El blues del precipici

El blues del precipici

Llaunes buides i Kleenex usats

s'amunteguen als meus peus,

assegut al ben mig del precipici

desafiant l'abisme de records.

I s'acosten núvols de tempesta.

Núvols de tempesta al precipici.

De fons s'escolten les campanes

i el gos amable que se'm mira,

nerviós em borda i em mossega 

si li prenc el cor d'entre les dents.

I s'acosten núvols de tempesta.

Núvols de tempesta al precipici.

Quant més avall el contemplo
de més amunt em vull llençar,
de tan rossegat que no encaixa
m'oblido al fons del precipici.

I s'acosten núvols de tempesta.

Núvols de tempesta al precipici.