A la cambra

A la cambra

Darrera les cortines
els corbs colpegen la finestra,
als becs porten creus d'or
retorçades, del revés...
com els nostres cossos.

Crits a la foscor!
Ja venen...

Escric el teu nom a les parets,
en els racons més freds,
allà on no arriba la llum
allà on vas deixar la teva mirada.
I amb un crit agònic les esfondro,
les esgarrepo, les maleïxo.

Buit a la foscor!
Ja venen...

Ja no tinc cabells,
del meu cap pengen serps
que em piquen a cada instant,
m'enverinen el seny
i l'ànima s'enfosqueix.

Agònic a la foscor!
Ja venen...

I amb una carta d'amor
em tallo les venes.
Tot s'acaba abans de començar...

Ja venen...