dimecres, 13 de juny del 2007

Escrivim plegats

Escrivim plegats

I escrius
fulls en blanc
que creus
haver marcat.

Perquè sents por,
escrivim plegats!

I penses
que tot es perdut
que les penes
ja t'han vençut.

Perquè tens plor,
escrivim plegats!

I llegeixes
aquests versos
que intueixes
són dels dos.

Perquè som cor
escrivim plegats!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per agafar-me la mà i fer-me fer més bona lletra.
Gràcies per dir-me que sempre escriurem plegats.

T'estimo

David Le Gon ha dit...

Gràcies per fer-me el millor regal: T'estimo.

Anònim ha dit...

mare meva, mare meva... ostres feia dies que no entrava aquí i veig que hi has afegit coses, moltes "coses"... tiu, aquest poema era cursi a matar, joder, és que només d'imaginar-te amb el puny enlaire i cridant: Perquè sents por,
escrivim plegats!

ufff
em venen nauseas, però ea! tú no et frenis mai per les meves picotejades de corb, ara el poema és dolent tiu, dolent amb ganes XDDD apart de que sembla una missa o algo així.
Bueno, vaig a veure lo altre nou jeje