dilluns, 5 de maig del 2008

Assalt al complexe femení

Assalt al complexe femení

.
.............
.......................

O....................................O
..............................
................/_.............
........................
................


Jo i el meu kalashnikov,
una parella entranyable.
Amb un bon paquet de bales
i tota la mala òstia del món.

Els hi rebento la porta
i entro a per totes -si!- ,
aquesta nit riurem molt.

La primera en veure'm
l'engendro de recepció,
aquesta nit ha punxat.

Sempre va ser molt visceral.

Puju corrent on les animadores,
m'encanten els suaus pompons.
Tenien posat en Mika a la mini.
Quins éssers tan despreciables!

Una es trepitja un budell i cau,
ha sigut tremendament còmic,
i em trenco entre sang i fetge.
Les que queden fan l'espagat.

Necessito un petit descans,
certament són molt complicades.
No saps mai on para el cervell.

Les millors són les complexes,
t'estalvien la meitat de la feina.
Entro i ja estan totes mortes.

Però la diversió s'acaba
i mentre destripo un canixe
un japo prova el tir al cap.

Cap!
Pum!

Bé, avui ha estat un gran dia.


2 comentaris:

robert ha dit...

Boníssim!

L'engendro de recepció ja és un mite.

sinderel ha dit...

a mi sempre m'agrada lu de..."quins essers tan despreciables!" xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
pq sta posat a saco, passant d la coherencia amb la resta, i impacta un pilot, i a més, pq mu imagino dit amb el teu accent pagès, ja q es una frase q fas servir molt xDD