dijous, 6 de març del 2008

No rancúnies (El somriure sincer) :)

No rancúnies (El somriure sincer) ;)

Dedicat a una amiga sincera.

Un somriure sincer
i delicada tendresa,
la seva imatge perfecte.

Amant de la vida,
era ànima compasiva.
Quina gran amiga.

"...Jo als meus amics mai els tracto malament, per contra els cuido i els tracto bé..."

Envejada per tots
entre el cel i la terra,
aclaparava al propi sol.

Eix de convergència,
cap on tot girava i fluïa.
L'anomenaven isotropia.

"...No em crec el centre d'atenció de ningú, ni ho pretenc..."

I la seva melodia,
a tots els convencia.
Era hàbil oradora.

De fermes creences
però tolerants idees.
Era única en efecte.

"...De totes maneres, no crec que tingueu problemes en substituir-me..."

Sempre et recordaré
mes no pel que eres
sinó per qui creies ser.

I recorda,
com bé tu deies,
"No rancúnines".
Paraula.

;)