dimarts, 31 d’agost de 2010

El Lloro

El Lloro

M'he quedat amb un lloro
que només sap una paraula
i aquesta és el teu nom.

Quatre vegades la diu.
Laura. Laura. Laura. Laura.
Quatre vegades es riu.

M'he quedat amb un lloro
que només sap una paraula
i aquesta és el meu mort.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Experiment 2

Experiment 2

Fites:
- Assolir la complexitat qüàntica del collage abstracte

Subjectes de l'experiment:
- Hom

Passos a seguir:
1 - Agafar-se un mateix i obrir el spotify
2 - Posar a sonar la cançó "The Riot" de "Dusty Kid"
3 - Seleccionar un llibre a l'atzar
4 - Seleccionar una pàgina a l'atzar
5 - Seleccionar una frase a l'atzar
6 - Apuntar la frase seleccionada
7 - Repetir els passos 3 a 6 fins que s'acabi la cançó.
8- Llegir en veu alta el resultat

Resultats
El nebraskano sonrió cálidamente, se inclinó hacia delante e hizo un amplio gesto con la mano derecha.
- Me quema - decía -, este cochino me quema.
El pintor pasó quince años en Italia, antes de ser llamado a Francia por Luis XIII y el cardenal Richelieu, para que fuera portavoz de sus ideas, de sus ideales, de su ideología. Sabía que el tesoro al que se refería Jarlaxle era el propio hombre y no la torta.
-¡ Trajes refulgentes! - gritó.
Aquí dio fin la conversación.
Por las calles empinadas suben las capas siniestras, dejando detrás fugaces remolinos de tijeras. La invasión del valle de Arán resultó, como es bien sabido, un fracaso de proporciones insospechadas, con ribetes más o menos folclóricos: entrada en algunas aldeas, pegadas de carteles, discursos patrióticos y confraternización con una población atónita e indiferente al ardor revolucionario.

Converses Diurnes (Part IV)

Converses Diurnes (Part IV)

- Cap al tard em fico dins un sobre.
- Per què ho fas ?
- M'agrada que m'enviin.
- Et posaré un segell doncs.
- Llepa'm.
- Si et llepés no tancaries pas.

Converses Diurnes (Part I)

Converses Diurnes (Part II)
Converses Diurnes (Part III)

divendres, 27 d’agost de 2010

Experiment 1

Experiment 1

Fites:

- Assolir la complexitat del vol parabòl·lic dels gats negres
- Assolir la complexitat de realitzar un bon esmorzar

Subjectes de l'experiment:
-Gat negre

Passos a seguir:
1 - Agafar una torrada calenta untada en mantega. Imprescindible que la torrada estigui el màxim de calenta possible, de no ser així, l'efecte calorífic podria comportar una desviació en el vol parabòl·lic inestabilitzant el sistema equacional.
2- Agafar un gat negre, a ser possible pataner, i lligar-li a l'esquena mitjançant un cordill de nylon la torrada untada en mantega. Es possible que a causa de la calor el gat es posi violent, a fi d'evitar víctimes colaterals, caldrà sostenir el gat del revés mentre es realitza tot el procés.
3- Prenem el gat del revès amb la torrada perpendicular al terra i procedim a agafar impuls per a realitzar el llançament parabòl·lic. Amb un impuls d'aproximadament 15 Newtons deixem anar el gat i la torrada amb un moviment oscil·latori del canell que permeti que el gat i la Torrada realitzin un ascens parabol·lic de 45º respecte l'eix de rotació de la terra.
4- Observem el vol del gat i la seva posterior caiguda.
5- Anotem l'alçada assolida i la distància recorreguda, prenent en especial consideració de quin costat ha caigut el gat.
6- Extracció de conclusions i contrast d'hipòtesis. Validació de les fites.

Resultats
El gat es va elevar uns 3 metres entre gemecs de dolor per l'escalfor de la torrada, l'angle de sortida va ser de 50º enlloc dels 45º, produïnt una distorsió en els resultats. La distància recorreguda en l'ascens i descens parabòl·lic va ser de 5 metres. S'ha comprovat que el gat ha caigut de costat. El subjecte de l'experiment no ha sobreviscut i la torrada s'ha trencat. Es conclou que el gats negres amb torrades untades lligades a l'esquena no sobreviuen a un vol parabòl·lic de 50º si s'han llençat amb 15 Newtons d'impuls. També s'ha conclós que aquest experiment no es recomanable de portar a terme a l'hora de l'esmorzar.
S'han assolit les fites.

dijous, 26 d’agost de 2010

Converses Nocturnes (Part IX)

Converses Nocturnes (Part IX)

- Què és l'amor ?
- Un gerro buit on ofegar les roses.
- I què passa quan el gerro no és nostre ?
- Que se l'acaben enduguent.
- I què ens queda llavors ?
- No gaire més que roses marcides i resseques.
- Així doncs, sempre resta quelcom.
- Si, quelcom per reciclar.

Converses nocturnes (Part I)
Converses nocturnes (Part II)
Converses nocturnes (Part III)
Converses nocturnes (Part IV)
Converses nocturnes (Part V)
Converses nocturnes (Part VI)
Converses nocturnes (Part VII)
Converses nocturnes (Part VIII)

dimecres, 25 d’agost de 2010

Sales d'espera

Sales d'espera

Perquè les sales d'espera
estan plenes de creus
jo em colo de dret.

Joc de miralls

Joc de miralls

Somriu,
somric.

Oblida,
recordo.

Miralls entelats.

Plora,
somric.

Recorda,
oblido.

Miralls capgirats.

Plora
i recorda
com somric
i oblido.

Somric
i recordo
com somrius
i oblides.

Miralls trencats.

dimarts, 24 d’agost de 2010

Repeticions

Repeticions

Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs Podrit ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?
Com estàs David ?

dilluns, 23 d’agost de 2010

La Zebra

La Zebra

He vist una zebra saltar sobre un cavall
i arrencar-li la carn a cruels queixalades.

En acabat la zebra ja no estava ratllada.

La Banda

La Banda

Montarem una banda,
la rossa a la bateria,
la morena al saxo,
i jo al triangle.

Els tres degraciats
i els gerros buits.

Epilèpsia

Epilèpsia

S'arronsa a la cadira
amb els ulls en blanc
i espumeja vuit hores.

Amb les claus a la boca
per no mossegar-se la llengua.

diumenge, 22 d’agost de 2010

Piruleta

Piruleta

Agafo una piruleta
amb forma de cor
i em surt trencada.

Cap problema,
n'agafo un altre.
El pot està ple.

divendres, 20 d’agost de 2010

dijous, 19 d’agost de 2010

SMS / SOS

SMS / SOS

He enllaunat
dins d'un sms
el meu amor.

Enviant...

El teu valor
dins d'un sos
has encaixat.

Enviat.

dimarts, 17 d’agost de 2010

Beisbol

Beisbol

Amb el bat a les mans
i fum a les butxaques,
entro al camp a jugar.

El pitxi cec em mira
es prepara les boles,
i les llença a trencar.

Strike! Strike! Strike!
El públic embogeix.
Strike! Strike! Strike!

La primera als guants,
la segona arran les ales,
i la última per impactar.

Miro el bat com s'estira
i escombra les ombres,
per caure dins del fang.

Final del partit.

divendres, 13 d’agost de 2010

Parxís

Parxís

Tiro els daus
i amb un sis
torno a tirar.

M'acosto a tu,
caic al seguro
i et tinc a sis.

Tiro els daus
i amb un sis
torno a tirar.

Se't menjo,
compto vint
i et tinc a sis.

Tiro els daus
i amb un sis
torno a casa.

Avui no l'entro.

dimecres, 11 d’agost de 2010

Els àlbums

Els àlbums

I
He estat fullejant,
pàgines xopes de sang,
per acabar descobrint
com ens dessagnarem.

II
Per cada fotografia
unes línies de fum,
com tardívols epitafis
a promeses vanes.

III
Les pàgines en blanc
amb cendra ompliré,
per emmarcar això,
que tu has encès.

IV
Jo he amagat el primer
tu t'has endut l'últim,
ara tots dos posseïm
records incomplets.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Trinitat

Trinitat

Són les tres de la matinada,
i jo espero al meu dimoni.

Ha mort un inocent.

I ja he trencat aigües,
l'anticrist està per nèixer.


divendres, 6 d’agost de 2010

Roba molla

Roba molla

Està plovent
i la roba estesa
s'està mullant.

L'havia oblidat
i ara es mulla
a fora com tot.

Surto al balcó
a estendre'm
i em mullo també.

Potser demà
ens eixuguem
o plogui de nou.

dijous, 5 d’agost de 2010

02:35

02:35

Si les peles
et queden
les mans
ben negres.

Carxofes
osonenques.

Cercle

Cercle

M'arrenco les ungles,
em rossego el cervell
i engruno la tristesa.

Vull jugar a morir-me,
pensaré que no respiro
i qui sap, potser passa.

Vaig apostar molt fort,
creia en la reina de cors
i tenia la sota de bastos.

I ara que tot s'ha acabat
ja no sé ni a què jugava,
ni qui en participava.

Només vull fer-me mal
en un acte de sàdic consol
que flageli la meva angoixa.

Angoixa al propi dolor.

Paradoxa intrascendent

Paradoxa intrascendent

He escrit més poesia durant les dues últimes setmanes que durant tot el darrer any.
Tot té un cantó positiu, suposo.

Quelcom millor

Quelcom millor

Escoltant Russian Red
a dos quarts de dues,
així m'he quedat ara.

I penso en la tarda
ara ja fa quatre anys,
on segellàvem el pacte.

Recordo la teva il·lusió,
la teva energia, la meva,
ens menjàvem el futur.

I ara que l'hem devorat,
ens vomiten les restes,
com dos bulímics d'amor.

Ja no ens resta res a dins,
ni manca res per menjar,
només queda la pròpia fam.

I m'estiro al meu llit -fred-
i penso en el teu llit -fred-
i sento la gana -molt fred-.

Només queda morir-se
i que la nostra putridesa
sigui la llavor d'algo nou.

Quelcom millor.