Ira

Ira

Ira,
del cor als pulmons
Afiles les paraules
i les claves en missives
sense remitent.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Parpadeig,
la sang em tenyeix.
Mirada vermella
fixa en la presa,
s'abat amb violència.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Colpeig,
la paret trontolla
i els quadres que cauen.
Sota el guix tot era buit,
de ciment és la teulada.

IRA
IRA!
IRA!!
IRA!!!

Mareig,
convulsions esporàdiques
en forma de remordiments.
En les meves vísceres m'afogo,
trist bassalt sobre el que flotava.

David González