dimecres, 12 de març de 2008

Preparant nou llibre

Hola a tothom!!!!
Fa dies que em plantejo publicar un nou llibre donat l'elevat nombre de poemes que tinc ja sense estar estrictament publicats (sols apareixen al blog). Per aquest motiu us convido a que participeu en una enquesta on avalueu els diferents poemes candidats entre d'altres coses (plantejar títol del llibre per exemple).

La tria dels poemes englobarà els poemes més ben valorats per tots vosaltres, de manera que en realitat sou vosaltres els que em dieu els poemes que van al llibre i els que no. A banda d'aquests poemes escollits per vosaltres també en faré d'exclusius pel llibre i que no publicaré al blog fins després de l'edició.

ENQUESTA

POEMES CANDIDATS



Merci per les molèsties,

David

Un món insòlit

Un món insòlit

M'he despertat en un món insòlit aquesta nit
on els homes eren meres ombres de la ciutat.
Impregnats tots ells d'un nihilisme exacerbat
promulgaven la bellesa d'una societat ja morta.

En tot aquell vell paratge regnava un silenci buit.
El progrés n'era la causa al haver­ne oblidat l'arrel.
En la seva eufòria havien descobert l'ordre natural,
la cuadratura del cercle, el motor perpetu, l'infinit.

Va morir el canvi i amb ell totes les formes de vida,
ara els homes eren cendres i la societat un record.
Horroritzat per el crim contra la mort, em despertar.
Obrir la finestra per descobrir amb pavor: I la vida ?


El mar insalvable

El mar insalvable

Vaig viure una mentida,
engalanada de cendres
i de promeses trencades.
Perquè de ficció és la vida.

Revelat el parany, entenc,
no calen monedes, no calen.
Caront no les espera a elles.
Amb cops de rem t'enfonsa.

L'Estigi és un mar qualsevol,
sense anhels i sense arrels,
és el mar on tots ens enfonsem.
Flotar sols es cosa de morts.

Emergim un cop i un altre,
ens resistim a viure ofegats
en la veritat de la revelació:
No hi ha res més, res més.


Tot es mor

Tot es mor

No es que s'acabi el dia,
ni que la tardor arribi,
no es que ja no t'estimi,
simplement em moro.

I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.

Mira'm els canells,
veus com em ploren les mans?
I els ulls secs malgrat,
de vidre, com l'ocell.

Per què marxes?
Em deixaràs aquí viu?
No deixis que ells entrin,
tanca la finestra almenys.

I tot es mor amb tu,
la terra se'ns està empassant reina.

I el cel sagnava i sagnava,
la foscor s'adheria a la pell
i els cucs varen canviar de color.
A fora les pales cavant.

I els ulls al racó,
aquells ulls que em devoraven,
que m'obrien el pit.
Al racó, el mirall.

I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.

Tot es mor...
Amor.

A la cambra

A la cambra

Darrera les cortines
els corbs colpegen la finestra,
als becs porten creus d'or
retorçades, del revés...
com els nostres cossos.

Crits a la foscor!
Ja venen...

Escric el teu nom a les parets,
en els racons més freds,
allà on no arriba la llum
allà on vas deixar la teva mirada.
I amb un crit agònic les esfondro,
les esgarrepo, les maleïxo.

Buit a la foscor!
Ja venen...

Ja no tinc cabells,
del meu cap pengen serps
que em piquen a cada instant,
m'enverinen el seny
i l'ànima s'enfosqueix.

Agònic a la foscor!
Ja venen...

I amb una carta d'amor
em tallo les venes.
Tot s'acaba abans de començar...

Ja venen...





dimarts, 11 de març de 2008

Sentiment

Sentiment

En un racó, fosc, molt fosc,
esquerdant-se les venes
amb les dents destrossades,
encorbat en tota sa immundícia,
amb els ulls buits, molt buits,
condemnat a l'obscura travesia,
amb els canells oberts, ens mira.


Apocalipsis

Apocalipsis

Y el primer ángel tocó la trompeta, y fue hecho granizo y fuego, mezclado con sangre, y fueron arrojados a la tierra; y la tercera parte de los árboles fue quemada, y quemóse toda la hierba verde.

La tierra agoniza en un charco de Coca-Cola.
- Siempre Coca-Cola -
Sacrificada África en honor a la Ciencia.
- En caso de duda consulte a su farmacéutico -

Y el segundo ángel tocó la trompeta, y como un grande monte ardiendo con fuego fue lanzado en la mar; y la tercera parte de la mar se tornó en sangre. Y murió la tercera parte de las criaturas que estaban en la mar, las cuales tenían vida; y la tercera parte de los navíos pereció.

El mar muerto está perdiendo la exclusiva.
- Nunca mais! -
Canivalismo extremo de los grandes ganaderos.
- 100 % carne de vacuno -

Y el tercer ángel tocó la trompeta, y cayó del cielo una grande estrella, ardiendo como una antorcha, y cayó en la tercera parte de los ríos, y en las fuentes de las aguas. Y el nombre de la estrella se dice Ajenjo. Y la tercera parte de las aguas fue vuelta en ajenjo: y muchos hombres murieron por las aguas, porque fueron hechas amargas.

En los cielos venden todos nuestros sueños.
- Solo en el Corte Inglés -
Para sucumbir al veneno de sus palabras.
- La culpa es de los immigrantes -

Y el cuarto ángel tocó la trompeta, y fue herida la tercera parte del sol, y la tercera parte de la luna, y la tercera parte de las estrellas; de tal manera que se oscureció la tercera parte de ellos, y no alumbraba la tercera parte del día, y lo mismo de la noche.

Hipotecado el sol, pagamos en la oscuridad.
- El algodón no engaña -
Nos precipitamos hacia el vacío de la ignorancia.
- ¿ Te gusta conducir ? -

Y el quinto ángel tocó la trompeta, y vi una estrella que cayó del cielo en la tierra; y le fue dada la llave del pozo del abismo.

Las nuevas democracias, los viejos régimenes.
- Vota con todas tus fuerzas -
Y del pozo del abismo surgieron los burócratas.
- Cuando haces Pop ya no hay Stop.

Y el sexto ángel tocó la trompeta; y o! una voz de los cuatro cuernos del altar de oro que estaba delante de Dios, diciendo al sexto ángel que tenía la trompeta: Desata los cuatro ángeles que están atados en el gran río Éufrates. Y fueron desatados los cuatro ángeles que estaban aparejados para la hora y día y mes y año, para matar la tercera parte de los hombres.

Y para cuándo llegaron los jinetes ya no quedaba nadie.
- God bless America -
Y la tercera parte de los hombres yacía bajo el peso de la justicia.
- States like these, and their terrorist allies, constitute an axis of evil -

Y el séptimo ángel tocó la trompeta, y fueron hechas grandes voces en el ciclo, que decían: Los reinos del mundo han venido a ser los reinos de nuestro Señor, y de su Cristo: y reinará para siempre jamás. Y los venticuatro ancianos que estaban sentados delante de Dios en sus sillas, se postraron sobre sus rostros, y adoraron a Dios, diciendo: Te damos gracias, Señor Dios Todopoderoso, que eres y que eras y que has de venir, porque has tomado tu grande potencia, y has reinado.

Y Nietzche resucitó para acallar la última trompeta.
- Dios ha muerto -
Y el mundo descansó.
- Amén -




dijous, 6 de març de 2008

No rancúnies (El somriure sincer) :)

No rancúnies (El somriure sincer) ;)

Dedicat a una amiga sincera.

Un somriure sincer
i delicada tendresa,
la seva imatge perfecte.

Amant de la vida,
era ànima compasiva.
Quina gran amiga.

"...Jo als meus amics mai els tracto malament, per contra els cuido i els tracto bé..."

Envejada per tots
entre el cel i la terra,
aclaparava al propi sol.

Eix de convergència,
cap on tot girava i fluïa.
L'anomenaven isotropia.

"...No em crec el centre d'atenció de ningú, ni ho pretenc..."

I la seva melodia,
a tots els convencia.
Era hàbil oradora.

De fermes creences
però tolerants idees.
Era única en efecte.

"...De totes maneres, no crec que tingueu problemes en substituir-me..."

Sempre et recordaré
mes no pel que eres
sinó per qui creies ser.

I recorda,
com bé tu deies,
"No rancúnines".
Paraula.

;)


dilluns, 3 de març de 2008

Dies grisos

Dies grisos

...

Divagues.

Hi ha dies grisos,
grisos per la pròpia por,
la por impròpia a la certesa,
certesa en l'autèntica incertesa,
una incertesa sempre angoixant,
angoixant com la falsa certesa,
certesa impròpia del perdut,
perdut en la pròpia por,
por als dies grisos.

Divagues.

...