No es pot oblidar

No es pot oblidar

Parla'm de les tardes al sol,
dels somriures soterrats,
de les mans inocents.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Parla'm dels cementiris encantats,
de les curses enmig dels prats,
de tu i jo fugint del temps.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Parla'm dels ocells de paper,
de les paraules prohibides,
dels contes a la sorra.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Passen els anys,
però l'arbre quedà gravat.
I creixerà.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Et parlo dels caçadors d'estels,
dels pescallunes de Torelló,
dels felins a les teulades.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Et parlo dels carrers al cel,
dels secrets a mitjanit,
d'un parell de nens.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.

Et parlo dels nostres temps,
de l'autèntica amistat,
del què va ser i serà.

I no es pot oblidar
per molt que vulguis.