Madurar
S'obre la veda.
L'apunten,
fuig,
cau,
un tret.
L'agafen,
plora,
lluita,
un tret.
L'amaguen,
calla,
mor,
un tret.
Es tanca la veda.
(... el nen ... on és el nen ? ... el pare neteja el canó ...)
S'obre la veda.
L'apunten,
fuig,
cau,
un tret.
L'agafen,
plora,
lluita,
un tret.
L'amaguen,
calla,
mor,
un tret.
Es tanca la veda.
(... el nen ... on és el nen ? ... el pare neteja el canó ...)
13 comentaris:
... I per desgràcia, en la majoria d'éssers, molts cops penso que madurar és matar una part de nosaltres mateixos.
La vida ens fa durs desde fora primer, tan sols en aparença, y com diu la frase "si no vives como piensas, acabarás pensando como vives", i ens acabem creient el que fem.
Tots tenim ferides internes i cadascú hi posa les seves defenses... Per tant crec, que quan creixem una part de nosaltres mort o queda sepultada rere actes dels que, molts cops, ni en som del tot conscients.
No em facis molt cas tampoc, aquesta nit ha estat una nit dura; "algú" m'ha obligat o sembla que volia que fes una reflexió dels últims anys i del meu enfoc de vida.
Saluts Alucard :),
Yoli.
Tiu, no ho puc evitar, és que no ho puc evitar, llegeixo un dels teus poemes i em poso calent, i llavors te n'haig d'escriure un. Aquest teu poema per cert estava bastant bé, no era cursi i tenia potència, bé bé, m'ha molat molt. Bueno, aquí t'apunto el que t'he fet jo XDD ja saps que haig de destrossar com sigui aquesta imatge tan formal i correcte que t'estàs creant.
La pluja
La pluja als meus dits.
Una infinitat de finestres em maltracten la memòria i els ulls.
La neu.
La neu al meu coll.
Un regalim de fred s’esmuny per l’esquena.
El baf.
El baf als meus llavis.
Una soledat plàcida s’escampa entre parets.
I la calma.
…Respiro la calma
Després d’una palla
Davant de la pantalla.
Ostia santa XDDDDD, m'estaves deixant acollonit, fins que he llegit la última estrofa: I la calma.
…Respiro la calma
Després d’una palla
Davant de la pantalla.
Realment m'hi he partit molt el cul XDD, ets un crack mestre. De totes formes jo sóc formal i correcte, o que et creus? xDDD
Excel·lent reflexió oposada en allò que Freud diria l'acte necessari de "matar el pare" en la construcción del jo versus el super-jo.
Interessant, perquè acostuma a ser així, avui en dia, no hi ha massa ocasió de "matar el pare". Hi ha massa hipoteques sense comptar la del banc que al cap i la fi seria perfectament obviable en una vida autènticament lliure.
doncs m'agrada més en els doors
-father?
-yes, son?
-i want to kill you
-mother?
-yes, son?
-i want to.... uaaaghaaah
¬¬
em pensava q era el pare qui matava el nen i l'obligava a creixer. q malparits, ens obliguen a néixer i a sobre a acceptar el seu sistema de principis i responsabilitats :s
Mori i qui mori, sempre perdem tots.
crec q el cas de la mare es molt pitjor xD uagh!!
xDDDD Allà Granada que us posen al menjar raquel ?? Va confessa, això no és normal xDDD
birra xD
crec q la major part d'ingressos d granada prové de la cervesa alhambra
i per descansar dl tapeo, als menús universitaris t'entra el vi (o aigua de l'aixeta)
q sigui cínica i misàntropa no vol dir q no pugui tenir sentit d l'humor, per negre i desagradable que sigui xD
No dic que no el puguis tenir, dic que se t'ha aguditzat XDDD Viam si ara quan tornis em penso que ets en chiquito de la calzada enlloc de la reixel XD
déu meu
a tu en canvi se t'ha atrofiat
quina comparació tan poc apropiada!!
i no he dit res graciós, es evident q es més askerós follarse la mare q matar el pare, no creus?
igualment en freud em sembla un farsant xDD
Home, jo crec que tot depen de la mare no? XD => Mira American Pie sinó...
rofl
MQMF! MQMF!
Publica un comentari a l'entrada