Amb pas quiet
Fer-se gran és trobar a faltar gent,
la gent que importa quan ets nen.
Els dies s'allunyen amb pas quiet.
dissabte, 30 d’agost del 2014
dilluns, 7 de juliol del 2014
Espiral
Espiral
He vist tanta violència, tanta.
En cada paraula, en cada gest, en cada fet.
Ens aboquen a l’odi.
I l’odi ens aboca a ells.
En cada paraula, en cada gest, en cada fet.
He desitjat tanta violència, tanta.
El rebuig
El rebuig
Rebuscant entre l’orgànica a vegades et trobes algun pobre
i malauradament sempre hi és ben endins.
Els camions de rebuig no s’aturen mai a preguntar.
Volien votar
Volien votar
Allà fora hi havia un munt de gent que volia votar,
introduir els seus anhels en una butlleta i votar,
introduir les seves pors en una butlleta i votar,
introduir-se ells mateixos a la butlleta i votar.
Allà fora hi havia un munt de gent que volia votar,
però a ningú importaven ja.
Vingueren de matinada
Vingueren de matinada
Vingueren de matinada,
quan en Pau i la Clara dormien.
Vingueren de matinada,
quan el pare i la mare dormien.
Vingueren de matinada,
quan l’avi i l’àvia dormien.
Vingueren de matinada,
quan tots nosaltres dormíem.
I al despertar-nos,
ja no ens quedava res.
Perquè vingueren de matinada.
El problema
El problema
La solidaritat s’enllauna en SMS,
i l’amor en whatsapps.
Encara et preguntes on és el problema?
Els aturats
Els aturats
Els apilaven en un racó que quedava lliure, a un ritme salvatge.
I quan semblava que ja no n’hi cabien més, trobaven un nou racó.
Era la primera empresa totalment automatitzada.
Els creients
Els creients
Els veus enfilats sobre les tanques de ferro,
amb les cicatrius farcides d’esperança i d’il·lusió.
A continuació la vilesa del primer món els abat,
amb pals i bastons folrats d’indiferència i temor.
Amb cada cop creuran una mica menys
en aquest seu primer món.
I cops no en faltaran.
dissabte, 7 de juny del 2014
diumenge, 13 d’abril del 2014
Capitalisme en estat pur
Capitalisme en estat pur
Ens va oferir el seu cul ben obert
amb les natges tot tensades
i el triomf a la mirada.
Mentre de la panotxa
brollaven crispetes de colors,
el paki ens intentava vendre les roses.
Era capitalisme en estat pur.
dissabte, 29 de març del 2014
El Porc
El Porc
El porc va irrompre al despatx
trotant i xisclant com un desesperat,
arrambant cadires i taules al seu pas
mentre el terror s'estenia al seu voltant.
De sobte,
s'aturà front meu
i s'alçà sobre dues potes.
El seu morro només escopia:
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
- Hem de posar ordre -
Així que vaig obrir el calaix dels ganivets.
Havia de posar ordre.
Havia de posar ordre.
diumenge, 23 de març del 2014
El nan i el tricicle
El nan i el tricicle
El nan,
amb gran elegància,
s'enfila sobre el seu tricicle.
Només una fina corda suspesa
el separen de l'èxit o el fracàs absoluts.
Comença a pedalejar
I un silenci ominós
s'abat sobre tota la carpa.
Les rodes del tricicle tomben
quan finalment es precipita al buit,
esclatant un rugit fervorós dels espectadors.
Un altre èxit rotund.
La Decadència
La Decadència
La decadència t'espera
a tres quarts de nou del matí
a la parada del bus.
Aliens a tot,
els nens.
diumenge, 16 de març del 2014
El Punki
El Punki
Podies veure el punki cada matí
mentre passejava la seva barra d'acer,
tot indolent amb la societat.
Els del BMW s'hi aturaven
i li escupien: "On te vas Mad Max!?".
Acte seguit reien i gas a fons.
Un bon dia no van poder dir res més.
El punki els hi havia rebentat la boca
amb la seva barra d'acer.
Eren temps de Mad Max.
dilluns, 10 de març del 2014
El bon calçat
El bon calçat
Quan remous el terra,
t'adones dels cucs.
Quan trepitges el terra,
se n'adonen ells.
I t'agrada el bon calçat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)