Època de corbs
Han tornat a les finestres
en caure l'última llum,
és època de corbs.
I reclamen el seu tros,
colpegen els becs al vidre
entre l'agonia i la frustració.
En aquesta habitació
plena de finestres tancades,
ni jo surto ni ells entren.
I tots colpegem els vidres,
cercant un pedaç de tu,
és època de corbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada