Un nen
A l'habitació gris
entre llibres vells
s'amaga un nen.
Vivint del fum,
respirant records,
i somriu esperant.
I tu el coneixes bé,
no l'oblidis, ell t'espera.
Quant de temps fa ?
Éreu joves amants,
fulles d'una tardor
esvaïnt-se a l'hivern.
Bufava tramuntana
i les joguines volaven.
Però us quedàreu
un dia més, un menys.
I ara desperta,
ha arribat l'hora
de volar i marxar.
Un nen t'espera.
3 comentaris:
Et veig inspirat en el teu retorn. Ens has brindat dos grans obsequis amb aquests dos nous poemes.
Yeah nano!
Jo tinc el meu blog molt parat, però com en els vells temps, he fet un poema per el teu!
Vinc molt molt fort nano!
La hipocresia
Una de les meves personalitats
Enfurismada
Em vol fer escriure,
Em diu; escriu sobre la hipocresia
i l’alegria immaculada de la premsa del cor,
i després els hi expliques com te la casques
mirant la puta aquesta que va lligada amb una corretja.
Explica-s’hi com li rebenten el cul
Si posava un puny,
Explica-s’hi,
I l’elegància de tot plegat.
Explica-s’hi la poesia
El respirar tendre i serè de la seva mirada,
Explica-s’hi com li omplien la boca.
Una de les meves personalitats
S’escandalitzava
Contemplava la lletjor, amb el llavi torçat.
Les bones maneres i els tabús
es recargolaven innocentment
en un petit bassal de pixat.
I algú si partia el cul davant la mirada estupefacte
De la Iaia.
M'he controlat molt per no esborrar el teu comentari... si se'n pot dir això.
Et recordo que tens un blog on penjar les teves diarrees mentals.
Publica un comentari a l'entrada