dijous, 5 d’agost del 2010

Cercle

Cercle

M'arrenco les ungles,
em rossego el cervell
i engruno la tristesa.

Vull jugar a morir-me,
pensaré que no respiro
i qui sap, potser passa.

Vaig apostar molt fort,
creia en la reina de cors
i tenia la sota de bastos.

I ara que tot s'ha acabat
ja no sé ni a què jugava,
ni qui en participava.

Només vull fer-me mal
en un acte de sàdic consol
que flageli la meva angoixa.

Angoixa al propi dolor.