallen els corbs.
Als carrers,
grallen els corbs.
I grallen tant,
que al mirall te'ls trobes.
diumenge, 5 de gener del 2014
Els espantaocells
Els espantaocells
Els veus entre nosaltres,
als nostres sopars,
al nostre voltant.
Gesticulen tot emetent sons,
es mouen com tu o com jo,
simulen ser persones.
================================================
================================================
Fets a partir de retalls humans,
tenen el cor farcit d'espart
i cosit un gran somriure.
Han deixat els camps,
cercant noves oportunitats.
I si et descuides,
amb gran delicadesa,
t'arrencaran les ales.
Perquè ja no volen ocells.
Perquè ja no volen ocells.
diumenge, 4 d’agost del 2013
Carnaval vigatà
Carnaval vigatà
Un grup de musulmanes
cobertes per llençols
espera darrera el semàfor.
Aquest es posa verd
i de sota dels llençols
emergeix un grapat de banjos,
mentre el ramat de mores,
amb profund accent gadità,
comença a cantar una "xirigota":
"Ay, que grande é Alá,
Ay, que grande é
y como me va a dolé..."
Es ben bé que som carnaval.
dimarts, 30 de juliol del 2013
Criminal astronòmic
Criminal astronòmic
He ferit l'univers
perquè la pluja d'estels
t'il·lumini en tot moment.
Que quan tu no estàs bé
ja no respecto res.
dilluns, 29 de juliol del 2013
El gat i les rates
El gat i les rates
Tothom va amb presses
i al voral un gat mort
canta hakuna matata.
M'aturo un moment
l'abraço i ploro.
Jo també em moro.
Però ningú s'atura,
ningú... mai s'aturen.
Tothom va amb presses
i al volant sols rates
cantant hakuna matata.
diumenge, 28 de juliol del 2013
Samsonites
Samsonites
Arracones persones
com qui arracona maletes.
Tirades allà a les golfes
per quan et vingui bé
tornar-les a usar.
I de tant en tant,
les renoves.
dissabte, 27 de juliol del 2013
Els polítics
Els polítics
La boques ben obertes,
gairebé desencaixades,
perquè s'hi posin bé.
I bé que s'hi posen.
Tots ells s'esforcen,
amb tenacitat i sacrifici
treuen el que duen dins.
I el seu amor ens omple.
Però quan tot ha acabat,
amb la corbata es freguen
mentre un somriure s'escapa.
I amb delit, ens deixen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)