divendres, 27 d’abril del 2007

La creient

La Creient

Tremola en un racó
amb els ulls a les mans,
creu veure l'absolut.

Als canells, caiguts,
escrit en sang un mot:
DOGMATISME.

Cega des de la infancia,
pregava a l'infern que
li tragué els ulls.

Entre ídols de fusta
forjara el seu cadenat,
fou morta la raó.

Ara camina entre ombres,
creu en la llum de la foscor.

I porta una corona,
d'espines d'ignorancia
de qui espera a morir per gaudir.

Deixar de ser,
el què ha de fer.
No ser res.

Ja no pensa,
ja no pensa!
Ara és una titella més...

I a l'esquena una creu,
per no oblidar que
de sang és el camí.

[Una víctima més]

La creient
creu en la llum de la foscor.