Quan tu no hi ets...
Tu no hi ets i arriba la nit,
antics fantasmes s'acosten
amb cadència de cadenes
i olor a pètals desserts.
En les mirades descosides
brillen llunes plenes,
de goig i d'odi
entre la bogeria del sol.
Parlen, parlen, del llit,
sobre sang i carn sospiren
amb regust d'esquerdes
s'apropen quan es perd.
Cauen paraules silenciades
a la fosa de les penes,
de calç i sodi
les pales omplen els cors.
Tu no hi ets i arriba la nit,
el suicidi del pensament
blanqueja els fulls negres
quan tot deixa de ser cert.
Tu no hi ets i arriba la nit,
antics fantasmes s'acosten
amb cadència de cadenes
i olor a pètals desserts.
En les mirades descosides
brillen llunes plenes,
de goig i d'odi
entre la bogeria del sol.
Parlen, parlen, del llit,
sobre sang i carn sospiren
amb regust d'esquerdes
s'apropen quan es perd.
Cauen paraules silenciades
a la fosa de les penes,
de calç i sodi
les pales omplen els cors.
Tu no hi ets i arriba la nit,
el suicidi del pensament
blanqueja els fulls negres
quan tot deixa de ser cert.
David
1 comentari:
Em posen cachondo els teus poemes
Ho si... xiuxiuegem un vers més...
La nit era tan fosca..
M’encanta flirtejar amb l’erotisme de l’amor...
Jo en tinc un trosset,
De cor vull dir.
El guardo a la butxaca
Entre la pols i la carta de suïcidi
Correm-nos tots a l’unisó!
Vaig perdre el rastre dels meus somnis
...Je je
La gent està tan sola...
Publica un comentari a l'entrada