solitud | ||
[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.] | ||
f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol. | ||
sol -a | ||
| | [s. XII; del ll. solus, -a, -um, íd.] | |
adj 1 1 Sense companyia, sense ningú més. | ||
companyia | ||
[s. XIV; pròpiament, modificació amb el sufix normal cat. de formació d'abstractes -ia aplicat a l'abstracte ant. companya, b. ll. compania] | ||
f 1 1 Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola. | ||
La Solitud és l'estat de qui no té (o gairebé no té) ningú que vulgui que no estigui sol.
3 comentaris:
no habalas español ¿verdad?, lastima y yo que te iva a recomendar un blog, bueno por si acaso = te dejo la direccion
ironia-literaria.blogspot.com
es de una amiga, escribe rlatos y busca lectores criticos
Me pasaré por el blog que mencionas, a ver que tal escribe tu amiga ;)
Si que hablo español, lo que pasa es que escribo en catalán por norma habitual.
Esplèndida construcció.
Español? Què és això? xD
Publica un comentari a l'entrada