dissabte, 11 de març de 2006

Ira

Ira

Ira,

del cor als pulmons
Afiles les paraules
i les claves en missives
sense remitent.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Parpadeig,
la sang em tenyeix.
Mirada vermella
fixa en la presa,
s'abat amb violència.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Colpeig,
la paret trontolla
i els quadres que cauen.
Sota el guix tot era buit,
de ciment és la teulada.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Mareig,
convulsions esporàdiques
en forma de remordiments.
En les meves vísceres m'afogo,
trist bassalt sobre el que flotava.

David González




dimarts, 7 de març de 2006

Sense gelos l'amor no és amor

"Sense gelos l'amor no és amor". Avui m'han deixat caure aquesta frase i reflexiono, quanta veritat i quanta mentida conté aquesta sentència? Darrera de l'amor hi han inevitablement els gelos? És l'amor egoista per naturalesa?

Reflexiono i no aconsegueixo arribar enlloc. Talment he sentit gelos al estimar, però aquests són conseqüència o causa d'aquest? Fins a quin punt estan relacionats aquests termes? Crec que l'afirmació és prou contundent com per ser falsa i que tantmateix, conté una veritat dura i intrínseca.

El cert és, que depèn del que entenguem per amor i del subjecte que és víctima o presa d'aquest erràtic sentiment. Crec que podem distingir entre varis tipus d'amors, els egoistes i els no egoistes. Parlant sempre en general, els segons equivaldrien al amor als pares, la família i als amics, entre d'altres. Malgrat, aquests també poden esdevenir egoistes (queda patent que un factor clau és el subjecte). Els egoistes són fruit de la societat, la cultura i la història. Seria el típic amor de parella, on cada individu representa que s'ha d'entregar a l'altra. Al ser voluntari l'entrega d'hom a un altra individu, un podria pensar que això no sols no és egoista, sinó que és generós. Desenganyem-nos això té una contrapartida: necessitem que l'altra ens sigui recíproc en aquesta entrega, sempre parlant en general. Generositat? Més aviat sembla una transacció mercantil, donem a canvi de rebre i sinó rebem ens sentim ultrajats, no valorats i despreciats. Llavors esdevenen els gelos, ja que nosaltres no sols volem ser l'eix central de la vida d'algú altra, sinó que volem ser els únics destinataris del seu amor. Egoisme en el seu estat més pur.

Evitable? Potser si, tot i que jo no sé com. El que si que sé és que no hi ha amor més pur i autèntic com el que donem i rebem dels nostres amics. L'amistat esdevé per mi el pilar de l'amor. La resta de pilars, no són més que deformacions d'aquest, que necessaris per sostenir la cúpula de la vida, poden esdevenir en nius de sentiments oposats, transfigurant el temple i dotant-lo d'una aparença contradictòria.

No cal envejar per estimar, ni estimar per envejar. L'amor neix d'ell mateix i punt, almenys l'amor purament. Gelos? No gràcies.

dissabte, 4 de març de 2006

Poema del meu germà

Aquest poema és del meu germà, en ell s'entreveu la forja d'un gran poeta i espero que millor que hom.

Cent Roses Negres

Avui aquí sobre
Deixo cent roses
Roses negres
Que amagan el dolor
Que sentu despres de la teva mort
...
Sol m'has deixat
I no em vaig poder acomiadar
De tu
Del teu sumriure
Els teus ulls que em miraven
...
Perquè m'has deixat
En aquest mòn obscur
I fred
Perque t'he n'has anat
Sense haverme acomiadat
...
Ara sóc mud
Sóc sord
I
Sóc sec
No vull veure res mes sentir o escoltar res més
...
Dins de la foscor sóc
Mai més sortiré
Aqui estic bé
Dins del teu record
Dins del teu amor
...
Avui aquí asobre
Deixo cent roses
Roses negres
Que amagan el dolor
Que sentu despres de la teva mort.

Manel González Roldán

dijous, 2 de març de 2006

Esquizofrènia (Acte I)

I les veus que criden incesantment no em deixen pensar, no em deixen entendre, a totes hores les seves incongruències es barregen amb la meva pròpia contradicció donant com a resultat aquests coros desentonats, que atronen i ressonen en les parets del meu cap, tinc un termiter al centre del meu cervell.
CALLEU!!!!
No puc aguantar-ho, sento ganes de travessar-me el cap amb qualsevol cosa, hauré d'aprendre a escriure sense bolis o aprendré a fer-ho amb la sang del meu reg cerebral...
Per què? Per què?
Sé que no sou reals i tantmateix em deixeu tant sord, tantmateix em rossegueu tant la consciència que estic al límit de la inconsciència. Argajfjdopsa´jfpsª
Confusió
cOnfiuió!
Respostes respostes respostes.
Que callin les respostes, no puc escoltar les preguntes!
No!! M'assalten els nans vestit de mims, ballen davant meu, tancats en els seus recintes de vidre, m'imiten!! No puc escapar, les mans!!!! Son mans de nan!!
Què fan tots aquests insectes? Volen sobre la llum i em parlen però no els sento, perquè no sento altra cosa que no siguin les veus, les veus, les veus...
Ohhh, veig un tornavís afilat... haurem de collar alguns cargols.