Trinitat

Trinitat

Són les tres de la matinada,
i jo espero al meu dimoni.

Ha mort un inocent.

I ja he trencat aigües,
l'anticrist està per nèixer.

Roba molla

Roba molla

Està plovent
i la roba estesa
s'està mullant.

L'havia oblidat
i ara es mulla
a fora com tot.

Surto al balcó
a estendre'm
i em mullo també.

Potser demà
ens eixuguem
o plogui de nou.

02:35

02:35

Si les peles
et queden
les mans
ben negres.

Carxofes
osonenques.

Cercle

Cercle

M'arrenco les ungles,
em rossego el cervell
i engruno la tristesa.

Vull jugar a morir-me,
pensaré que no respiro
i qui sap, potser passa.

Vaig apostar molt fort,
creia en la reina de cors
i tenia la sota de bastos.

I ara que tot s'ha acabat
ja no sé ni a què jugava,
ni qui en participava.

Només vull fer-me mal
en un acte de sàdic consol
que flageli la meva angoixa.

Angoixa al propi dolor.

Paradoxa intrascendent

Paradoxa intrascendent

He escrit més poesia durant les dues últimes setmanes que durant tot el darrer any.
Tot té un cantó positiu, suposo.

Quelcom millor

Quelcom millor

Escoltant Russian Red
a dos quarts de dues,
així m'he quedat ara.

I penso en la tarda
ara ja fa quatre anys,
on segellàvem el pacte.

Recordo la teva il·lusió,
la teva energia, la meva,
ens menjàvem el futur.

I ara que l'hem devorat,
ens vomiten les restes,
com dos bulímics d'amor.

Ja no ens resta res a dins,
ni manca res per menjar,
només queda la pròpia fam.

I m'estiro al meu llit -fred-
i penso en el teu llit -fred-
i sento la gana -molt fred-.

Només queda morir-se
i que la nostra putridesa
sigui la llavor d'algo nou.

Quelcom millor.

La meva medicina

La meva medicina

Unes partides al Buzz

acabant de matinada.

Una sessió de bricolatge

amb un fuster ja retirat.

Uns llargs en una piscina

amb entrada gratuita.

L' extranya sensibilitat

d'un amic d'infantesa.

El moment techno-viking,

i els electro-xungus.

Les converses diaries

amb una amiga perduda.

Aquella nit a les carpes

ballant a altes hores.

Un sopar imprevisible

amb dues belleses.

Aquests moments,

són la meva medicina.

Medicina d'amistat.

Vacances

Vacances

Llenço el boli,

agafo les claus

i m'elevo al cel.

I que us follin!

És de nit

És de nit

És de nit. Estic escoltant una llista de reproducció de la Raquel.

Música electrònica caústica. Estic escoltant l'agonia dels meus batecs i és de nit.

He fet una pausa per ofegar-me i deixar de pensar. La ment en blanc o en negre. No ho sé. No ho entenc. Res. Estic escoltant la música de la Raquel i no entenc res. Fòbies. Com tothom. Frases inconnexes, així funciono. Així no funciono. Ho sé. Ho saben. I els corbs sacsegen les ales.

Ja no tinc el nan màgic. Ja no tinc els que em volien pegar. Ja no tinc res. Només em tinc a mi mateix. Com un cadàver. I em foto palades. I els corbs riuen, els malparits riuen. I cullons, jo ric amb ells.

És de nit. Estic escoltant una llista de la Raquel per gent malalta. Estic malalt.

I volo i m'estrello. Volo, volo. M'estrello. És de nit i m'arrenco les ales amb el bec.

Versos en la foscor. M'he retrobat. M'he perdut. Versos en la foscor i música de fons.

És hora de treballar-me el dolor.

Converses Nocturnes (Part VIII)

Converses Nocturnes (Part VIII)

- Has vist les llums en els arbres ?

[Ratlla de coca]

- Si, indiquen el camí a la perdició

[Ratlla de coca]

- Has vist les llums en els arbres ?

[Convulsions, espuma, convulsions]

- Has vist les llums en els arbres ?

Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
Converses nocturnes (Part V)
Converses nocturnes (Part VI)
Converses nocturnes (Part VII)

Època de corbs

Època de corbs

Han tornat a les finestres

en caure l'última llum,

és època de corbs.

I reclamen el seu tros,

colpegen els becs al vidre

entre l'agonia i la frustració.

En aquesta habitació

plena de finestres tancades,

ni jo surto ni ells entren.

I tots colpegem els vidres,

cercant un pedaç de tu,

és època de corbs.

Pretèrit imperfecte

Pretèrit imperfecte

Conjugant el noms

eren altres temps,

érem altres persones.

Com verbs irregulars

que desafien tota regla

en primera del plural.

I apareix la terminació

que refà els morfemes,

modificant tota acció.

Es canvia la persona,

Es canvia el temps,

Es canvia la regla.

I jo em quedo conjugat

en pretèrit imperfecte.

Els diaris de la Susanna

Els diaris de la Susanna

Analíticament, científicament,

anota tot el que li passa el dia,

dos ratolins oberts i el bus tornant.

Res de sentiments, dades,

ella és una científica pura.

I quins detalls que apunta!

S'ha tret gràfiques d'evolució

i ha trobat un flux de correlació

entre l'hora de dinar i la de tornar.

Escrits porta ja quatre volums

i van camí de ser almenys vint.

Obres de culte es preveuen.

I a mi que m'encanta la idea,

ja he començat a aplicar-la

començant per la nit d'ahir.

Ara que no hi ets

Ara que no hi ets

I ara que no hi ets

em pregunto si estaràs bé,

si et farà falta res.

I voldria abraçar-te,

regalar-te el que sento

i sentir que tot està bé.

Però ja no hi ets

i les roses s'han marcit,

en aquesta nostra tardor.

Però el que hem viscut,

el que hem descobert,

això sempre restarà.

I ara que no hi ets

em pregunto si estaràs bé,

si et farà falta res.

I jo sempre hi seré,

quan necesitis estar bé,

si et fa falta res.

Ara que no hi ets.

Avui no puc

Avui no puc

La ciutat encara dorm,

em fa molt mal el coll

i em llevo entre esbufecs.

No em dutxo, avui no,

i em sento molt brut,

però avui no, no puc.

Una antiga samarreta gris,

uns pantalons destenyits

i les claus que se'm cauen.

Ella no diu res, està nerviosa,

avui serà la darrera prova

i jo li dic que tot anirà bé.

Baixem al carrer en silenci,

no vull que marxi, podria...

però avui no, no puc.

Condueixo entre la boira

i li dic que no es preocupi,

mentre li acarono la cama.

Baixa del cotxe i em fa un petó,

fins després, fins després,

i un somriure forçat que fuig.

Al tornar m'estiro al llit,

i deixo de pensar, de respirar,

perquè avui no, avui no puc.