Taschen al lavabo
M'encanta asseure'm a la tassa
mentre em delecto amb Caillebotte
i els seus treballadors del parquet.
Trinxen la fusta, ens la trinxen.
Cagar és un acte d'autèntica poesia,
el que abans era sublim pel paladar
es transformat en merda de primera.
I una mica de sopa de tomàquet.
M'encanten Dalí, Warhol i Gustave
mentre em dedico a l'art de defecar
i tot resideix en un wàter, geni i do.
Però on està la banya de rinoceront ?
M'encanta asseure'm a la tassa
mentre em delecto amb Caillebotte
i els seus treballadors del parquet.
Trinxen la fusta, ens la trinxen.
Cagar és un acte d'autèntica poesia,
el que abans era sublim pel paladar
es transformat en merda de primera.
I una mica de sopa de tomàquet.
M'encanten Dalí, Warhol i Gustave
mentre em dedico a l'art de defecar
i tot resideix en un wàter, geni i do.
Però on està la banya de rinoceront ?
1 comentari:
¿cuando lograrán equipararse los que comen mierda con los que no comen carne?
Publica un comentari a l'entrada