El cos de la meva cambra
A la cambra
el rèquiem ocult,
trencant l'ombra
el cos insepult.
Sota negre atzabeja
enllosat el cor.
Mes no planyen
les veus en el fosc,
ans celebren
les cendres del bosc.
Sobre la roja enveja
palpita qui mor.
Trencant l'ombra
el cos insepult,
plorant l'obra
de l'amor injust.
A la cambra
el rèquiem ocult,
trencant l'ombra
el cos insepult.
Sota negre atzabeja
enllosat el cor.
Mes no planyen
les veus en el fosc,
ans celebren
les cendres del bosc.
Sobre la roja enveja
palpita qui mor.
Trencant l'ombra
el cos insepult,
plorant l'obra
de l'amor injust.
David González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada