Converses noctures (Part V)
- Què és la linialitat del temps ?
- És l'afirmació de la causalitat, la negació de l'infinit i la negació absoluta.
- Però l'infinit... què és l'infinit ?
- És la convergència de l'absolut al centre del Caos.
- I llavors el temps ?
- Una aparença. Què potser creus que passat, present i futur no són la mateixa cosa ?
- Però si són la mateixa cosa, llavors qui sóc ?
- Ets el que eres quan sabent que ets esculls el seràs.
Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
2 comentaris:
em sembla desordenat, però fidedigne al nostre procés, al caos que ens genera la percepció incomplerta i relativa
a mi normalment em provoca angoixa i sensacions físiques reals, com petites taquicardies
m'agrada més la reflexió metafísica que la dansa d'emocions antropomòrfiques, està tota catalogada sota aquest tag?
En principi està tal com dius barrejat, doncs en mi ambdós processos es donen per força de la mateixa forma i en el mateix context.
No deixa de ser irònic que fins i tot això resulti caòtic.
Publica un comentari a l'entrada