Tot es mor

Tot es mor

No es que s'acabi el dia,
ni que la tardor arribi,
no es que ja no t'estimi,
simplement em moro.

I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.

Mira'm els canells,
veus com em ploren les mans?
I els ulls secs malgrat,
de vidre, com l'ocell.

Per què marxes?
Em deixaràs aquí viu?
No deixis que ells entrin,
tanca la finestra almenys.

I tot es mor amb tu,
la terra se'ns està empassant reina.

I el cel sagnava i sagnava,
la foscor s'adheria a la pell
i els cucs varen canviar de color.
A fora les pales cavant.

I els ulls al racó,
aquells ulls que em devoraven,
que m'obrien el pit.
Al racó, el mirall.

I tot es mor amb mi,
la terra se'ns està empassant reina.

Tot es mor...
Amor.