Com cada tarda...
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els cabells,
espigues al vent
que vermelles onejen,
enardeixen passions,
socaven els ulls.
Perque t'amagues
els meus ulls no dormen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
La mirada com distreta,
es perd entre els sospirs,
d'amants mai declarats
que abatuts cauen
sota tes saetes.
Perque somrius
els meus llavis no callen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els llavis melosos,
ansiat nèctar celestial,
oculten el preciós tresor
que en una cel·la de perles
esperar ésser devorat.
Perque existeixes
el meu cos no mor.
Com cada tarda
m'apropo al cel.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els cabells,
espigues al vent
que vermelles onejen,
enardeixen passions,
socaven els ulls.
Perque t'amagues
els meus ulls no dormen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
La mirada com distreta,
es perd entre els sospirs,
d'amants mai declarats
que abatuts cauen
sota tes saetes.
Perque somrius
els meus llavis no callen.
Com cada tarda
t'apropes a mi.
Els llavis melosos,
ansiat nèctar celestial,
oculten el preciós tresor
que en una cel·la de perles
esperar ésser devorat.
Perque existeixes
el meu cos no mor.
Com cada tarda
m'apropo al cel.
David
1 comentari:
aki tens el comentari! XDD k pesao ets ee...es konya.
Apa dons mirant ls teus poemes observu un aclariment a la teva xsona! ja va b po ja en pdries scriure algun d fosk k tb molen ;)
Me n'alegru k tot te vagi tan b!
mlts petonssssss**********
Publica un comentari a l'entrada