Sessions
El messenger obert,
l'estat invisible
i el cor a la boca.
Esperant qui sap qué.
M'amago del temps
per por de trobar-me
ombres i cendres.
Fugint de qui sap qué.
Un quants No Admitir
i un secret a veus.
El vampir sou vosaltres.
Oblidant qui sap qué.
Enyorant-vos avui
tanco la sessió,
el record és preferible.
Tement qui sap qué.
El messenger obert,
l'estat invisible
i el cor a la boca.
Esperant qui sap qué.
M'amago del temps
per por de trobar-me
ombres i cendres.
Fugint de qui sap qué.
Un quants No Admitir
i un secret a veus.
El vampir sou vosaltres.
Oblidant qui sap qué.
Enyorant-vos avui
tanco la sessió,
el record és preferible.
Tement qui sap qué.
2 comentaris:
NO m'hauria pensat mai que es pogués fer un poema basat en el messenger. Construeixes l'inconstruïble :D
Poesia messengeriana! Genial.
Publica un comentari a l'entrada