La Creient
Tremola en un racó
amb els ulls a les mans,
creu veure l'absolut.
Als canells, caiguts,
escrit en sang un mot:
DOGMATISME.
Cega des de la infancia,
pregava a l'infern que
li tragué els ulls.
Entre ídols de fusta
forjara el seu cadenat,
fou morta la raó.
Ara camina entre ombres,
creu en la llum de la foscor.
I porta una corona,
d'espines d'ignorancia
de qui espera a morir per gaudir.
Deixar de ser,
el què ha de fer.
No ser res.
Ja no pensa,
ja no pensa!
Ara és una titella més...
I a l'esquena una creu,
per no oblidar que
de sang és el camí.
[Una víctima més]
La creient
creu en la llum de la foscor.
Tremola en un racó
amb els ulls a les mans,
creu veure l'absolut.
Als canells, caiguts,
escrit en sang un mot:
DOGMATISME.
Cega des de la infancia,
pregava a l'infern que
li tragué els ulls.
Entre ídols de fusta
forjara el seu cadenat,
fou morta la raó.
Ara camina entre ombres,
creu en la llum de la foscor.
I porta una corona,
d'espines d'ignorancia
de qui espera a morir per gaudir.
Deixar de ser,
el què ha de fer.
No ser res.
Ja no pensa,
ja no pensa!
Ara és una titella més...
I a l'esquena una creu,
per no oblidar que
de sang és el camí.
[Una víctima més]
La creient
creu en la llum de la foscor.
