dimarts, 29 de juliol del 2008

66° 33' 38"

66° 33' 38"

Solstici d'hivern

Silenci i molt fred.
Acabades les galetes
què fas amb el pot ?

On el buit, omple.
Quan deixes de còrrer
es per què has arribat ?

En el fons, perdut
dins el cercle.

Solstici d'estiu

Amunt i molt ofegat.
I si et diuen "no",
què no ho intentaràs ?

On el cor, esclata.
Quan et somriu la vida
es per què t'has mort ?

En el fons, perdut
dins el cercle.

Entre la lluna i el sol

I ara,
el mirall trencat.

Sortim del cercle polar.


1 comentari:

Anònim ha dit...

M'agraden els teus poemes senzills i catalans.
Perquè d'alguna manera també som germans. Perquè la poesia s'expandeix com un virus.
Aquí t'anuncio el meu blog que hi ha una proposta que jo crec que és interessant.