Els anomenen homes
Pànic, angoixa, asfixia.
No som res, absolutament res.
En presons minúscules
condemnats per ser qui som.
I viuen! I senten!
Dolor, Tortura, horror.
Demanem morir, només morir.
...
Entre vestits de Prada
s'oculten autèntics assassins.
I riuen! I maten!
Pànic, angoixa, asfixia.
No som res, absolutament res.
En presons minúscules
condemnats per ser qui som.
I viuen! I senten!
Dolor, Tortura, horror.
Demanem morir, només morir.
...
Entre vestits de Prada
s'oculten autèntics assassins.
I riuen! I maten!
2 comentaris:
no he pogut veure el video, ni començar.. lhe engegat i el primer cop que s'ha vist l'he tingut de parar... ufff.. són uns fills de p. no tenen nom! no s'enten com hi pot haver gent així!
és molt dura la realitat.
m'agrada el teu blog!
ptns
Hi ha vegades en què la realitat supera la ficció com hem vist en els recents casos de segrest i tortures a les noticies. Si un home fa això als de la seva espècie, cal tremolar front el que li pot fer a un ésser viu que no sigui humà.
El que fan aquests, és gratuït i cruel. Un sense sentit com moltes coses d'aquest món.
Publica un comentari a l'entrada