Vivint en la foscor i morint en la llum, entreveient en els raigs de mort un bri de bellesa.
Signem un epitafi a les ombres perdudes en la llum.
Creem un punt de trobada, on cercar allò que a tots ens ha perdut, trobem-nos.
diumenge, 25 de novembre del 2007
Vagons perduts
I on són les ilusions de quan erem nens ? Records perduts en les vies del temps.
Tren amb destí les estrelles.
I on són els somnis que anhelàvem desperts ? Vagons oblidats en nostàlgics racons.
Pròxima estació: l'oblit.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
EEp nano, el poema d'abans no m'ha agradat gaire, aquest em molava més. I tot seguit et poso el poema que he fet expressament per el teu Blog!
Oh trobo tan romàntic quan algú te ganes de follar... tot importa una merda excepte el sexe tan i tan interessant...
suposo que és la màgia d'anar calent, aquella escalfor al pit i al cap, tan envolvent i estressant. Aquella sensació d'estar enganxat a una polla enorme. No se com ho viuen les dones.
I al mateix temps, que cruel és la vida, penso, quan veig a la gorda aquesta amb les cames d'hipopòtam i vestida de pija. Envasada al buit en roba de pija vull dir. Vol ser atractiva...
Tots som patètics des d'algun punt de vista suposo,
me l'imagino clavantse un vibrador i grunyin com un garrí, en fi, la vida és molt cruel.
Estava pensant de posar-te el poema de “l'amic que sempre està ocupat” o un altre que vaig fer titulat “si a l'habitacié del costat estan follant”, però els tinc a bcn, ja tels posaré un altre dia, que se que t'encanta jajajaja no em culpis per escriure aquestes coses...
la noia aquesta, que es carda una tranca de caball a la boca, si que fa poesia, jo nomes explico coses...
3 comentaris:
EEp nano, el poema d'abans no m'ha agradat gaire, aquest em molava més. I tot seguit et poso el poema que he fet expressament per el teu Blog!
Oh trobo tan romàntic quan algú te ganes de follar...
tot importa una merda excepte el sexe
tan i tan interessant...
suposo que és la màgia d'anar calent,
aquella escalfor al pit i al cap,
tan envolvent i estressant.
Aquella sensació d'estar enganxat a una polla enorme.
No se com ho viuen les dones.
I al mateix temps, que cruel és la vida, penso,
quan veig a la gorda aquesta
amb les cames d'hipopòtam i vestida de pija.
Envasada al buit en roba de pija vull dir.
Vol ser atractiva...
Tots som patètics des d'algun punt de vista suposo,
me l'imagino clavantse un vibrador
i grunyin com un garrí,
en fi, la vida és molt cruel.
Estava pensant de posar-te el poema de “l'amic que sempre està ocupat” o un altre que vaig fer titulat “si a l'habitacié del costat estan follant”, però els tinc a bcn, ja tels posaré un altre dia, que se que t'encanta jajajaja no em culpis per escriure aquestes coses...
la noia aquesta, que es carda una tranca de caball a la boca,
si que fa poesia,
jo nomes explico coses...
¬¬!
Sempre tan fi... i alhora exquisit.
Per cert, la maqueta és millorable.
Tot i que salvaria de la crema la bonus track per aquell tó tan...profund.
Sort de l'edició :P
Que cabron! com t'atraveixes a blasfemar d'aquesta manera contra la meva genial obra? quina és el recel que t'empeny a desprestigiar-la?
en fi...
en fi...
espero que tothom tingui en compte que és l'opinió d'un informàtic XDDD
Publica un comentari a l'entrada