dimecres, 12 de març del 2008

Un món insòlit

Un món insòlit

M'he despertat en un món insòlit aquesta nit
on els homes eren meres ombres de la ciutat.
Impregnats tots ells d'un nihilisme exacerbat
promulgaven la bellesa d'una societat ja morta.

En tot aquell vell paratge regnava un silenci buit.
El progrés n'era la causa al haver­ne oblidat l'arrel.
En la seva eufòria havien descobert l'ordre natural,
la cuadratura del cercle, el motor perpetu, l'infinit.

Va morir el canvi i amb ell totes les formes de vida,
ara els homes eren cendres i la societat un record.
Horroritzat per el crim contra la mort, em despertar.
Obrir la finestra per descobrir amb pavor: I la vida ?