L'ull que tot ho pot,
esglèsia dels sentits.
S'obre a la realitat
cercant el dogma.
ABSOLUT.
Malgrat tot,
troba relativitat.
Cap problema,
mitosis ocular.
ABSOLUT ... ABSOLUT.
esglèsia dels sentits.
S'obre a la realitat
cercant el dogma.
ABSOLUT.
Malgrat tot,
troba relativitat.
Cap problema,
mitosis ocular.
ABSOLUT ... ABSOLUT.
2 comentaris:
Ep nano, m'ha agradat aquest teu poema això de barrejar la poesia amb la ciència i la filosofia te un encant molt peculiar. Tu, demà fem la presentació de la maqueta, vindràs o ke?
Bueno, et deixo amb un poema que he fet ara, com sempre exclusiu per el teu Blog! jajaja
Vinga, adeuu
La gravetat horitzontal
tens un pulmó a cada ma,
estàs cançat, com si les cames fossin plom.
Si t'entossudeixes a viure és el teu problema,
els ponts son de tots,
si vols caminar encorbat vull dir.
Grape't les factures a l'esquena
i mastega be les nòmines.
A la feina ets un pringat.
A la feina ets un pringat!
si calo foc al teu cotxe
jo seré un pringat amb cotxe.
Si rebento, cosiu-me la pell en una gàbia,
feu ganxet amb els meus ulls.
Si rebento,
el mon és vent i jo me'n vaig,
amb l'horitzó enganxat als dits
Tiu viam si poleixes el tema de les faltes, és una qüestió d'orgull personal i de respecte vers els altres.
La veritat es que no puc venir, ja que ni tan sols estaré a osona. Sap greu i sort!
Publica un comentari a l'entrada