dilluns, 7 de juliol de 2014

Espiral

Espiral

He vist tanta violència, tanta.
En cada paraula, en cada gest, en cada fet.

Ens aboquen a l’odi.
I l’odi ens aboca a ells.

En cada paraula, en cada gest, en cada fet.
He desitjat tanta violència, tanta.

El rebuig

El rebuig

Rebuscant entre l’orgànica a vegades et trobes algun pobre
i malauradament sempre hi és ben endins.

Els camions de rebuig no s’aturen mai a preguntar.

Volien votar

Volien votar

Allà fora hi havia un munt de gent que volia votar,
introduir els seus anhels en una butlleta i votar,
introduir les seves pors en una butlleta i votar,
introduir-se ells mateixos a la butlleta i votar.

Allà fora hi havia un munt de gent que volia votar,
però a ningú importaven ja.

Vingueren de matinada

Vingueren de matinada

Vingueren de matinada,
quan en Pau i la Clara dormien.

Vingueren de matinada,
quan el pare i la mare dormien.

Vingueren de matinada,
quan l’avi i l’àvia dormien.

Vingueren de matinada,
quan tots nosaltres dormíem.

I al despertar-nos,
ja no ens quedava res.

Perquè vingueren de matinada.

El problema

El problema

La solidaritat s’enllauna en SMS,
i l’amor en whatsapps.

Encara et preguntes on és el problema?

Els aturats

Els aturats

Els apilaven en un racó que quedava lliure, a un ritme salvatge.
I quan semblava que ja no n’hi cabien més, trobaven un nou racó.

Era la primera empresa totalment automatitzada.

Els creients

Els creients

Els veus enfilats sobre les tanques de ferro,
amb les cicatrius farcides d’esperança i d’il·lusió.

A continuació la vilesa del primer món els abat,
amb pals i bastons folrats d’indiferència i temor.

Amb cada cop creuran una mica menys
en aquest seu primer món.

I cops no en faltaran.