La Revolució Morta
Carrer de fang,
llar de desheretats,
conreu d'injustícia
adobat d'oblit.
Avui els teus morts
desperten de la letargia.
El poble soterrat
alça ja els munions,
a les clavegueres
banderes descosides
saluden la nit regnant.
Calaveres esquerdades
cercant calaveres ufanes.
Reflexos de carn
en miralls negres
enganyant a la mort.
Les criptes - o cases -
soterren els pilars
front antics moradors,
al crit de “Revolució!”
esclaten portes i finestres.
El cementiri -ja buit-
recupera son nom
i la mort arravatada
un sospir penja
al vent: “Desperteu...”
llar de desheretats,
conreu d'injustícia
adobat d'oblit.
Avui els teus morts
desperten de la letargia.
El poble soterrat
alça ja els munions,
a les clavegueres
banderes descosides
saluden la nit regnant.
Calaveres esquerdades
cercant calaveres ufanes.
Reflexos de carn
en miralls negres
enganyant a la mort.
Les criptes - o cases -
soterren els pilars
front antics moradors,
al crit de “Revolució!”
esclaten portes i finestres.
El cementiri -ja buit-
recupera son nom
i la mort arravatada
un sospir penja
al vent: “Desperteu...”
David
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada